Del que li va venir com una curiositat, n’ha acabat fent la seva professió. Als vint anys, David Mocha va agafar per primer cop la càmera del seu pare, una Olympus Om1 que reconeix que encara fa servir de tant en tant. Sense saber-ho, aquell primer “clic” que va prémer no només li va servir per immortalitzar l’instant, sinó que va significar l’inici de la seva carrera fotogràfica.
Mocha -autor del projecte ‘Bonavista’ dedicat al barri tarragoní- torna a casa seva amb l’exposició “El Paraíso”, un projecte fotogràfic iniciat l’any 2013 però que l’autor encara no dóna per finalitzat. En paraules seves, l’exposició es basa en “utilitzar la realitat per elaborar una ficció”. El treball vol mostrar una contradicció del concepte de Paradís, que se’ns ofereix com una promesa de felicitat però que en el fons és un lloc en el qual no podem gaudir de tota llibertat.
DAVID MOCHA TRAÇA A “EL PARAÍSO” LA CONTRADICCIÓ DEL CONCEPTE UTÒPIC DE PARADÍS
“El Paradís és un lloc tancat i claustrofòbic d’on no es pot fugir i on els personatges que l’habiten semblen desorientats, absorts i vaguen perduts en la seva recerca de l’entorn”, afirma. Segons Mocha, tant el jardí i el Paradís com la fotografia porten implícita la condició d’engany: els jardins són una recreació artificial de la naturalesa i la fotografia és una il·lusió, una representació de la realitat.
Amb un llenguatge documental, pur i directe, el fotògraf retrata la seva versió del concepte utòpic del Paradís, quelcom que, segons ell, no existeix. “Tracto de generar una atmosfera d’inquietud i misteri, un paisatge estrany que posi en dubte la seva versemblança”, comenta Mocha.
A través de les parets blanques de la sala van desfilant les seves fotografies, algunes soles i d’altres de dues en dues, combinant escenaris de jardins de Madrid amb individus desconeguts, que posen davant la càmera. Conforme l’espectador avança, una sensació d’intriga i inquietud –que l’autor encertadament buscava- el va envaint a cada passa. Els jardins de les imatges, ara convertits en espais estranys i opressius, emboliquen l’espectador i l’impliquen en aquesta desconcertant recerca del Paradís.
EL PROJECTE HA PARTICIPAT A DIFERENTS FESTIVALS I EXPOSICIONS COL·LECTIVES
Quant a tècniques, Mocha es manté fidel al rodet: “El Paraíso” està íntegrament realitzat amb pel·lícula de color de mig format, posteriorment escanejada i treballada digitalment. “Amb la metodologia i qualitat de la fotografia analògica puc aconseguir uns resultats molt difícils de trobar amb fotografia digital”, comenta el fotògraf. Tot i això, Mocha utilitza un post-processat digital en els seus treballs, aprofitant així “el millor de cadascun dels dos mons”.
“El Paraíso”, que ja es va exposar per primer cop l’any passat a Centro Centro de Madrid dins del cicle expositiu “Lanzadera”, també ha participat en altres mostres més properes com l’SCAN Tarragona. Ara mateix i de manera simultània, “El Paraíso” forma part d’una exposició col·lectiva a PhotoEspaña (Madrid) que porta per nom “Un cierto panorama: reciente fotografia de autor en España”.
A Tarragona, l’exposició romandrà a la Fundació Forvm (Casa Canals) fins al proper 10 de setembre.
