Un particular cartell penja de la porta d’un local que a primera vista sembla un simple magatzem. Amb la curiositat del qui prova alguna cosa per primer cop, ens animem i hi accedim. Ens rep una persona i ens explica una història de la qual resulta que en som els protagonistes. El lloc on ens trobem és només l’avantsala d’una o diverses habitacions que coneixerem tot seguit, envoltades d’enigmes, preguntes, objectes estranys i problemes per resoldre. Molts problemes.
I el més gran de tots és que cal que aconseguim sortir d’allí, perquè en entrar, la porta s’ha tancat i s’ha iniciat un compte enrere. La partida ha començat. Estem atrapats. El nostre objectiu és escapar o no haurem superat el joc. Algú ens controla a través d’una càmera. La sala és plena de capses tancades amb cadenats, llibres, armaris (tancats, lògicament), prestatgeries, probablement un ordinador.
Només hi som l’equip de jugadors -com a mínim un parell- i només disposem d’alguns objectes, un intercomunicador per rebre pistes del director del joc (si s’escau) i el nostre enginy. Ens caldrà fer anar la lògica si volem escapar d’entre les quatre parets que amaguen un infortuni immediat. Per fer-ho, haurem d’investigar, resoldre puzles, trenca-closques o combinacions que sovint semblen impossibles.
Aquesta podria ser una definició prou genèrica dels coneguts com a Escape Rooms, un fenomen que en els darrers mesos ha aterrat amb força a Tarragona, i sembla que ha arribat no només per quedar-s’hi una temporada, sinó per convertir-se en una activitat innovadora en l’oci de la ciutat.
Agafa força un sector innovador d’oci per gaudir-ne en grup
El fenomen va néixer a Sillicon Valley al 2006. A Barcelona es va generalitzar fa poc més de tres anys i les propostes sobrepassen les desenes. Hores d’ara, a Tarragona ja hi ha cinc possibilitats de joc, amb temàtiques ben diverses però totes amb un únic denominador comú: escapar en menys d’una hora d’una o diverses sales tancades per evitar el desastre fatal.
Per a l’emprenedor Ricard Fernández, un jove de 30 anys de Tarragona i propietari de l’empresa Habitakulum, muntar un escape room a la ciutat va ser un repte des del principi. Expert en escapar de jocs en habitacions tancades d’arreu del món (fins i tot ha viatjat a Bangkok per jugar-hi), va decidir invertir els seus estalvis en buscar un local, equipar-lo i posar en marxa Habitakulum. “L’alternativa era invertir en borsa”.
Ara, el joc s’ha convertit en un atractiu pels qui s’atreveixen a entrar a la misteriosa porta del número 16 del carrer d’Alfred Opisso. Explica que “per ben poc, Habitakulum no va ser el primer a Tarragona”, un dels seus companys de sector s’havia avançat amb una idea similar. I ho narra així, amb un somriure, perquè entre els escape room del territori no hi ha competència. “Un sol joc, una sola possibilitat a Tarragona hagués estat un fracàs. L’oferta fa que la gent s’enganxi, en jugui un i vulgui anar a provar els altres”. Fins al punt que els propietaris dels jocs es recomanen entre ells, s’intercanvien jugadors, es reuneixen i fan xarxa amb altres empreses de Reus, Salou o Torredembarra.
Per jugar en aquests espais, cal tenir capacitat per treballar en grup i habilitats mentals
Per jugar a Habitakulum, aplicable als altres establiments del que ja podem anomenar “nou sector” a la ciutat, només cal un mínim d’habilitats mentals i molta capacitat de treball en equip. En aquest cas concret, l’acció succeeix al laboratori d’un biohacker a qui se li ha escapat un virus que ha omplert el món de zombis. Unes criatures que estan a punt d’arribar a Tarragona. Només un equip d’elit podrà evitar-ho. Aquests són els jugadors i caldrà que ho tinguin enllestit en menys de seixanta minuts. Al darrere, el suport d’un agent del FBI que donarà pistes a través d’un walkie-talkie i un ordinador portàtil.
L’ideòleg d’Habitakulum considera que el joc té una complexitat elevada. “La majoria de gent aconsegueix escapar quan falten pocs minuts del cataclisme final”, diu Fernández. “El repte és fer-ho en el mínim temps possible”. Però l’estímul hi és també pels creadors de les sales i ideòlegs dels enigmes. Ricard Fernández recorda que moltes de les idees que ha acabat aplicant beuen de les tradicionals combinacions de números per obrir caixes fortes.
El joc es va complicant a mesura que es construeix el fil conductor de l’aventura. Des de cadenats que fan servir lletres o fletxes amb els punts cardinals fins a curiosos jeroglífics a priori indesxifrables. “La innovació a l’hora de crear nous enigmes, combinacions o puzles ha de ser constant. El joc sempre evoluciona a mesura que se’ns acudeixen noves idees. En alguns punts hem hagut de baixar el nivell de dificultat per tal que els participants poguessin superar l’entramat.”.
Per muntar el projecte, que va obrir el passat mes d’octubre, Ricard Fernández ha comptat amb l’ajut d’un familiar, enginyer i entès en programació. Gran part del decorat és de construcció pròpia i moltes de les proves són inventades. La majoria d’equips solen estar formats per 4 persones, amb perfils d’edat ben dispars: des d’infants de 8 anys (sempre acompanyats dels pares) fins a persones de més de 60.
Els escape room solen tenir una vigència limitada ja que, un cop l’hem jugat, no té massa sentit tornar a participar-hi. El sector té clar que cal anar evolucionant i canviant les temàtiques i els jocs: si les noves idees no s’acaben, el públic probablement tampoc.
“El nivell dels escape room a Tarragona és força elevat”, diu Fernández. “No hem d’envejar altres ciutats ni en temàtica, ni en grau de dificultat del joc però és evident que en ciutats més grans com Barcelona, l’oferta ens supera”.
Aquí, el sector ja ha començat a enlairar-se. A la Part Alta, Escape Room Tarragona, al carrer de La Nau, ens proposa desactivar una bomba que algú ha col·locat en ple casc antic per tal d’evitar un veritable apocalipsi. Si som amants del temps, Fix the History, al carrer Smith, ens convida a convertir-nos en autèntics guardians i corregir alteracions temporals provocades per un grup terrorista. Una altra opció és provar de fugir d’un imminent error nuclear al No Escape, del carrer Soler fer sort al joc que la franquícia The X-Door també ha ubicat a Tarragona, al Carrer dels Caputxins.
Amb tot això, sembla que no hi ha dubte que les alternatives (bé per l’evolució o la creació de nous jocs en establiments ja existents, bé per la possible obertura de noves empreses) aniran ocupant nous racons de la ciutat. Una moda de la qual l’oci tarragoní ja no en pot escapar.
