Carregant ...

En record de Sebastià Comes

Sebastià Comes, a la dreta, amb el seu nét, Jordi Massaguer, al magatzem de la Indústria de la Goma. Foto: Agustí Arévalo.

EN HOMENATGE A SEBASTIÀ COMES, QUE HA MORT A TARRAGONA A L’EDAT DE CENT ANYS. ARTICLE PUBLICAT EL DOS D’OCTUBRE DE 2013:

Cada dia, a les vuit del matí, el Sebastià Comes arriba a la feina. Li agrada moure’s entre el seu despatx de la primera planta -ensobrant factures- i el magatzem de la planta baixa –fent una ullada a la producció de l’empresa-. Tot plegat, en una nau industrial del polígon Riuclar.

Sebastià Comes simbolitza La Industria de la Goma, un nom lligat a Tarragona des de fa vuitanta anys. Fins no fa gaire, ell controlava la gestió i el dia a dia de l’empresa que ara ha quedat en mans de la filla, Josepa Comes i, sobretot, del nét, Jordi Massaguer, de només 28 anys.

L’avi, de 97 anys, se sent satisfet i orgullós: “Sempre hem anat fent i mai no hem tingut cap baixada important”. I davant del nét, recorda el consell més important que li va donar fa quatre anys quan va agafar els rengles de l’empresa: “Compra coses que es venguin. No compris mai més coses de les que necessitis”.

Sebastià Comes és el gendre de Josep Morell, l’emprenedor que va fundar el 1933 La Industria de la Goma, després d’emigrar un temps a Xile. Morell va ser un innovador de l’època quan va introduir la goma a les soles de les espardenyes. Un fet que marcarà per sempre l’esdevenir de l’empresa.

Comes, que venia de la família propietària de la companyia de transports més important de Tarragona, s’integra a La Industria de la Goma a principis dels anys 40 amb la seva dona, Maria Morell. I des d’allà veurà l’evolució de l’empresa i de la societat: l’entrada dels plàstics i els seus derivats, els articles de parament de la llar, la ferreteria industrial… i l’emblemàtica botiga del carrer Apodaca 12. Tot un símbol per a diverses generacions de tarragonins.

Les tres generacions: Jordi Massaguer, Sebastià Comes i Josepa Comes. Cada dia comparteixen la feina a la nau de l'empresa

Les tres generacions: Jordi Massaguer, Sebastià Comes i Josepa Comes. Cada dia comparteixen la feina a la nau de l’empresa. Foto: Ricard Lahoz

Durant molts anys, el negoci va ser cosa del Sebastià, la dona i la sogra. La primera dependenta de la botiga, l’Anita, arriba als anys 60. I després l’empresa anirà creixent amb dos establiments (Tarragona i Reus), un magatzem i una plantilla de fins a 28 persones. El gendre del Sebastià, Martí Massaguer, morirà prematurament als 38 anys i no podrà consolidar les idees que tenia per ampliar els camps d’acció de La Industria de la Goma.

Apodaca 12, on continua el rètol vertical que identifica els seus propietaris, forma part d’aquell paisatge de la Part Baixa de Tarragona amb un dinamisme industrial i comercial, ara perdut en bona part. L’edifici també marca l’esperit emprenedor d’aquest tarragoní de 97 anys que va ser dels primers en viure amb els seus pares al número 1 de la Rambla. “Un enamorat de la Rambla i de Tarragona”. El Sebastià, que també ha viscut als números 36 i 80 del passeig principal de la ciutat, troba que tot ha canviat molt i a millor.

L’empresa, diu, també ha millorat. El seu despatx, el de “l’amo” és al costat de la taula de feina de la filla, la Josepa, la “directoral general” i del despatx del nét, el Jordi, el gerent”. Formen un trio que simbolitza diverses generacions, una trajectòria de vuit dècades i una manera de fer i de treballar a Tarragona.

SEBASTIÀ COMES TAMBÉ HA ESTAT PROTAGONISTA EN DIVERSES OCASIONS DEL ‘FET a TARRAGONA’: LA MÉS RECENT PER TESTIMONIAR ELS SEUS RECORDS DE LA REPÚBLICA I DE LA GUERRA.

Article ‘Els nens de la República a Tarragona’, d’Albert Ollés.

Sebastià Comes, a la dreta, amb altres tres tarragonins que van viure la República. Foto: Agustí Arévalo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *