Passen pocs minuts de les set del matí quan es dibuixa el tren al fons de la via. Tarragona encara no ha acabat de despertat quan ens posem en ruta cap a Barcelona. Entre el so de les maletes i les motxilles, les darreres indicacions. Cinc nois criden l’atenció al vagó amb americana i pantalons blau marí, camisa blanca i corbata vermella: sí, som nosaltres.
La Universitat Pompeu Fabra acull des d’aquest passat dilluns la Lliga de Debat Universitari 2017 entre universitats de parla catalana. Hi prenen part un total de 15 centres diferents, provinents del Principat, les Illes Balears i el País Valencià, i Tarragona és representada mitjançant la Universitat Rovira i Virgili (URV). “Sóc molt optimista perquè no només som un grup molt divers, sinó que arribem molt preparats. Això ens dóna moltes garanties, i afrontem els debats d’aquesta setmana amb molta força”, apunta el Joel, un dels oradors de la URV.
Cal que el poder públic controli els mitjans de comunicació? Aquesta pregunta centra tota la competició, amb una peculiaritat: els equips només sabran si defensen la posició ‘a favor’ o ‘en contra’ pocs minuts abans de començar, a través d’un sorteig. “Aquesta metodologia t’obliga a preparar sempre les dues alternatives de manera sòlida, ja que quan arribes no saps quina postura hauràs de defensar”, explica l’Àlex, el capità de l’equip.
CINC ESTUDIANTS REPRESENTEN LA URV EN UNA COMPETICIÓ UNIVERSITÀRIA DELS PAÏSOS CATALANS
Les 15 universitats han realitzat al llarg dels darrers mesos les seves pròpies competicions internes, i cada vencedor representa el centre al qual pertany. “Cada equip pot ser d’entre 2 i 5 persones. Per primera vegada, nosaltres som 5, i no venim de la mateixa branca”, afegeix el Miquel, un altre dels integrants de l’expedició tarragonina.
La representació de la URV es caracteritza per la seva diversitat: cinc perfils diferents, però complementaris. Àlex Marín, el capità, s’acaba de graduar en Psicologia. “Jo dissenyo les estratègies, ordeno els discursos i m’encarrego de les presentacions. Fins l’any passat era estudiant i feia d’orador, però, com que ja he acabat la carrera, enguany no puc parlar”, matisa mentre somriu.
Tots els altres integrants de l’equip som estudiants de tercer de les nostres respectives carreres. Joel Pérez és alumne de Publicitat i Relacions Públiques, Víctor Barcelon estudia Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica i els dos restants, Miquel Gasparin i jo (sí, jo mateix), Periodisme. “Tenim un plantejament molt clar. Quan ens toqui defensar a favor parlaran el Joel i el Miquel, i quan ens surti la posició en contra serà el torn del Toni i meu”, comenta el Víctor.
L’EQUIP EL FORMEN UN PSICÒLEG I ESTUDIANTS D’ENGINYERIA, PUBLICITAT I PERIODISME
“Ens enfrontarem a juristes, comunicadors, químics, historiadors o filòlegs”, explica l’Àlex. No hi ha cap limitació de formació ni de branques. L’únic requisit per als participants és haver guanyat la lliga interna de la seva universitat. Els tarragonins ho van aconseguir el passat 3 de març sota el nom de Babylon, quan es van imposar per 17 punts de diferència (84’4 a 67’6) a l’equip finalista, Balanç de Paraules.
No és un equip nou, sinó que hi ha anat agregant peces. És el tercer any que Marín, Pérez i Gasparin guanyen la competició local i, per tant, representen la URV a la Lliga de Debat Universitari. L’any passat es va incorporar Barcelon (tot i que no va poder assistir a la competició interuniversitària), i enguany s’hi ha afegit al grup qui us escriu aquestes línies. “Tenim molts perfils de comunicadors al grup, i el tema del debat ens afavoreix. Ens farà gaudir molt d’aquesta edició”, valora el Miquel. La pregunta a debatre varia cada any, i el 2016 va ser Cal demostrar uns mínims de coneixements polítics per tenir dret a vot?
“El fet de comptar amb dos periodistes ens dota de molts arguments i molta seguretat i confiança”, confirma Pérez. “Nosaltres no som gent de lleis, i hem de saber fer veure que no és una pregunta de lleis. Hem de saber trencar els arguments purament jurídics i escombrar cap al nostre terreny”, afegeix.
Els debats es composen d’una estructura molt definida: cada postura ha de trenar una introducció de tres minuts, dues refutacions de sis cadascuna i una conclusió final, de cinc més. “Calen una introducció i una conclusió sòlida, però el punt àlgid del debat són les refutacions: és on hi ha preguntes, respostes i la part que no esta escrita al guió”, explica el capità. “Són moments de molta intensitat que requereixen agilitat, reacció i contundència a cada argument”, amplia.
LA COMPETICIÓ GIRA A L’ENTORN DE LA PREGUNTA: CAL QUE EL PODER PÚBLIC CONTROLI ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ?
L’experiència de Marín, Gasparin i Pérez contrasta amb el Víctor i jo, novells en aquesta cita. “Som un equip molt compensat, més que mai, i no tenim por a cap rival”, opina Miquel Gasparin. Els 15 equips es reparteixen en dos grups (de 8 i 7, respectivament), i només els dos primers de cadascun passaran a les semifinals. “Entre dilluns i dimecres, cada universitat ha de disputar quatre debats, i dijous tindran lloc les semifinals i la final”, reflexiona Pérez. L’equip vencedor de la competició s’endurà un premi de 2.500€.
Ni som oradors professionals ni ho pretenem ser. “És una experiència enriquidora que, des de fora, ni imaginàvem: és anar un pas més enllà de la curiositat i la reflexió”, explica Marín. “No anem pressionats, però sí és cert que volem demostrar del que som capaços i arribar més lluny que l’any passat”, afegeix Gasparin. En l’edició anterior, l’equip no va aconseguir accedir a les semifinals per unes dècimes.
Cinc tarragonins voltem fins aquest dijous per la Pompeu Fabra amb la certesa que tenim alguna cosa a dir amb accent propi. És un breu parèntesi al curs universitari en època d’exàmens, però representar la URV en aquesta competició suposa molt més que una cita especial per gaudir i demostrar que no hem arribat fins aquí per casualitat. Guanyem o perdem, la setmana vinent tornarem a la rutina. I en el meu cas, tant si guanyem com si no, ens seguirem llegint al FET a TARRAGONA.
