Amb Sant Jordi, un farciment de nous títols arriben amb la intenció de convertir-se en els més destacats de la jornada. Els escriptors es posen a la mercè dels lectors, amb l’esperança que les seves obres encaixin amb els seus gustos, i amb l’anhel (més o menys gran) de coronar-se per estar entre “els més venuts”.
Les editorials del Camp de Tarragona mantenen la seva aposta per l’escriptura del territori. Cossetània i el 9 Grup Editorial proposa una vintena de novetats que s’afegeixen a les llistes de Sant Jordi. Veterans i nouvinguts escriptors convergeixen el 23 d’abril als estands i llibreries en recerca d’un lloc a les prestatgeries dels lectors. Mentre que alguns compten amb una dilatada trajectòria a les seves espatlles, d’altres tot just acaben de posar un peu en el món literari. En triem dos d’aquests autors, amb perfils completament contraposats:
La veterana Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és una d’aquestes escriptores que no s’atura ni per agafar impuls. Després de publicar nombroses novel·les, la professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili empunya un cop més la ploma per traslladar els lectors en una novel·la històrica que fa parada l’any 1945.
MARGARIDA ARITZETA PUBLICA UNA NOVEL·LA DE SECRETS, AMOR I POSTGUERRA
“La filla esborrada (Capital Books) és una novel·la basada en fets reals, una història d’aquestes que abans no s’explicaven”, comenta Aritzeta, amb un somriure que puc deduir que manté des de la seva primera publicació. Segons l’autora, aquest llibre suposa un “fill” de la seva altra novel·la El pou dels maquis (Cossetània Edicions, 2013), una història sobre un grup guerriller que va arribar a la seva masia.
“Quan en vaig fer la presentació, una amiga meva va parlar-me d’una anècdota curiosa de la seva família: una noia va fugir amb un maqui a les muntanyes, i la van esborrar de la memòria familiar”, relata l’autora. Partint només amb aquesta informació i una fotografia de la jove, Aritzeta construeix un relat d’amor i secrets en el context de la postguerra espanyola més dura.
Amb una carrera literària envejable, de la qual se’n pot destacar el premi Víctor Català de narrativa i el premi Sant Joan de novel·la, Margarida Aritzeta segueix mantenint la seva il·lusió en l’escriptura i en la celebració de Sant Jordi. Una il·lusió compartida per altres escriptors que, tot i no comptar amb una trajectòria tan extensa, comencen trepitjant fort i amb seguretat.
Marc Fargas (Cambrils, 1963) s’aferra al seu llibre amb força. La seva pulcra americana, a conjunt amb els pantalons i una camisa de color blau cel i a ratlles suggereix quina és la seva professió. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, Fargas és el director del Complex Industrial del grup Ercros, SA. a Tarragona. Tot i el seu perfil de químic, Marc Fargas és ja reincident en l’escriptura, i publica aquest Sant Jordi el seu segon llibre, Sóc un mentider (Cossetània Edicions).
El cambrilenc escriu sense cap pretensió: ni és ni vol ser escriptor. “El món literari m’ha vingut com a afició, per transmetre les meves històries a qui les vulgui llegir: penso que tothom té alguna cosa a dir”, comenta. Tot i confessar que se sent un intrús entre els escriptors i repetir un cop i un altre quina és la seva veritable professió, Marc Fargas no contempla escriure llibres de divulgació científica: “Em dedico a la química tot el dia, i per mi escriure ha de ser un esbarjo”.
EL QUÍMIC MARC FARGAS PUBLICA LA SEVA PRIMERA OBRA DE FICCIÓ, UN RECULL DE 39 CONTES
No és el seu primer Sant Jordi com a escriptor, però aquest cop s’estrena amb la ficció: “La meva primera publicació era d’un tema més personal, una biografia de la meva mare amb poesies pel mig”, comenta referint-se a Dins d’una carpeta blava (Cossetània Edicions, 2012). Després de tancar el “deute” que, segons ell, tenia pendent amb la seva mare, va decidir que no escriuria mai més cap llibre. “Deu ser veritat que sóc un mentider, perquè cinc anys més tard m’han entrat les ganes de tornar a explicar coses”, comenta el químic somrient.
Sóc un mentider és un recull de trenta-nou contes en què l’autor aborda situacions i aspectes de la vida quotidiana que, malauradament, segueixen sent comuns. Maltractaments, bulímia, política, sexe o xarxes socials. En tres o quatre pàgines, Fargas procura plasmar la seva visió particular sobre aquests exemples de la societat, amb una narració planera que destil·la tocs enigmàtics.
“No m’agrada escriure i quedar-m’ho per mi. Si ho puc compartir amb la meva família, perquè no he de poder compartir-ho amb els lectors que vulguin?”, reflexiona l’autor. Després d’aquesta darrera publicació i amb ja dos títols a les seves espatlles, Fargas ens avança que té previst publicar un tercer llibre. De què anirà? Encara no ho sap. “Però de tot el que t’he dit no en facis cas: recorda que sóc un mentider”, conclou amb un somriure proper.
