17.5 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

Polze avall

Javi Jiménez ha fallat d’aquesta manera el darrer llançament de penal. Foto: Nàstic

El Nàstic ha tornat a no donar la talla sobre el terreny de joc durant gran part del partit d’aquest dimarts a la tarda. La Copa del Rei ha arribat en molt mala setmana a Tarragona: poc després del sotrac de l’Sporting i sense massa marge per a la propera jornada—divendres a Cadis—. I tan ràpid com ha vingut, se n’ha anat.

El greu no és que els grana hagin quedat eliminats d’una competició que, no ens enganyem, no passa per les prioritats de l’equip. El greu és que ha tornat a deixar unes alarmants sensacions d’insuficiència. Els homes de Lluís Carreras no han perdut punts de la lliga, però sí de confiança davant una afició que ha tornat a sortir decebuda del Nou Estadi. Si el partit s’hagués jugat a la vella Tarraco, no tinc cap dubte de cap on hagués orientat el polze l’emperador.

L’eliminació en Copa a les primeres de canvi es pot llegir en tres claus:

S’HA VIST UN NIVELL MOLT PER SOTA DEL QUE S’HAN D’EXIGIR DOS EQUIPS DE SEGONA

DOSI DE REALITAT. Nàstic i Lugo han demostrat que són, ara mateix, dos dels clubs amb més feina per fer. No és casualitat que els dos estiguin en descens a la lliga amb només un punt cadascú. La segona part i la pròrroga han evidenciat uns arguments futbolístics molt per sota del nivell que s’han d’exigir dos equips que es volen mantenir a Segona Divisió. Una eliminatòria entre dos conjunts dèbils que s’ha decidit als penals.

La realitat s’imposa i els dos equips han ofert un partit de mínims. S’han notat les baixes i el fet que la prioritat és la lliga, una qüestió que obre el debat sobre la conveniència del format actual d’una Copa a mig gas. Per molt que sigui un simulacre i no hi hagués punts en joc, a un esportista sempre li agrada guanyar i satisfer l’afició, i no ho han aconseguit. El Nàstic s’ha d’exigir donar una imatge molt més preparada i compacta que la d’aquest dimarts.

L’eliminatòria, a partit únic, ha enfrontat dos equips en descens a Segona B. Foto: Nàstic

UN MIRATGE DE QUINZE MINUTS. Durant una bona estona, ha semblat que un molt bon Nàstic redimiria pecats i trauria suc. Ha durat quinze minuts, des del gol de Barreiro res més començar fins a l’empat. S’ha vist un equip valent, alegre i dinàmic, a qui li ha canviat la cara en deixar de veure’s per davant al marcador. L’autoestima i la psicologia segueixen sent el gran què a Can Nàstic.

Com a mínim, l’experiència ha servit per veure un context fins ara remot en partit oficial: un Nàstic que va guanyant. L’equip suma en confiança i ha deixat clar que sap jugar a futbol. Però quan rep gols, curtcircuita i perd el nord. Ha anat de més a menys, i s’ha diluït de manera progressiva fins gairebé ser invisible davant un dels rivals més fluixos possible.

EL NÀSTIC S’HA ANAT DILUINT FINS SER GAIREBÉ INVISIBLE

ELS PENALS, UN MIRALL. La tanda de penals que ha suposat l’eliminació grana és un reflex de la situació de l’equip: el Lugo només ha necessitat no desfer-se per passar de ronda. Omar ha enviat fora el seu llançament, i Perone i Jiménez —el millor de l’encontre, precisament— han xutat molt centrat, sense problemes per al porter rival. I així s’ha resolt un partit soporífer. Amb tres penals fallats de quatre intents. Ni tan sols sense la pressió de la lliga: el Nàstic segueix sense trobar-se a sí mateix.

Toni Cabanillas
Toni Cabanillas
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here