Carregant ...

Un viatge que ens canviarà les vides

Part de l’equip que viatgem a Tessalònica (Grècia) per fer el documental. Foto: Sergi Jiménez

Ha arribat el dia. Obro la porta de l’armari que hi ha l’entrada de casa meva i en trec la maleta vermella, la que fidelment m’acompanya a tots els viatges. Després de mesos de pensar-hi i de preparació, finalment ha arribat el dia. És el moment d’agafar l’avió en direcció a Grècia.

Mentre començo a posar les primeres coses a dins, recordo el primer dia en què el meu professor de la facultat, Enrique Canovaca, ens va parlar del projecte: buscaven alguns alumnes dels graus de periodisme, comunicació audiovisual i publicitat i relacions públiques de la Universitat Rovira i Virgili per anar a Grècia a gravar un documental audiovisual sobre els refugiats. Des del minut zero em va captivar totalment la idea, i tot i que veia pràcticament impossible que em seleccionessin, no vaig dubtar en fer la sol·licitud.

UN EQUIP DE SIS ESTUDIANTS I UN PROFESSOR ANEM A TESSALÒNICA (GRÈCIA) PER FER UN DOCUMENTAL SOBRE LA REALITAT DELS REFUGIATS

És evident que una iniciativa d’aquestes característiques no pot fer-se de manera individual i sense suport. La idea de fer aquest reportatge va lligada a l’ONG Voluntaris pels Refugiats (VxR), una associació sense ànim de lucre que va fundar-se l’agost del 2016 amb la intenció d’oferir suport a persones que s’han vist obligades a abandonar les seves llars i marxar-ne a causa de la guerra.

L’ànima de l’ONG és Hugo Di Dio, un professor d’anglès ja vinculat anteriorment a altres causes humanitàries que va decidir a principis de l’any passat vendre el seu cotxe per poder anar a Lesbos i participar en l’acolliment de refugiats. Després de nombrosos viatges a Grècia amb Alberto Santos, actualment vicepresident de Voluntaris pels Refugiats i Ignacio Fiz, professor d’Història de l’Art a la Universitat Rovira i Virgili, Di Dio torna a fer les maletes per viatjar a Tessalònica amb nosaltres.

D’esquerra a dreta, Ignacio Fiz, Hugo Di Dio i Alberto Santos, principals integrants de l’ONG. Foto: VxR

Tinc entès que a Grècia hi farà molta calor aquests dies, així que busco la roba més lleugera que tinc als calaixos. Agafo la llibreta blanca i un parell de bolígrafs de sobre la taula i els deso a la maleta. He posat a carregar la càmera i he buidat totes les targetes de memòria per poder immortalitzar el major nombre d’escenes possibles.

Reunions al bar Denver cada dilluns al vespre, sessions formatives al campus de la universitat, i fins i tot alguna trobada en diumenge que es va allargar un pèl massa i vam haver de demanar sopar a domicili a un xinès. Durant prop de quatre mesos, els set estudiants seleccionats  -entre els quals hi ha el Toni Cabanillas, també col·laborador del FET a TARRAGONA-  juntament amb l’Hugo i l’Enrique hem treballat junts i ho hem donat tot de nosaltres per tirar endavant aquest projecte. La majoria no ens coneixíem d’abans, però en aquest temps hem forjat un bon equip, potent i fort.

EL DOCUMENTAL VOL REFLECTIR LA QUOTIDIANITAT DE DIFERENTS PERFILS DE REFUGIATS EN UN CLAR MISSATGE ANTIGUERRA

El grup de WhatsApp que compartim ha tret fum hores abans del viatge. Neguitosos i nerviosos, cadascú encara a la seva manera l’estada a Tessalònica. Tot i això, les principals preocupacions són compartides. Què ens trobarem? Com ens sentirem? Com serà la vida als camps? Com ens rebran? Tot i els mesos de preparació, segueixen quedant molts interrogants que no sabrem resoldre fins que tinguem la situació davant els nostres ulls. Qüestions que es poden preveure poc, i més en un documental tan real.

Tanco la maleta i obro una aventura. Un viatge del qual espero aprendre, conèixer, sentir i escriure-ho tot per poder explicar-ho a la tornada. Un viatge que, estic segura, ens canviarà les vides.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *