La Catalunya que ve passa per un referèndum on s’hi senti implicada tota la societat catalana. Cal treballar per aconseguir que el referèndum sigui homologat a nivell internacional, superant els obstacles de l’Estat espanyol. Tothom, els del ‘sí’ i els del ‘no’ a la indepèndencia, s’han de veure interpel·lats quan arribi la convocatòria de la consulta. Cal europeïtzar el procés i s’han d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les declaracions i convencions universals.
Aquestes són algunes de les idees força expressades aquest dijous a Tarragona per quatre ponents amb un altíssim nivell intel·lectual convocats per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Poques vegades se sentiran a la ciutat, al voltant d’una taula rodona, idees i reflexions de calat com les expressades per Montserrat Tura, Josep-Lluís Carod-Rovira, Xavier Antich i Suso de Toro. Idees que conflueixen, amb matisos, en la necessitat de decidir el futur del país a través del referèndum. Tot això, el mateix dia que el baròmetre dels Centre d’Estudis d’Opinió indica que el 73% dels catalans votarien en un referèndum convocat sense l’acord amb l’Estat.
TURA, CAROD, ANTICH I DE TORO PROTAGONITZEN UN ACTE AMB MOLTES REFLEXIONS INTERESSANTS
Xavier Antich, filòsof, considera que Catalunya comença a “actuar com un país independent” després de comprovar que “Espanya és irreformable”. L’esfondrament de la confiança dels catalans en l’Estat espanyol és, segons ell, irreversible i la societat ha fet un canvi de xip que supera antigues etapes de victimisme i les substitueix per la voluntat de ser, la tenacitat i la mobilització pacífica i entusiasta.
Montserrat Tura, metgessa a l’hospital de Palamós, desitja una Catalunya on “els drets humans siguin una realitat quotidiana”, però alerta de la força de l’Estat -“No podem tractar les seves institucions d’il·legítimes”- i apel·la al principi universal de la unió lliure dels pobles. Si no hi ha cap acord possible amb el govern espanyol per convocar el referèndum, l’ex consellera d’Interior i de Justícia prioritza que l’homologació arribi a nivell internacional, “encara que això suposi allargar el procés”.
Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra de Diversitat Social a la UPF, reclama actuar amb “intel·ligència” i “no menysprear” un Estat fort, amb exèrcit i diplomàcia. “Vull una Catalunya no contra Espanya, sinó al costat d’Espanya”. L’exconseller en cap (i company de govern de Tura), aposta per una idea de “nació no nacionalista, cívica, inclusiva i integradora” i insisteix en “no exclocure a ningú que estigui a favor del referèndum”, en una clara referència a l’àmbit polític dels comuns.
Suso de Toro, procedent de la seva Galícia natal i admirador de Catalunya, arrenca la intervenció en català per dir que troba a faltar en el procés sobiranista “un lideratge clar i fort”. L’escriptor de Santiago de Compostel·la preveu que “l’Estat farà una proposta política” quan vegi que el referèndum és inevitable, i alerta que “si Catalunya no és lliure, serà sotmesa”.
Àgil, amb bon ritme, intervencions curtes i precises, i responent preguntes del públic que omple l’aula magna de la URV, el debat deixa en l’ambient una pregunta clau: ‘Com ho fem perquè tota la societat se senti interpel·lada davant les urnes i el món homologui el referèndum?’. Hi haurà més respostes en les pròximes setmanes, en el marc del cicle ‘Parlen les persones’ que organitza Òmnium Cultural al Tarragonès. Entre els propers convidats, l’exlehendakari Juan José Ibarretxe.
