Diuen els antropòlegs que no hi ha res millor que formar part d’una civilització mil·lenària per valorar la tradició. Una màxima que explica l’autoretrat fotogràfic més representatiu de la curta però intensa vida d’Hèctor de la Salud: la del dia que aquest diable tarragoní es va transformar en samurai a Kyoto, capital dels temples budistes i les geishes.
Nascut fa trenta-sis anys al carrer Francesc Bastos, criat entre el Serrallo i el parc de la Ciutat i alumne de l’Escola Cèsar August, l’Hèctor va començar el seu camí autodidacte en el món de la bohèmia ingressant al Ball de Diables i treballant en l’organització del festival Tarraco Viva. Essència i origen made in Tarragona: foc tel·lúric, llegat secular.
Aquestes activitats van fer de nexe per desenvolupar després, gràcies al seu esperit inquiet i d’aprenentatge il·limitat, diferents tasques al Carnaval local, on hi va arribar des de la Colla de la Bota, i per fer feines temporals de tècnic cultural. Ocupacions compartides amb el tercer pilar de la seva carrera, Port Aventura, on ha viscut tots els papers de l’auca dins l’equip responsable dels espectacles (regidor, operador de so i llum, actor, coordinador i, fins i tot, especialista en caigudes i efectes especials).
EL TARRAGONÍ HÈCTOR DE LA SALUD DIRIGEIX L’ARRIBO DEL CARNAVAL DE SITGES
“Port Aventura és com casa meva”, afirma. Un espai de llibertat on ha pogut exercir una de les constants de la seva vida professional: marxar i tornar. Va ser així, participant gairebé sense voler en un concurs per treballar en un parc temàtic al Japó amb els seus companys de feina de Salou, com es va trobar, de cop i volta, gaudint d’una cultura molt diferent de la seva, però amb codis d’identitat compartits.
De l’estada de dos anys a l’illa del sol naixent, on confessa que va estar a punt de quedar-s’hi sense bitllet de tornada, destaquen tres moments. El primer, ja avançat, participant en un festival de recreació històrica on va interpretar un samurai. El segon, celebrant les festes de Santa Tecla del 2008, a milers de quilòmetres de distància, veient el pilar caminant gràcies a la transmissió per Internet que es va provar aquell any i fent mamadetes amb un Chartreuse etiquetat en japonès que va trobar en una botiga.
I el tercer, potser el més profund, quan va intentar fotografiar una geisha autèntica. Just quan l’enfocava, ella el va mirar directament i tot un reconegut instagramer com ell, amb més de 18.000 seguidors a les xarxes socials, va abaixar la càmera, superat per una mena de devoció i respecte per la tradició ancestral.
Hiperactiu i polifacètic, De la Salud ha dedicat una part important del seu temps a formar-se i domina també l’esgrima, la lluita escènica i la mímica i la pantomima, després de rebre classes de clowns del nivell de Jango Edwards. Reconeix que se sent molt còmode en el vessant de còmic, i aquesta vocació, combinada amb el seu caràcter rebel i indòmit, l’ha portat a especialitzar-se en espectacles d’animació al carrer.
Això explica el projecte de la Small River Prison Band, a ritme de dixie i al costat del seu germà Xavi, trompetista del grup. I també la gran tasca d’innovació creativa realitzada a la Colla de la Bota i al Carnaval tarragoní, del qual va ser director artístic el 2016. Un premi a la seva constància i inventiva que l’ha catapultat al Carnestoltes de Sitges, distingit entre els més importants del món, on enguany s’encarrega d’un dels actes estrella, l’Arribo.
“Quedarà molt bé”, augura, mentre s’imagina els 170 participants previstos damunt de l’escenari, seguint un guió ideat per la Colla Paperets Club, amb retocs seus, després d’haver-ho somiat primer, com fa habitualment en tots els seus espectacles. I és que la ment de l’Hèctor, rei republicà de la inquietud existencial, no descansa ni tan sols per dormir. Visca la carn!
AQUEST ÉS UN DELS CONTINGUTS DEL NÚMERO 21 DEL ‘FET A TARRAGONA’. DEMANEU EL VOSTRE EXEMPLAR DE LA REVISTA A LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ I CAL MATIAS (SERRALLO).
