16.4 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

El tancament de l’Imperial i el potencial de Tarragona

L’Hotel Imperia Tarraco es va inaugurar el 1963 i ha tancat portes el passat mes de maig. Foto: DAVID OLIETE

Com és possible que un hotel amb un emplaçament tan privilegiat com l’Imperial Tarraco hagi tancat? Com pot ser que un hotel de quatre estrelles, en una ciutat -teòricament- turística, amb un clima privilegiat i escassa competència d’establiments similars, no hagi pogut aguantar el pas del temps?  Com s’explica que la propietat no hagi volgut invertir en un immoble situat davant del mar i de dos monuments declarats Patrimoni Mundial?

 

Alguna cosa no rutlla prou bé a Tarragona quan l’hotel més emblemàtic de la ciutat tanca en plena celebració del festival Tarraco Viva i anuncia que no estarà obert durant els Jocs Mediterranis de l’any que ve. Alguna cosa no funciona com cal si l’històric Imperial Tarraco ha de tancar almenys divuit mesos en comptes d’afrontar una profunda remodelació per fases. Alguna cosa no va bé a la ciutat quan ningú del sector s’escandalitza pel tancament i la pèrdua de llits disponibles.

“PER QUÈ NO HAN VOLGUT INVERTIR EN UN HOTEL SITUAT DAVANT DOS MONUMENTS PATRIMONI MUNDIAL?”

La ciutat que millor explica la història, l’única capital de Catalunya amb el distintiu de Patrimoni de la Humanitat, amb un clima benigne, unes platges i cales atractives, un nucli antic que suma restes romanes amb restes medievals i d’època moderna, uns tresors modernistes de gran valor (l’única obra de Gaudí a la demarcació),  referent dels castells i de la cultura popular i tradicional, a 10 minuts del millor parc temàtic del sud d’Europa i d’una gran concentració de turistes a la Costa Daurada… aquesta ciutat no s’acaba de creure el seu paper com a destinació turística.

 

La ciutat la visita molta gent, però la majoria s’allotja en hotels de Salou, La Pineda o Cambrils, o en càmpings de les platges de Llevant de Tarragona (lluny del centre) i d’altres punts de la costa. Els hotels urbans tenen dificultats per omplir les habitacions i, per aquesta raó, no tenim aquí instal·lada cap de les grans cadenes que operen en altres ciutats. De fet, el més greu serà comprovar que el tancament de l’establiment més emblemàtic no provocarà una falta de llits per alta demanda.

“TARRAGONA NECESSITA IDENTITAT, COHESIÓ SOCIAL I UN RELAT ATRACTIU PER SEDUIR ELS TURISTES”

El trist final de l’Imperial Tarraco és una metàfora de l’apatia de la ciutat, de l’anar fent, de la falta d’orgull i autoestima. I això dificulta la feina en l’àmbit turístic. El visitant reclama viure experiències i no simplement passejar per la Rambla i la Part Alta. I la destinació -Tarragona- ha d’oferir propostes singulars, especials, diferenciades a les que es puguin trobar en un altre indret. Hi han sorgit algunes idees interessants, però Tarragona ha de tenir abans una identitat marcada, cohesió social i un relat propi i atractiu sobre sí mateixa. Per explicar-lo al món. I, de moment, no el tenim.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Quan s’estava construint l’hotel jo ja era prou gran per entendre els comentaris que molts feien. La impressió era que mai podria omplir-se ja que no tenia accés directe a la platja, i, d’altra banda, Tarragona no captava ni turisme cultural ni de negocis suficient per mantenir una ocupació que fes rentable l’explotació.
    Era l’època dels hotels damunt de la sorra de les platges. L’obertura al públic del restaurant, prou bo, i amb capacitat per celebracions li va donar una possibilitat de viure. Els anys, però, no perdonen i la manca de manteniment i les escasses pernoctacions d’un turisme realment cultural i la competència propera han fet la resta. Segurament també li han faltat atractius interiors.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here