El Grupo Axion, un exhibidor cinematogràfic valencià, és l’impulsor del nou complex previst a La Fira Centre Comercial de Reus de cara a l’últim trimestre de l’any. Amb el tancament del vell Palace, a finals del passat març, la capital del Baix Camp s’havia quedat orfena de sales de projecció regular. La gestació del projecte del nou equipament, amb tot, ha estat llarga i objecte de tensos debats polítics al saló de plens. Si bé la previsió inicial del projecte del centre comercial contemplava un cinema a la planta superior del recinte, el cas és que el gegant de l’avinguda Sant Jordi -que es va inaugurar ara farà dos anys- va arrencar sense aquesta oferta d’oci per a les visites.
No obstant això, la renúncia per part del consistori al local del qual disposava (i en què es va apuntar que hi podria haver un centre cívic) i l’entesa de Merlin Properties (l’actual propietària de l’equipament) amb l’operador Grupo Axion ha fet que Reus pugui recuperar les estrenes per Nadal. L’espai, de 1.600 metres quadrats, ha tornat a ser d’ús de La Fira de forma gratuïta.
La crisi va fer perillar el projecte
El guió de la pel·lícula ens remunta al 2004, quan el llavors alcalde Lluís Miquel Pérez va perdre la seva particular pugna amb Tarragona per acollir El Corte Inglés. Dos anys després, al 2006, Metrovacesa es va endur el concurs públic convocat per tirar endavant un centre comercial al recinte firal. El ple va donar llum verd a la construcció del complex, amb el suport del govern (format pel tripartit dels socialistes, Esquerra i Iniciativa) i l’abstenció de PP i de CiU. El curiós del cas és que Carles Pellicer, llavors un ferm defensor del “comerç tradicional de la ciutat”, promou ara l’entesa entre les botigues del nucli antic i el gegant de l’avinguda de Sant Jordi. A la inauguració del nou recinte, de fet, va indicar que l’oferta comercial de La Fira seria “un complement” a la ja existent a Reus.
Al 2008, l’Ajuntament reusenc i Metrovacesa van signar l’acord per construir el nou centre comercial, però l’esclat de la crisi al cap d’uns mesos va provocar l’aturada de les obres. Més endavant, i amb el nou govern municipal després de les eleccions de 2011, el tàndem entre convergents i populars es va trobar havent de desencallar el projecte que sempre havia censurat. L’equip del batlle Pellicer va negociar amb Metrovacesa un parell d’anys fins que va aconseguir que el projecte es reprengués després d’acceptar la reducció del cànon que l’empresa paga al consistori. D’aquesta manera, i si l’inicialment pactat era un pagament de 124 milions d’euros en mig segle, l’acord final va contemplar un únic desemborsament de 38 milions.
Un altre dels aspectes que cal destacar d’aquell segon conveni, segellat fa tres anys, va afectar la volumetria del complex, però no la seva superfície. Aquest detall es va notar, especialment, en la reducció de l’alçada de la façana del carrer de Gaudí. Les queixes veïnals, de fet, havien estat una constant des de l’anunci de la posada en marxa del projecte, i Pellicer, llavors líder de l’oposició, s’hi va sumar. Quan va entrar al govern, l’actual alcalde va apostar per obrir el centre comercial sense cinemes i un temps després, quan la ciutat es va quedar sense sales amb l’adéu del Palace, va accelerar la creació del nou complex.
El Palace, l’antagonista
La sessió plenària del passat mes de gener va servir per aprovar l’arribada del nou cinema a La Fira, gràcies al vot del PSC. Tal i com s’ha apuntat abans, el complex serà una realitat perquè el consistori ha renunciat, de franc, a cedir el local que tenia als gestors del recinte. La resta de l’oposició, però, formada per la CUP, C’s i el PP, no es va estar de criticar el suport socialista al govern durant tot aquell debat. El líder popular, Sebastià Domènech, va ser força crític de passada amb l’acció de l’equip de Pellicer i es va aliar amb diverses de les entitats comercials de la ciutat, contraris a l’obertura de les set sales a La Fira.
A aquest relat, però, encara cal afegir-hi un últim protagonista. Després de quasi quatre dècades al peu del canó, el Palace va tancar definitivament el 31 de març amb festa popular inclosa. Un dels propietaris de l’equipament, Alejo Zúñiga, va explicar als mitjans que un dels motius pels quals es van decidir a acceptar l’oferta per desfer-se del recinte va ser, precisament, la competència que suposaria la inauguració de les sales a l’Avinguda Sant Jordi. L’enderroc del Palace s’ha acabat tot just fa una setmana, i no sense polèmica, ja que l’oposició ha denunciat que no s’han complert les mesures de seguretat pertinents a l’hora de retirar les plaques d’uralita del sostre de l’edifici, i els veïns de l’entorn s’han queixat per l’aparició d’esquerdes i forats als seus habitatges. Al solar, per cert, s’hi construirà ara un enorme geriàtric privat.
Sigui com sigui, Reus tornarà a tenir cinema. Zúñiga ja va alertar, mesos enrere, que al territori no hi caben més complexos multisales. L’aposta del govern reusenc, però, va en aquesta línia. Haurem d’esperar uns mesos per esbrinar si la posada en marxa d’Axion a Reus és el final d’aquesta peculiar història o si tan sols és un gir més en el guió.
