Tinc set, però no ho dic en veu alta. Abans que li demani un got d’aigua, el Joan me n’ofereix una ampolla. Estic convençut que, si en lloc de ser quarts d’onze del matí fossin les cinc de la tarda, em convidaria a berenar. Segur.
El Joan Fuster és el responsable de la URV Solidària, una estructura creada sense altra ambició que ajudar qui més ho necessiti, i que enguany assoleix la majoria d’edat. No obstant, i sense perdre la identitat, aquest bagatge a l’esquena els ha fet créixer en tots els sentits. Han après lliçons i que hi ha moltes maneres d’ajudar. “És més efectiu canviar mentalitats a la nostra societat que actuar directament al lloc dels fets”, sentencia. Construir ponts, i no murs. Ara mateix, una de les seves prioritats passa per ajudar les persones que es juguen la vida per creuar el Mediterrani. I no només el Mediterrani.
La URV Solidària genera projectes de cooperació al Tercer Món, però també dinamitza, divulga i coordina aquesta ajuda. És la mà que agrupa les peces i munta el trencaclosques per arribar a un objectiu comú. “Som experts en optimitzar recursos”, sintetitza el Joan. Em confessa que la càrrega emocional de la seva feina li fa gairebé impossible desconnectar mai, però no es planteja fer un pas enrere. “El 70% de la nostra funció passa per tasques d’acció social i de sensibilització”, amplia. “Existeix el risc de l’oblit per al drama dels refugiats -reconeix- perquè una crisi sempre esborra la crisi anterior”. És per això que el gruix dels esforços de l’entitat tarragonina passa per conscienciar la ciutadania.
La URV és un dels primers col·lectius adherits a la campanya catalana en suport als refugiats
La Rovira i Virgili és un dels grans focus humans i socials del territori, i una font important d’aquests recursos. Una fàbrica de coneixements i energies que no es pot permetre el luxe de deixar de banda el seu potencial. “Sempre hem tingut aquest sentiment de responsabilitat, i al llarg d’aquests anys hem crescut també en l’àmbit social”, explica Jordi Tous, vicerector de la URV. “Si ens passés a nosaltres, voldríem que ens ajudessin”, conclou.
La URV ha estat un dels primers col·lectius a adherir-se a la campanya Casa nostra, casa vostra, una iniciativa nascuda de la societat civil en suport a les persones refugiades. El Joan i el Jordi miren a terra, entre indignats i avergonyits del paper covard d’una Unió Europea creuada de braços. “És un pas endavant per recordar a les institucions el seu compromís”, reflexiona Fuster, coordinador de la campanya a Tarragona. Lamenta que “Espanya es va comprometre a acollir més de 15.000 persones, i no n’han arribat ni 1.000”. Duu unes ulleres grans però, darrere els vidres, em sembla veure com li brillen els ulls.
En total, a Tarragona han arribat una trentena de refugiats, i els tutela la Creu Roja. Des de la URV Solidària, els perfils que s’ofereixen a ajudar són molt diversos: metges, juristes, traductors… tothom pot aportar-hi el seu granet de sorra. “Em va escriure un estudiant que lamentava que no podia aportar coneixements, però que té cotxe i pot transportar-los on calgui”. Aquest és el perfil: persones que ajuden persones. Així de simple. Humans i solidaris. “Ens ha sorprès la nostra desconeixença sobre la riquesa humana de la pròpia URV”, apunta el vicerector. Sembla fàcil que el trencaclosques tingui totes les peces, però no sempre és així. “Ara estem buscant un traductor o traductora de kurd”, afegeix Fuster.
“Casa nostra, casa vostra pretén ubicar aquestes persones a la nostra societat per inserir-les laboralment”, amplia el responsable del col·lectiu. No és literal, es tracta d’una acollida al territori, no a les llars. “És qüestió d’ajudar-los a reconstruir la seva vida: viu a una casa de manera autònoma, fes-la teva, recupera la teva identitat”. Idees clares i missatges directes.
L’eslògan ‘Volem acollir’ protagonitzarà un gran concert i una manifestació en dos dissabtes consecutius
Aquest dissabte, la campanya serà protagonista amb un gran concert al Palau Sant Jordi de Barcelona en favor de les persones refugiades. La campanya (i la màxima es pot ampliar al concepte de la solidaritat) no entén d’entitats ni associacions sinó de persones. Organitzades, sí, però persones al cap i a la fi. “He facilitat tantes entrades que quan he anat a comprar la meva resulta que ja s’havien esgotat”, explica el Joan a mode d’anècdota. La URV Solidària sí hi serà representada.
Més enllà del concert, tenen marcat en vermell al calendari el proper dissabte 18 de febrer. El motiu: una manifestació que es preveu massiva, també a Barcelona, sota l’eslògan de la campanya: Volem acollir. “Estem començant a coordinar el desplaçament en autobusos”, respon. Somriu quan li pregunto quantes sol·licituds ha rebut durant els primers dies. “Un allau”. Ja us he dit que parla clar. Tarragona també vol acollir.
Però l’agenda va molt més enllà del març, i ja treballen en iniciatives, jornades, formació i projectes per seguir fent girar la roda. Té la mirada sincera i segura. “Em resisteixo a pensar que, amb l’impuls de tanta gent jove entusiasmada al darrere, no arribarem lluny”, reflexiona. Fa una pausa i mira els dossiers que ha deixat sobre la taula. “Seria malbaratar tanta energia i tants esforços”. La il·lusió és la gasolina més forta, i s’encomana.
No sempre som conscients del que tenim a casa, ni posem en valor allò que realment s’ho mereix. Més enllà d’activitats, campanyes i projectes, es troben els valors i la il·lusió per una bona causa. El fet d’obrir els ulls i de no seguir creuant els braços: He de fer alguna cosa jo també, perquè puc fer-la i sóc útil. Amb la URV Solidària, Tarragona té un tresor.
