Quan no surt res, el maquillatge no és una bona opció. El pitjor Nàstic possible s’ha estavellat aquest dissabte al Nou Estadi, i el discurs de calma als seients comença a derivar en impaciència. És cert que el rival, l’Sporting de Gijón, és un ferm candidat a pujar a Primera i que els grana tenen objectius menys ambiciosos. Però no és un argument suficient: el Nàstic ha ofert una imatge d’inferioritat absoluta tan clara i unes propostes de joc tan pobres que ni el més pessimista hagués encertat la porra.
La derrota contundent d’aquest dissabte es pot llegir en tres claus:
FANTASMES. Comencen a aparèixer els mals records d’una temporada passada que no s’ha oblidat a Can Nàstic. Quan les coses no van de cara, l’equip acota el cap, s’acomplexa i mostra totes les seves febleses. La capacitat de reacció és zero, el Nàstic s’enfonsa i no és un problema de capacitat: és un problema d’autoestima.
EL NÀSTIC TÉ UN PROBLEMA D’AUTOESTIMA; NO HA OBLIDAT LA TEMPORADA ANTERIOR
El Nàstic es recorda dèbil, es desferma sol i troba en la seva ombra l’enemic més perillós: té por de reviure la temporada anterior, i s’anul·la a si mateix. No és casualitat que els tarragonins sumin un punt de nou i ja siguin cuers. És una qüestió mental: fins que el Nàstic no es deslligui la motxilla de l’any passat, no estarà preparat per començar a competir en igualtat de condicions.
AIGÜES EN DEFENSA. És una alerta vermella, accentuada i d’urgència. El Nàstic fa aigües en defensa i acumula una sèrie d’errades perfectament evitables amb un plus de concentració. Els quatre gols de l’Sporting troben el seu origen en despropòsits dels propis nastiquers. El rival té una facilitat desesperant per posar en dificultats a la defensa del Nàstic, i els grana tenen unes dificultats inversemblants per trenar quatre passades seguides al mig del camp, i més problemes preocupants per crear perill en atac. La balança està molt desequilibrada.
L’EQUIP ACUMULA UNA SÈRIE D’ERRADES DEFENSIVES PERFECTAMENT EVITABLES
AUTOCRÍTICA. La conclusió bàsica després d’una imatge tan decebedora és que cal un cop sobre la taula que canviï la dinàmica negativa que s’està instaurant a l’ADN de l’equip. L’entrenador grana, Lluís Carreras, ha demanat immediatament disculpes i ha assumit tota responsabilitat en roda de premsa.
És un detall a valorar que fa pensar que, malgrat tot, no cal deixar-se portar per l’espiral autodestructiva que comença a aflorar per la Budallera. La reconstrucció d’un equip tocat passa per identificar els punts febles, i actuar-hi. Després d’un sotrac majúscul, el Nàstic ha de despertar per, com si es tractés d’un efecte dominó, allunyar fantasmes i començar a crear el bàlsam del futbol: la il·lusió. Ara mateix, el Nàstic no il·lusiona ningú. El repte és ben clar.
[…] escriure fa setmanes —a l’anàlisi de la derrota contra l’Sporting— que el Nàstic no estaria preparat per competir en igualtat de condicions amb ningú fins que no […]