Carregant ...

Ballesteros: de la il·lusió del 2007 al desgast del 2017

L’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros en la seva investidura, la tercera, celebrada el juny de 2015. Foto: Ajuntament de Tarragona.

Ara fa 10 anys, Josep Fèlix Ballesteros guanyava les eleccions municipals amb grans dosis d’il·lusió i ganes de canvi després d’un llarg període -18 anys- de Joan Miquel Nadal a l’alcaldia de Tarragona. El líder socialista va transmetre ben aviat un caràcter obert i dialogant que es va plasmar, especialment, en la polèmica gestió de les al·legacions al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

“Les expectatives de fa una dècada fa temps que s’han esvaït”

Una dècada després, la il·lusió i l’esperança d’aquell moment han desembocat en un desgast progressiu de les sigles del PSC i de la pròpia figura de l’alcalde. És evident que en 10 anys s’han fet moltes coses -com no podria ser d’una altra manera-, però també es pot certificar que el mandat de Ballesteros no ha suposat un punt d’inflexió, no ha representat un abans i un després en la història dels ajuntaments democràtics de Tarragona, com molts van creure en aquell llunyà 2007.

Els socialistes tarragonins han governat amb ERC (primer mandat), en minoria i amb el fantasma d’una moció de censura de CiU i PP (segon mandat) i ara amb el mateix Partit Popular i el regidor democristià Josep Maria Prats. Ballesteros s’ha anat cap a la dreta, representant el socialisme menys progressista, el de l’establishment, el que s’acomoda ràpidament a les consignes de l’aparell del PSC. I així, l’alcalde tarragoní ha quedat ben retratat amb el seu suport a la derrotada Susana Díaz a les primàries del PSOE.

“Els 10 anys de Ballesteros a l’alcaldia no han suposat un abans i un després per a Tarragona”

Les expectatives de fa una dècada ja fa temps que s’han esvaït. La reobertura del Mercat està en el capítol positiu de Ballesteros, però no es poden oblidar els retards i els problemes d’una obra excessivament faraònica. A l’altra banda, el Banc d’Espanya, la Residencial i la Savinosa continuen tancats, la Tabacalera espera projecte i acord amb les altres administracions, el pàrquing Jaume I segueix sense solució, i a la llista d’espais públics tancats hem de sumar la plataforma del Miracle.

De la Façana Marítima, ja ni se’n parla. L’estació de ferrocarril de la ciutat es remodela al mateix ritme lent dels trens que hi circulen, mentre l’estació del Camp continua tan mal connectada com fa 10 anys. No s’ha millorat tampoc la connectivitat entre el centre i els barris de Ponent, i la política cultural ha viscut massa batzegades (3 regidores i 1 regidor) en massa poc temps.

“La davallada no va a més per falta d’alternativa. No té rival, almenys fins avui”

El projecte que havia de deixar per a la història de Tarragona l’empremta de l’alcalde Ballesteros -els Jocs Mediterranis– s’ha ajornat un any, deixant per terra la imatge de la ciutat i acumulant la desconfiança de molts ciutadans. La sensació de falta de lideratge i de visió de ciutat a mig i llarg termini s’accentúa amb el pas del temps: d’això ja en parlava en un article anterior al FET publicat el mes de febrer.

Fins i tot, un negoci privat -molt mal gestionat- en un edifici emblemàtic de la ciutat com és l’Hotel Imperial Tarraco, s’ha sumat a la llista d’immobles tancats durant un llarg període de temps. Sembla una metàfora de l’estat d’ànim dels dirigents polítics que governen Tarragona. Sensació d’anar fent, de ‘qui dia passa any empeny’. Una davallada, un desgast que no va a més per la falta d’alternativa. Ballesteros no té rival. Almenys, fins avui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *