Què se n’ha fet de les nits a la fresca?. Ahir el Concurs Internacional de Focs de Tarragona va respondre perfectament la pregunta que Els Pets es feien l’any 1995 amb el seu Vine a la Festa. Abans la gent sortia a passejar, a “prendre la fresca” sense tenir cap motiu concret, ara però sembla que a tots plegats ens calgui una raó sòlida per badar pels carrers de la ciutat, per la Rambla, o la platja.
Una raó que aquest dimecres a la nit milers de persones… sí: van tornar a tenir com està passant en els darrers vint-i-set estius. Tarragona ja fa setmanes que respira calor amb un volum de turistes típics de l’època de l’any. Es nota que s’ha acabat el curs escolar, perquè es confonen entre els nens.
El Balcó i la Platja del Miracle tornen a acollir milers de persones en el 27è Concurs Internacional de Focs Artificials
Deu de la nit. Falta mitja hora perquè el tercer petard incolor anunciï que els set-cents quilos de pólvora estan llestos per a dibuixar una nit més, la silueta d’una Platja del Miracle que va veure com la gent minvava com la sorra el primer dia de concurs. El Passeig de Sant Antoni era perfumat per una xurreria que portava cua.
L’Amfiteatre decorava el preludi del primer coet. La foscor de l’Imperial respectava el cel protagonista. La barana del Balcó desapareixia enmig de la gent. Joves, avis, néts, famílies i turistes. La primera fila estava ocupada des de feia estona. Ningú semblava tenir pressa. Les taules encara eren plenes al Passeig de les Palmeres. La Rambla bullia.
Dos quarts d’onze. S’apaguen els llums. Desapareix la platja. Les pantalles dels mòbils semblen haver transportat les estrelles a la sorra. A través de la pantalla, o a ull nu, la primera espurna taca el cel. Cau la nit, s’encenen els colors. La pólvora pinta desitjos que es desfan sobre les barques que suren sobre un Mediterrani il·luminat.
Un avi abraça la seva dona. El nadó de la parella del costat intenta dormir dins un cotxet, per alguns els coets només són sonors. D’altres aprofiten per compartir el moment a les xarxes socials. Un noi escolta música. No sé pas quina deu ser la millor banda sonora per a un castell de focs… em pregunto.
El que sé del cert és que durant vint minuts badar va tornar a ser el verb protagonista. Que els ulls van ser mirall d’una llum tan fugaç com un present que sovint no ens donem prou temps d’assimilar. Un espectacle tan atractiu com senzill és capaç de reduir-nos a l’essència més diminuta però més important: sentir.
Sentir, escoltar i mirar un Concurs Internacional de Focs Artificials que seguirà tenyint les nits de Tarragona fins aquest dissabte dia 1 de juliol recorrent les espurnes del País Valencià, ahir, passant per Múrcia (29/06), viatjant cap a Italià (30/06) i acabant a Granada (01/07) per estrenar el mes de juliol.
