Ni la calor ni les vacances han impedit que un bon grapat d’amics del FET a TARRAGONA hagin assistit aquest dimecres al Cafè La Cantonada a la presentació del darrer número de la revista, acabat de sortir del forn.
A la part final de l’acte, l’arquitecte Joan Tous i el geògraf i fotògraf Rafael López-Monné agafen el relleu al director de la revista, Ricard Lahoz, per apropar una mica al públic el tema central d’aquesta darrera revista. “Parlem del nostre riu urbà -el Francolí- des de punts de vista integradors, ja que pot esdevenir un element vertebrador de la ciutat”, sosté Tous. El dossier principal d’aquest número engloba la vida dels rius Francolí i Gaià, i com tots dos mostren un potencial enorme, encara no explotat.
López no en dubta: el riu és el gran projecte de la ciutat i les possibilitats són enormes. “La història de Tarragona està absolutament vinculada al seu riu, i és moment de tornar a veure’l com a element integrador”, afirma. El geògraf i l’arquitecte coincideixen en la necessitat de reflexionar, de “pensar la ciutat”, però també a l’hora de reclamar l’aplicació d’unes primeres accions que serveixin per millorar la connexió del centre de la ciutat amb els barris de Ponent: per exemple, unes voreres més àmplies i còmodes als ponts, o unes passeres de fusta que permetin anar d’una banda a l’altra de les lleres del riu.
Passen turistes per davant del cafè La Cantonada. Quan creuen la finestra gran que dóna a l’escenari, afluixen el ritme del seu pas i s’aturen per mirar què s’hi cou dins. En aquest moment s’aixeca la que Ricard Lahoz defineix com “una de les persones més conegudes de la ciutat en difusió del patrimoni cultural”. Joaquín Ruiz de Arbulo puja a l’escenari amb un somriure, i s’asseu al costat del director de la revista. Lahoz reconeix que l’envaeix un sentiment agredolç: amb aquest número, es publica el desè i darrer fascicle del col·leccionable “Tarraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió”, una iniciativa que ha comportat prop de dos anys de feina. “No hem fet una guia arqueològica més, hem intentat fer una obra rigorosa i també atractiva”, comenta Ruiz de Arbulo, professor de la URV.
La universitat també és present al FET a través de Joan Martí i Castell, catedràtic emèrit de Filologia Catalana i primer rector de la URV. Tot i haver deixat el càrrec fa gairebé vint anys, Martí i Castell segueix parlant amb una gran passió del centre. “La universitat l’hem fet entre els polítics de tots els colors, però especialment des de la societat i és molt important que en el futur ho seguim fent”, diu il·lusionat.
Com diu, la Universitat Rovira i Virgili és un dels motors de la ciutat que cal posar en valor, i vint-i-cinc anys després de la seva creació el catedràtic reconeix que la impressió segueix sent altament positiva. “Quan s’engega una universitat, s’ha de tenir consciència de les seves dimensions, i nosaltres volíem que la de Tarragona destaqués en algun àmbit. Dels objectius que ens vam proposar inicialment als que hem aconseguit, no hi ha gaire diferència”, afirma Martí i Castell.
L’ACTE DE PRESENTACIÓ DEL ‘FET’ 24 FA UN TAST DELS CONTINGUTS DE LA REVISTA
La il·lusió de les seves paraules es contagia als assistents a la presentació. Mentre alguns aprofiten per refrescar-se amb alguna beguda per combatre la calor d’aquest mes de juliol, d’altres fullegen la revista amb curiositat i atenció. Reconec d’entre el públic alguns protagonistes d’altres reportatges de la revista, que es busquen amb impaciència i certa emoció a través de les pàgines de l’exemplar que ja tenen a les mans.
I és que el FET no deixa d’explicar històries de la ciutat. Històries amb noms i cognoms, com és el cas de la família Boss-Ruiz, la tercera generació que treballa a Dow, una empresa que ha passat a ser un pilar essencial per la vida del pare, Diego, i dels fills, Diego i Adrián. “Dow et dóna tranquil·litat, seguretat i estabilitat laboral. La gent hauria de canviar la por i percepció de tenir una química a prop”, comenta l’Adrián, al costat de Pitu Boronat, cap de relacions institucionals de l’empresa. Diego Boss, el pare, també protagonitza un altre reportatge com a president del Club Ciclista Campclar. “El club esportivament està molt bé, però econòmicament costa molt tirar endavant”, es lamenta.
ES PUBLICA L’ÚLTIM FASCICLE DEL COL·LECCIONABLE DE PATRIMONI MUNDIAL QUE HA DIRIGIT JOAQUIN RUIZ DE ARBULO
L’última persona que puja a l’escenari no m’és gens desconeguda. Anna Plaza canvia el seu rol d’entrevistadora pel d’entrevistada i avança cinc cèntims del seu darrer reportatge sobre el Teatre Auditori del Camp de Mart als assistents. “La sensació al trepitjar les sales del Camp de Mart és de desordre absolut”, reconeix la periodista. L’espai, que ha esdevingut unes golfes a les quals s’hi puja per avocar-hi tot tipus de deixalles, no tindrà programació aquest estiu per primer cop en els darrers seixanta anys. “És una desinversió a la baixa, i una llàstima que es perdi un espai com aquest per espectacles en directe”, afirma Plaza.
El FET està a punt de bufar espelmes. La revista ja suma quasi quatre anys apostant per un periodisme tranquil, pausat, analític i reflexiu. “És un petit miracle”, reconeix el seu director. Amb prop de 600 subscriptors a la butxaca, els periodistes de la publicació ja es preparen per al número 25, que promet que sigui diferent, únic i especial.
A l’espera d’aquest número especial, podeu trobar la publicació 24 del FET a la LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).
