No queda cap cel·la ni cap reixa, però es respira història. Camino entre el respecte i la sorpresa, feia anys que no trepitjava la sala del Sarcòfag d’Hipòlit. Les parets indiquen el seu valor històric: l’antiga presó de Pilats és un dels exemples més evidents de la memòria històrica de Tarragona.
Passen pocs minuts de dos quarts de vuit del vespre quan s’obren els micròfons i la història adquireix un to distès i proper. Voluntat de comunicar, voluntat de divulgar. A la sala, plena de gom a gom, més persones que seients: els primers assistents ocupen el centenar de cadires que s’hi han instal·lat. Els darrers, es col·loquen de peu a la part posterior.
“Estem escalfant motors per Tarraco Viva”, presenta Magí Seritjol, director del festival. La presentació de Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió forma part del programa d’actes de la dinovena edició de l’esdeveniment, i és un treball molt especial per a la família del FET a TARRAGONA. L’obra s’està distribuint a través de la revista des de finals del 2015 a mode de fascicles, i posarà el punt i final amb la darrera entrega al proper número. “És un producte de divulgació de la història des de la ciència, la investigació i el rigor, i aquesta és l’autèntica marca Tarragona”, valora un orgullós Seritjol.
L’obra Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió que regala el ‘Fet’ es presenta al festival Tarraco Viva
“No és una simple guia arqueològica, sinó tot un treball de recerca per part de grans professionals”, afegeix Ricard Lahoz, director de la revista. “El fet d’incorporar gratuïtament aquest suplement ofereix un valor afegit als lectors”, raona. A la seva dreta somriu Joaquín Ruiz de Arbulo, coordinador de l’obra i catedràtic d’Arqueologia a la URV.
“Aquests deu fascicles aprofundeixen en tots els monuments que composen la Tàrraco romana”, explica Joan Josep Marca, president del Patronat de la Fundació Privada Mútua Catalana -editora dels exemplars, amb el suport de Repsol. “Estem dubtant sobre si editar un llibre amb aquests números o esperar per fer-ne un de nou que incorpori la tecnologia 3D”, avança.
Quan Ruiz de Arbulo comença a parlar, la sala del Pretori deixa de ser-ho i es converteix en una aula de la Universitat Rovira i Virgili (URV). I els assistents ho accepten de bon grat: el to desenfadat i còmplice del catedràtic genera un clima distès, curiós i d’atenció per part del públic. D’absoluta atenció. “Tarraco Viva és el festival europeu més important d’activitats de reconstrucció històrica, i això és motiu d’orgull i felicitat”, comenta.
La sèrie de fascicles sobre aquest patrimoni es titulen una nova visió, i ho és en tots els sentits: un producte transversal d’experts per a ciutadans, l’ús de noves eines per facilitar aquesta divulgació i imatges fins ara inèdites a vista de dron. “La tecnologia està avançant a tota velocitat, i això es nota en la capacitat de crear productes d’extrema precisió o de fer correccions immediates”, apunta. Un nou prisma a través del qual submergir-se en el passat romà de la ciutat.
“El patrimoni és molt per Tarragona”, resumeix. Arbulo, tarragoní d’adopció, es desfà en elogis cap a l’arquitectura de diversos punts d’interès, com les voltes del circ. “Però, de tant veure-ho, no ho hem mirat”, reflexiona amb precisió. Normalitzar l’extraordinària riquesa de la ciutat és una tendència que cal revertir amb coneixement a l’abast de tothom, amb fascicles com aquesta sèrie que acompanya el FET. “Cal revaloritzar el patrimoni de Tarragona”, sentencia.
La ponència del catedràtic és un exercici d’apropar els seus coneixements a tothom: la mateixa filosofia que l’obra que heu pogut -i encara podeu- trobar amb les pàgines del FET. “Al cap i a la fi, és un treball que fem amb molta il·lusió i que volem seguir projectant de cara al futur”, amplia Ruiz de Arbulo. Una presentació molt gràfica complementa amb imatges les explicacions del docent. Ja us he dit que fa estona que la sala del Sarcòfag d’Hipòlit sembla qualsevol de les aules del Campus Catalunya.
El missatge és clar: Tarragona és especial, és única i és irrepetible. I no sempre ho sabem veure, d’aquí que els qui més saben ens vulguin ajudar a obrir els ulls. “És cert que som europeus, però, abans, som mediterranis: tenim una cultura en comú”, explica. “I no només som una ciutat mil·lenària, sinó que també som la ciutat de la llum”, arrodoneix.
Saber valorar la ciutat de Tarragona és una consciència col·lectiva i una responsabilitat de la qual no podem ni volem dimitir. “Som uns privilegiats. Aprofitem-ho!”, conclou Ruiz de Arbulo entre aplaudiments. Un privilegi vestit de patrimoni que tenim a la nostra mà, i pel qual el FET a TARRAGONA no dubteu que hi seguirà apostant.
El número 23 de la revista porta de regal el fascicle ‘Viure al camp. La vil·la dels Munts i altres residències’. Les dues publicacions conjuntament les podeu adquirir a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ i CAL MATIAS (SERRALLO).
Si us feu subscriptors de la revista -ja en som 580-, rebreu tots els exemplars còmodament a casa i podreu gaudir d’activitats culturals exclusives per als amics del FET i d’entrades per als espectacles dels teatres de Tarragona. Subscriu-t’hi ara i aquí. Gràcies pel suport.
