La Mireia i la Irene m’esperen a l’entrada del Camp de Mart. Les acompanya la Bruna, una gossa petita de poc més de tres mesos i, que pel que sembla, té moltes ganes d’entrar al parc i córrer. “Així aprofito i la trec a passejar”, em diu la Mireia, amb confiança. Pel que puc intuir, la nostra trobada serà d’allò més amena i distesa.
La Faixa Suada de l’Àvia (La Faixsula) és un nom que no deixa indiferent a ningú. “Reconec que no amaga una història curiosa ni interessant: llençant idees esbojarrades vam arribar a aquest nom i ens va semblar divertit i original”, comenta la Ingrid, una altra de les membres del grup, que acaba d’arribar i ve lluint la samarreta de la companyia.
LA COMPANYIA LA FAIXA SUADA DE L’ÀVIA VA NÉIXER L’ANY 2013 ARRAN DE L’AULA DE TEATRE DE LA URV
I és que el sentit de l’humor i passar-ho bé són dos dels grans pilars d’aquesta jove companyia de teatre. Incubada a l’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili, La Faixsula va veure la llum el novembre de 2013 i va consolidar-se com un grup de teatre de catorze persones. “Tothom ens deia que gestionar una companyia tan nombrosa era una bogeria, i de fet aquest és un dels aspectes que ens diferencia de la resta”, destaca la Mireia.
Infermers, enginyers, geògrafs o fins i tot persones alienes a la universitat. La Faixula ha aplegat una gran quantitat de perfils diferents amb un nucli comú: la passió per la interpretació. Amb aquesta excusa, aquests joves d’entre 21 i 32 anys es reuneixen un cop a la setmana per treballar en les seves representacions i activitats.
L’AUTOGESTIÓ I LES DIMENSIONS DE LA COMPANYIA SÓN ELS PUNTS FORTS DE LA FAIXSULA
“Totes les nostres obres són de creació pròpia, i les anem elaborant amb la participació de tots els membres”, comenta la Irene. Tot i que, en els inicis del grup els rols no estaven clarament definits, la manca de coordinació va obligar La Faixsula a redefinir els càrrecs de cadascun dels membres. “És complicat moure un grup de tantes persones, i per obtenir una feina seriosa havíem d’establir algun tipus d’organització interna” afegeix la Irene.
Els últims rajos de sol del dia emmarquen els bancs del Camp de Mart. Mentre la Bruna juga als peus de la Mireia, se’ns apropa una noia rossa, també uniformada amb la samarreta i amb uns tubs a les mans. Porta els pòsters de la representació d’aquesta nit. “Un dels nostres punts clau és haver-nos autogestionat al 100% des del principi”, afegeix la Cat. Tot i les dificultats econòmiques i de promoció que ha sofert la companyia, La Faixsula ha gaudit de la col·laboració i suport d’amics i coneguts que els han donat un cop de mà en temes de música o disseny.
Tot i que la separació dels camins amb el temps ha fet que alguns membres es tornessin inactius a la companyia, els vuit integrants actuals de La Faixsula segueixen movent-se i treballant en nous projectes, com l’encesa de llums de Nadal, la inauguració del Mercat Central o els grups de treball per noves companyies de l’Espai Jove. “Som molt camaleònics, tant dalt com baix de l’escenari: ens adaptem a tot el que trobem i ens organitzem per tal de tenir temps per a tot”, comenta la Júlia.
AVUI A LES 21H LA COMPANYIA PRESENTA “LA VIDA DEL SENYOR BOADA” AL TEATRE METROPOL
Avui dimecres a les 9 del vespre, La Faixsula presenta “La vida del Senyor Boada” al Teatre Metropol en el marc de la Mostra de Teatre Jove. “És un projecte que hem elaborat de manera comuna, creant una història pròpia a partir de relats de Quim Monzó”, explica la Mireia. El nom del protagonista, un home que a partir de les seves decisions, acaba vivint una vida que potser no és la que voldria, vol ser un homenatge al propietari de Casa Boada. “Sempre abans d’una estrena anàvem a esmorzar a Casa Boada, i ara que ens hem assabentat que tanca, li volíem fer aquest petit regal”, afegeix.
“El futur de la companyia és incert, però quan cada juny ens reunim per fer el balanç del curs i plantegem tornar a començar al setembre, sempre acabem accedint-hi tots”, comenta la Mireia. I de fet, no en tinc cap dubte de què aquest grup seguirà donant guerra durant bastant més temps. La complicitat, els riures i l’energia positiva que es respira aquesta tarda al Camp de Mart són contagiosos, i donen ganes a qualsevol de viure i sentir l’emoció del teatre en primera persona. Amunt el teló!
