Al local encara queden garlandes d’alguna de les celebracions de la temporada passada. La Jove de Tarragona, el passat 2016, va fer el pas que tant se li demanava: per una banda, descarregar el 3 de 9 amb folre i pilar al Concurs de castells que els hi va valdre la segona posició. I per l’altra, entrar a l’olimp casteller completant el 3 de 10 amb folre i manilles al Vendrell. Entre tantes flors, un card: “vam caure massa”, reconeix Aleix Bordas, cap de colla dels de la camisa lila, “sobretot al principi”. Feta l’autocrítica, es queda “amb la maduresa que va demostrar la colla a l’hora d’afrontar aquests castells”.
Al formiguer del Cós del Bou fa gairebé un mes que assagen i aquest cap de setmana ja han fet construccions de 8 a Altafulla. “És dels inicis de temporada que estem sent més gent”, apunta Bordas. “El que més sorprèn són els dimarts, costa molt que la gent vingui al principi i som un gran volum”, afegeix Xavier Sentís, president de l’entitat. Ara treballen repetidament castells de 6 per poder rodar la canalla i estructures. Les grans diades encara estan lluny i de moment no es volen marcar objectius, no són del parer de mantenir-se, “o segueixes evolucionant o vas endarrere”, sentencia el cap de colla dels liles. Ells volen seguir creixent i fer-ho, per què no, explorant els castells nets.
LA COLLA JOVE VOL EXPLORAR NOUS CASTELLS MENTRE ELABORA UN PROJECTE DE REFORMA DEL LOCAL
El tàndem Bordas-Sentís està al capdavant de la Jove des de l’any passat i amb el que desgasta estar a l’avantguarda d’una de les primeres colles del país, encara desprenen il·lusió i empenta. Xavier Sentís destaca el fet d’haver creat “noves estructures internes”, i format equips de treball: “Hi ha una sèrie de gent a segona línia que s’han involucrat i ens han permès que a primera línia puguem estar per altres coses”.
Una d’aquestes comissions és la del local, un dels projectes que portaven en cartera quan es van presentar. L’any passat, van celebrar una assemblea amb un únic punt del dia: què fer amb el local? Va sortir quedar-se on estan, Bordas creu que és una mica “una qüestió romàntica”. L’edifici, del segle XIX, va ser primer mercat del peix i després parc dels bombers de Tarragona. Ara, un equip tècnic està elaborant un projecte per a reformar i aprofitar al màxim el local que s’ha quedat petit per a una colla tan gran: “Hi ha un tema de seguretat evident quan assagem castells grans”, afirma el cap de colla.
LES ACTUACIONS A ALGEMESÍ I TERRASSA SÓN DUES NOVETATS EN LA PRIMERA PART DE LA TEMPORADA
La Jove de Tarragona és una de les entitats tarragonines que organitza més activitats al llarg de l’any. Aquest dijous, per exemple, presentava el conte ‘L’Esperidió’ d’Anna Gispert i Edu Polo, el primer de la col·lecció ‘Personatges castellers’. Però Sentís i la resta de la junta tenen clar que “la millor carta de presentació són els castells”. Porten bastants anys amb un creixement continuat, han esdevingut una de les colles punteres del país i com a tal han estat a les travesses del cartell de Sant Fèlix. Fins a l’últim moment s’ha especulat entre la Colla Joves Xiquets de Valls i la Jove de Tarragona. Finalment, la tarragonina n’ha quedat fora: “Ha estat una decisió de cor”, apuntava un dels administradors de la Festa Major vilafranquina, Andreu Retamal. Els arguments d’una Jove que l’any passat es va treure els complexes sembla que enguany no han estat suficients. La temporada i la diada del 30 d’agost jutjaran si aquesta ha estat la millor opció. “Treballarem més i millor perquè ens segueixin tenint en compte a les diades més importants”, valora el cap de colla.
On sí que s’hauran de presentar és a Algemesí, el segon cap de setmana de juny, i a la Festa Major de Terrassa al juliol. Són les dues “novetats importants” que destaca Aleix Bordas. La de Terrassa arribarà en “un bon moment per fer una crida a la colla i avançar objectius” i Algemesí serà un lloc “per anar-hi a fer alguna cosa important”. Sense oblidar les diades que enguany tornen a ser candidates per tornar a penjar garlandes: Sant Magí, el Catllar, l’Arboç, Santa Tecla o el Vendrell.
