No, aquesta vegada tampoc. El Nàstic no ha estat inferior al Cadis —un dels peixos grossos de Segona— , però ha tornat a Tarragona amb les butxaques buides. Un cop més. Si bé el Carranza és un estadi on la derrota entrava a les previsions, el bagatge que es comença a acumular a Can Nàstic denota els primers símptomes d’urgència. Després de dotze punts disputats, els grana només en sumen un i seguiran al fons de la taula, com a mínim, una setmana més.
La tercera derrota en quatre partits de lliga es pot llegir en quatre claus:
LA MILLOR DEFENSA ÉS UN BON ATAC. Bé, això diuen. El Nàstic ha presentat una clara millora en defensa, molt més sòlid i segur, però no ha fet cap pas més enllà. Una defensa seriosa s’ha combinat, durant gran part del partit, amb un mig del camp sense idees i un atac nul. Carreras ha posat cinc homes en defensa per blindar-la, i aquest superàvit de jugadors ha derivat en dèficit en altres zones del camp.
EL NÀSTIC HA MILLORAT EN DEFENSA, PERÒ HA ESTAT NUL EN ATAC
Aquesta manca de propostes cara al gol, de manera inevitable, lliga les mans i treu eficàcia a tota millora que arribi des del darrere: una defensa perfecta no serveix per guanyar si el resultat és 0-0. No és suficient. Cal oferir més a dalt i crear ocasions de gol de manera periòdica, i no amb comptagotes. El Nàstic no troba l’equilibri, i els punts febles encara pesen més i són més decisius que els forts.
CARRERAS NO DÓNA AMB LA TECLA. De cap manera, i el Nàstic no treu profit a les seves virtuts. La defensa de cinc comporta unes mancances a dalt que fan que els tarragonins es dessagnin cada cop que creuen el mig del camp i es tornin invisibles. L’entrenador no treu suc a la plantilla, i l’elecció d’aquest sistema de joc ha comportat més contres que pros per als de la Budallera.
No és que l’onze titular d’aquest divendres no estigui capacitat, sinó que no és òptim per als interessos grana. Seure jugadors elèctrics i dinàmics com Barreiro o Omar a la banqueta evidencien la manca d’idees del Nàstic sobre el terreny de joc. L’orquestra no ha sonat a compàs, i fins que l’equip no sigui conscient de quines eines té entre mans i l’entrenador no encerti el sistema òptim per alinear aquestes peces, el Nàstic no començarà a construir i a sumar. El repte és fer-ho ràpid i no perdre comba amb els rivals.
DINÀMICA DEPRIMENT. Qui arrossega al Nàstic a les derrotes no és un mal joc, sinó la mala dinàmica que s’acumula, que ja fa muntanya i que mina la moral de l’equip. Els grana s’han oblidat de la motxilla per uns minuts abans del descans, i han estat netament superiors al rival. Ara bé, han encaixat un gol i ha tornat l’espiral negativa i el malson. El Nàstic entra en depressió amb massa facilitat, i això el fa competir de manera intermitent i irregular.
LA MALA DINÀMICA QUE ACUMULA ARROSEGA AL NÀSTIC A NOVES DERROTES
UN MERCAT DE CARA I CREU. És important saber destriar des del principi els encerts i les pífies del mercat d’estiu: saber quins fitxatges sumen i quins no, i així escollir bé les alineacions. Maikel Mesa ha demostrat galons de líder i Javi Jiménez ha tornat a ser un pulmó. D’igual manera, Eddy Silvestre ha rendit a un nivell molt baix i una pèrdua absurda li ha costat la sentència al Nàstic. Tots tres han estat titulars a Cadis. Cal saber combinar el millor del que es tenia a casa, i el millor del que acaba d’arribar, i fer un equip de màxims. El Nàstic segueix en construcció, i, mentre s’intenta descobrir a si mateix, ja són tres punts més els que s’han evaporat.
