Queden menys de 2 setmanes per l’1 d’octubre i molts no tenim clar què passarà. M’atreviria a dir que la majoria dels ciutadans a Catalunya, amb dret i sense dret a vot, no sabem com acabarà aquesta situació.
Proposo l’ajornament del referèndum i obrir un període de negociació politica i social, per tal que les dues parts clarament confrontades recapacitin sobre la conveniència de celebrar la consulta popular.
Estic a favor del referèndum. D’un referèndum popular i vinculant en el que puguem participar tots, tan els que estan a favor de la independència com els que no hi estem. Però perquè el referèndum sigui vinculant s’han de donar una sèrie de condicionants que considero fundamentals: una participació important i un resultat convincent, d’acord amb la transcendència del que es demana.
“ELS POLÍTICS HAN DE NEGOCIAR I TROBAR UNA SOLUCIÓ, ABANS QUE ES PRODUEIXI UNA FRACTURA SOCIAL”
No podem pensar que un canvi de la magnitud que suposa que Catalunya s’independitzi d’Espanya, es pugui resoldre amb una participació de mínims i sense el convenciment necessari en tan trascendent decisió.
Crec que els nostres polítics han de demostrar que estan preparats per una negociació d’aquesta envergadura i saber trobar una solució que ens tregui d’aquesta situació, abans que s’acabi de produir una fractura social a Catalunya. Si s’ajorna el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, guanyarem temps per arribar a un acord. N’estic convençut.
Diria que des de la mísera Transició s’està intentant negociar. “Escolta, Espanya…”, havia escrit molts anys abans Joan Maragall. Però Espanya no escolta; és sorda. Tot té un límit.