A aquestes alçades, negar que un derbi és molt més que un partit de futbol seria absurd. El primer Reus-Nàstic de la temporada ha arribat aviat —molt aviat—, i deixa un sabor agredolç a les dues aficions. Només els detalls han marcat diferències: les millors sensacions han estat del Nàstic, i les millors ocasions, del Reus. Com a dada, els grana encara no saben el que és guanyar a l’etern rival a Segona Divisió —un empat, i les dues derrotes de la temporada passada—.
Aquestes són les quatre claus per llegir el derbi d’aquest diumenge:
JOC D’ESCACS. Com és habitual en partits de tanta tensió, la por a perdre s’ha notat massa. Un derbi covard i travat que cap equip ha sabut redirigir. El Nàstic ha evitat qualsevol risc durant bona part del matx, i ha ofert la seva cara més plana i calculadora. Un autèntic joc d’escacs: esperar les errades del rival, i en cap cas agafar la iniciativa. Per sumar punts, cal entendre el futbol amb més valentia i caràcter, sigui a Reus o a qualsevol altre estadi. Queda el dubte de què hagués passat si el derbi hagués arribat, per exemple, dintre de tres mesos.
“PER SUMAR PUNTS, CAL ENTENDRE EL FUTBOL AMB MÉS VALENTIA I CARÀCTER”
A REMOLC. Un altre cop, al Nàstic li ha afectat veure’s per darrere al marcador a la primera part. L’equip funciona a remolc, i ha llençat a la brossa una primera part sense joc ni gaires ocasions, i només ha posat una marxa més després de passar pels vestidors. Si el Nàstic de la segona part hagués estat el de l’inici, els tarragonins haguessin tingut molts números d’endur-se la victòria. No sembla que l’equip tingui capacitat pròpia per gestionar el tempo del partit: es deixa guiar i només desperta quan veu l’esvoranc.
INTERMITENTS. El gran focus de l’optimisme o l’alarma, segons es miri. El Nàstic és un equip intermitent que combina estones desesperants amb minuts brillants, i que desconnecta amb molta facilitat. Només ha dominat durant uns minuts de la segona part —on s’ha demostrat capaç de remuntar— i ha tornat a trontollar a la recta final amb unes errades defensives que gairebé condemnen l’equip a una nova derrota. Dimitrievski —que no ha estat gens encertat al gol del Reus— ha aturat un penal als darrers minuts: un Nàstic que ha pogut guanyar s’ha de conformar amb salvar un punt que semblava perdut. L’equip necessita ser regular i mostrar sempre la seva cara més competitiva: un equip intermitent mai serà un equip fiable.
“EL NÀSTIC ÉS UN EQUIP INTERMITENT QUE DESCONNECTA AMB MOLTA FACILITAT”
SÀVIA NOVA. L’aportació dels nous fitxatges està cridada a ser la gran alegria de la temporada a Can Nàstic. L’electricitat d’Omar i Maikel Mesa ha estat el millor dels grana aquesta setmana, i les ganes d’un Stéphane Emaná que, si bé no és nou, sembla que sí pot agafar un rol més rellevant aquesta temporada. L’afició necessita il·lusionar-se amb un nou referent després de la marxa d’Achille Emaná —el germà gran de Stéphane—, i els dos han deixat detalls de qualitat més que interessants com a carta de presentació. Si la sàvia nova és capaç de liderar el joc del Nàstic i minimitzar la intermitència que comentàvem, Tarragona té una molt bona notícia entre mans, i un projecte en el qual confiar.
