Carregant ...

Les veus cantaires de la universitat

La Núria dirigint l’Orfeó de la universitat. Foto: Carla Clúa

El Campus Catalunya comença a quedar desert a mesura que avancen els dies. Les cadires i aules, que fins fa quatre dies ocupaven uns universitaris angoixats pels exàmens finals, van buidant-se i oblidant-se fins al setembre que ve. D’entre la tranquil·litat del paisatge em sorprèn un grup d’unes deu persones que espera a la porta de l’Aula Magna, impacient.

De perfils i edats dispars, l’únic que tenen en comú és la carpeta que duen a les mans. La Núria s’apropa al grup i els saluda amb un somriure radiant. Obre la porta i tots entren rere ella. No és dimecres, però comença l’assaig setmanal de l’Orfeó de la Universitat Rovira i Virgili.

L’ORFEÓ URV CELEBRA EL SEU DESÈ ANIVERSARI AMB UN CONCERT GRATUÏT AQUEST DISSABTE A L’AULA MAGNA

L’Orfeó URV està de celebració. Amb motiu del seu desè aniversari, aquest dissabte a les 20.30h farcirà de música i talent el mateix espai on ara assaja amb un concert commemoratiu i especial. Els prop de trenta cantaires que formen el grup delitaran el públic amb un repertori variat i amè de cançons, que van des de reculls tradicionals a cappella fins a musicals o versions de Leonard Cohen.

Mai hauria pensat que l’Aula Magna es convertia, cada setmana, en un niu de música. Trenta cadires col·locades acuradament reposen sobre l’escenari, acompanyades d’un majestuós piano de cua negre. Els cantaires, que arriben amb comptagotes, deixen les seves bosses a les butaques i pugen a l’escenari. El xivarri es difon amb el so del piano, que Thiago ha començat a tocar. Mentre alguns aprofiten per repassar alguna partitura, d’altres riuen i s’expliquen l’anècdota del dia. La Núria es posa davant el faristol i busca el silenci, mantenint el somriure inicial.

ESTUDIANTS, EX-ALUMNES I TREBALLADORS DE LA URV ES CITEN CADA SETMANA PER TREBALLAR EL REPERTORI MUSICAL

“Avui és un assaig excepcional, així que repassarem la lletra i tempos del repertori pel concert”, diu la Núria als cantaires. Aquests, seguint les seves indicacions, es posen drets i comencen amb els primers escalfaments vocals acompanyats de Thiago al piano. En Jordi es manté al fons, concentrat en l’afinació i els senyals de la Núria. “L’Orfeó és una manera de compartir l’afició i crear música entre tots junts” em comenta després.

I és que tot i no ser professionals de la música, els cantaires desprenen responsabilitat i rigor a través de les seves veus. La seva interpretació de “La princesa negra” aconsegueix eriçar-me els cabells i atrapar-me els cinc sentits. Amb delicadesa i elegància, el braç de la Núria va dansant davant els artistes, que també es mouen amb el ritme de la peça.

En Thiago acompanya el repertori amb el piano. Foto: Carla Clúa

“La universitat és molt més que estudiar o treballar, hi ha moltes opcions de participació per compartir experiències i activitats molt gratificants”, comenta l’Esther. Administrativa a la URV, el seu horari laboral de vuit del matí a tres de la tarda no li pren les ganes de venir un parell d’hores a la setmana a cantar. “Si podem transcendir a la societat una mica amb la nostra música, doncs vinga!”, exclama amb entusiasme.

Estudiants, treballadors o persones alienes: tothom té cabuda a l’Orfeó de la URV. La Sílvia n’és un exemple: és italiana i està cursant estudis de mobilitat a la universitat tarragonina. En veure l’oferta de l’Orfeó, no va dubtar en inscriure-s’hi. “És una gran manera d’integrar-se a la comunitat universitària i aprendre el català”, m’explica amb un accent pràcticament perfecte.

Fora del camp musical, l’Orfeó ha sigut també un pont entre treballadors de la universitat, com en el cas de la Meritxell: “Els que treballem com a personal d’administració només ens coneixíem per telèfon o de creuar-nos, i trobar-nos aquí ha fet la feina més fluida”. L’Esther assenteix amb el cap davant les paraules de la seva companya. “Ara quan l’he de trucar, cantem!”, bromeja.

L’AULA DE MÚSICA APLEGA L’ORFEÓ, L’ORQUESTRA I LA CORAL DE LA UNIVERSITAT

L’Orfeó no és l’única iniciativa cultural impulsada per la universitat. En el rang de l’Aula de Música, l’orfeó comparteix espai amb el cor i l’orquestra. “Volem que la gent que vingui a l’Orfeó s’emporti un record bonic de la seva experiència i del pas per la universitat”, comenta la Meritxell.

El concert del desè aniversari es celebrarà dissabte a dos quarts de nou del vespre a l’Aula Magna. Foto: Carla Clúa

Ni són professionals, ni tenen l’ambició de ser-ho. Els cantaires de la universitat ofereixen el seu repertori amb respecte i afecte, a la recerca de l’emoció del públic i deixant enrere les seves aspiracions egoistes en el cant. La música, el vehicle més universal d’arreu, seguirà sonant i movent sensacions, en aquest cas, amb segell universitari. Una dècada es diu de pressa, però es canta lent. Brindem per sumar-ne una altra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *