Carregant ...

Camins blaus: Gaià i Francolí

Ciclistes a la llera del Francolí. Foto: David Oliete

Vora les lleres del Francolí el Gaià s’hi amaga un enorme potencial, encara per explotar. Tot i haver de suportar la pressió humana, urbana i industrial, dels dos rius n’emergeixen espais naturals de primer ordre on els ciutadans poden moure’s, transitar i gaudir. Amb l’Anella Verda s’ha fet un primer pas per a la conciliació fluvial de Tarragona, per tal d’adequar i amorosir indrets encara massa feréstecs.

Ens apropem a peu pels trams finals d’aquests rius històricament maltractats i ignorats, aprofitant les ombres per reflexionar i redescobrir la Tarragona fluvial entre caminadors, corredors i ciclistes. Aigües massa escasses, per fi en moviment.

(…)

Entre els qui ajuden a repensar la gestió humana dels espais naturals de la ciutat, hi ha la veu referent del geògraf i fotògraf tarragoní Rafael López-Monné. “El Francolí ha de tenir un paper fonamental com a corredor biològic de primer ordre i gran espai on la gent es retroba amb la natura, a tocar de la ciutat. Com tots els indrets amb aigua, té una gran capacitat de regeneració”, destaca, en una primera aproximació.

La desembocadura del Gaià a Tamarit (Tarragona). Foto: David Oliete.

López-Monné, implicat en el projecte de recuperació dels rius Francolí i Gaià liderat per la Diputació de Tarragona (Vies Blaves), sosté que hi ha encara “molt camp per córrer” perquè fins ara “hem fet molt poc”. Demana aixecar la mirada i anar més enllà. “És un gran connector biològic i humà i ha de tenir un paper clau en la mobilitat del segle XXI, no només en la mobilitat lúdica, ja sigui per passejar, per fer salut o esport. No només ha de ser això; és un espai per fomentar les mobilitats alternatives, que algú que, posem per cas, treballi a la petroquímica hi pugui anar amb bicicleta”, raona el geògraf.

(…)

El Pont del Diable és una excusa fabulosa per entendre la transcendència de l’aigua i acabar fent cap a la desembocadura del riu Gaià. L’ombra convida de nou a l’enteniment. “És un espai encara molt desconegut. El que hi ha ara convida a fer-hi coses, sigui córrer, anar amb bicicleta o fer un pícnic, però seria molt interessant trobar altres utilitats perquè la gent valorés la llera del Francolí”, sosté Jordi Blay, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

A banda de la ignorància, el riu arrossega encara el pes de la història, de quan la riba del Francolí era sinònim de marginalitat i decadència, reducte insalubre però obligat dels qui no tenien un habitatge i s’hi van haver de construir una barraca, cinquanta anys enrere. Segons Blay, “té l’estigma d’una zona on s’hi llençava la porqueria, plena de mosquits, on durant un temps només s’hi venia a rentar el cotxe. Ara ha canviat, la qualitat de l’aigua és millor, però per a molta part de la població no deixa de ser un espai marginal, un indret on s’hi fan tolls d’aigua i crien mosquits que després molesten els veïns”.

ELS EXPERTS CONSIDEREN QUE TARRAGONA HA D’APROFITAR L’ENORME POTENCIAL DELS SEUS RIUS

L’anar i venir constant de persones per la vora del Francolí, batejat ara com el camí del riu, no pot amagar una realitat irrefutable: la ciutat de Tarragona viu d’esquena al seu riu, amb el prejudici majoritari dels qui l’identifiquen com un espai de segona, natura de frontera en precari. “Tarragona no se’n fa a la idea ni se’n sent orgullosa, ni tampoc es potencia. És una de les grans assignatures pendents; es va fer un primer pas amb l’Anella Verda, però no s’ha anat més enllà”, recorda López-Monné.

La desembocadura del Francolí amb les instal·lacions del rem. Foto: David Oliete.

“Es podrien fer activitats per redescobrir aquests espais, per fer veure la seva importància, per treure-li el paper marginal, per fer que no sigui només un lloc de pas, que esdevingui un indret de confluència. I hi ha també la qüestió cultural, de patrimoni: els romans van venir a Tarragona perquè hi havia aigua”, raona el professor Blay.

(…)

Aquest és un fragment d’un dels reportatges sobre els dos rius de Tarragona que publiquem al dossier del número 24 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu comprar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8). 

Tot el reportatge fotogràfic del dossier és obra de David Oliete. Els altres articles van signats per Romà Rofes i Oriol Aymí.  Uns continguts ideals per gaudir de l’estiu i les vacances.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *