El passadís és llarg i estret, i la llum entra de tal manera que s’il·luminen els papers enganxats a les parets. Un cartell parla d’un intercanvi a Alemanya. Un retall de premsa acredita que 24 estudiants han aprovat el títol d’anglès, sembla que són tots els que s’hi havien presentat. M’assec a una cadira davant els despatxos i una mare em pregunta si estic castigat. Es disculpa quan li dic que fa temps que vaig aprovar l’ESO i que simplement estic esperant a què el director surti d’una reunió.
El Sergi Planas parla cinc idiomes i vol ser matemàtic. És estudiant de primer de Batxillerat a l’Institut Antoni de Martí i Franquès, i als habituals català, castellà i anglès suma l’alemany i el francès. “El meu nivell en llengües ha millorat molt”, reflexiona. Té un examen aquesta tarda, però no se’l veu amoïnat.
Creuo el passadís des de l’entrada de l’Institut i em trobo una exposició de dibuixos amb tinta xinesa, els han fet els alumnes de Batxillerat artístic. Em crida l’atenció un en particular: una mà que trenca una cadena i s’allibera. Interessant. Pregunto al Sergi si la barrera dels idiomes li fa por de cara al seu futur acadèmic o professional. S’ho pensa un instant. “No -respon-, no em fa por. Em sento preparat”.
L’institut aposta per la transversalitat lingüística més absoluta entre assignatures
Parlar de llengües al Martí i Franquès és com parlar de receptes de cuina a un restaurant. “Som un centre de referència a Catalunya a nivell lingüístic -explica Jordi Satorra, cap d’estudis de l’Institut- perquè apostem pel treball cooperatiu per assolir l’eficiència lingüística”. El centre integra les diferents llengües en un projecte educatiu de sensibilització per apropar-les a l’alumnat i interioritzar-les de manera progressiva. “Volem que una de les nostres banderes sigui el plurilingüisme”, sentencia Jean-Marc Segarra, director de l’Institut.
El futur de l’educació passa pel domini, la dinamització i la transversalitat de les llengües. Com a eines adaptables i no com a blocs compactes. D’aquesta base parteix el projecte lingüístic del centre, que cerca la manera d’integrar els idiomes de manera comuna i coordinada en totes les matèries per oferir un projecte global òptim i consolidar una marca ambiciosa. L’Institut tarragoní ha batejat la criatura com a Plurilingüisme 4.0.“No volem innovar per innovar, sinó aportar una innovació útil. No aconseguir-ho seria fracassar”, matisa el cap d’estudis.
Aquest projecte estripa els cànons i aposta per la transversalitat més absoluta entre assignatures. Que totes les àrees remin en una mateixa direcció. Fer història en anglès, llegir en alemany o sumar en francès. “Trenquem les barreres tradicionals per enriquir, els alumnes s’avorririen si ensenyéssim els idiomes per se”, justifica el director. És l’ADN del Martí i Franquès.
Satorra explica aquesta aplicació pràctica com una espècie de pluja lingüística, gota a gota, més que enriquidora. “Per a alguns alumnes serà un diluvi, per a d’altres un ruixat i per a d’altres un plovisqueig. Però ningú quedarà sec”, afegeix. El Jean-Marc mira la carpeta de plàstic dur que ha deixat sobre la taula. “El nivell de llengües estrangeres de molts alumnes que acaben els seus estudis aquí és superior al de professors que s’estan jubilant”, reflexiona. Somriu. El Sergi mou el cap i assenteix.
És per això que el Consell Escolar de Catalunya ha convidat a l’Institut Martí i Franquès a presentar el seu projecte dins el marc de les jornades Ara és demà, unes conferències amb la finalitat d’obrir debats i vies sobre el futur de l’educació a través de projectes innovadors i pràctiques pedagògiques de referència ja consolidades. “El Plurilingüisme 4.0 no és bilateral, sinó multilateral. Hi intervenen molts suports més enllà de la comunicació entre un professor i un grup d’alumnes”, apunta el cap d’estudis. Des de conferències a treballs grupals passant per exposicions, intercanvis, estades o presentacions de llibres amb els autors. La transversalitat lingüística només tindrà els límits que l’equip directiu traci.
Per als estudiants, el plurilingüisme és l’eina més valuosa contra la por i els complexes a l’hora d’obrir-se al món
El futur al Martí i Franquès passa per doblar l’aposta en llengües, pujar el llistó i mirar més lluny. “Tenir coneixements d’anglès ja no és un plus, cal anar més enllà per seguir avançant cap a un rendiment efectiu. No hem tocat sostre”, apunta Satorra. L’Institut està educant en la riquesa lingüística, la diversitat, la confiança i la seguretat. Amb aquesta aposta plurilingüe, proporciona als estudiants l’eina més valuosa contra la por i els complexes a l’hora d’obrir-se al món, tant a nivell acadèmic com professional i, sobretot, personal.
Educar és traçar el camí per guiar la vida d’aquests joves. En el cas del Martí i Franquès, parlem de 1.200 futurs en joc. Basar l’educació en el plurilingüisme és vertebrar ponts sòlids i perdre la por a sortir de la zona de confort, també des de l’idioma. És desfer-se de les cadenes del “no puc”, el “no sé” i el “no hi confio”. És pensar en català, riure en anglès, descobrir en alemany i, si s’escau, demanar un cafè en romanès. “El nostre objectiu és crear lliurepensadors el més preparats possible”, sintetitza Jean-Marc Segarra. Lliurepensadors i lliureparladors per afrontar el futur sense barreres lingüístiques. Educar és la responsabilitat de teixir una xarxa de valors, de coneixementsi de recursos. I reduir les limitacions dels joves d’avui és ampliar les capacitats dels adults de demà.
