12.1 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Rat Cebrián i Agus Farré: més contes, sisplau!

Agus Farré i Rat Cebrián, a la plaça Ripoll, de la Part Alta. Foto: David Oliete.

La Conteclada, que es fa cada any pels volts de Santa Tecla, té un públic fidel, que ha anat seguint la Rat Cebrián, l’Agus Farré i els seus companys a mesura que canviaven d’escenari. Tot plegat va començar de manera improvisada al bar El Candil, on un grup d’amics quedava per explicar contes. Amb el temps i la intercessió d’Imma Pujol, que treballa a la Biblioteca Pública, van aconseguir institucionalitzar aquelles sessions i convertir-les en un acte més de la festa major.

 

Des de llavors han passat per la plaça Ripoll, per la dels Natzarens, per l’Antic Escorxador i, des de fa uns quants anys, s’han assentat a l’Antiga Audiència. “Potser no té tant d’encant, però és més còmode i segur”, diu la Rat. Entre rialles, amb l’Agus recorden que un any els va ploure. “Vam acabar explicant contes dins l’església de Sant Miquel! Un altre, feia tant de fred que una parenta del públic em va haver de deixar una americana. Em petaven tant les barres que semblava una castanyola. Tat tat tat tatatatat!”.

LA RAT I L’AGUS SÓN DOS CONTACONTES TARRAGONINS QUE REPASSEN AL ‘FET’ LA SEVA TRAJECTÒRIA

L’Agus i la Rat fa molts anys que es coneixen. Tants que no me’n saben dir quants. El que sí que recorden és que la seva primera trobada va ser en un curs a l’Escola de l’Esplai. En aquella època, i mira que eren joves, tots dos ja feia temps que explicaven contes.

 

La Rat s’havia estrenat a Montblanc, quan només tenia setze anys, i l’Agus a Guadalajara. “Era monitora a l’esplai de Sant Pau”, explica la Rat, “i el mossèn em va demanar que escrigués un conte per al Dia de la Pau”. Encara el conserva. Tracta d’un poble de gent barallada i enfadada, en el qual cau un colom malferit i un nen, plantant cara a l’hostilitat general, surt a guarir-lo. “Recordo que hi havia molta gent i molt de silenci. Era al cinema de Montblanc i em van dir que hi havia dues mil persones. Jo no m’ho podia creure. Però anys després m’han dit que sí, que en aquell cinema hi cap moltíssima gent. Un dia hi he de tornar”.

CEBRIÁN: “COSTA MOLT TROBAR CONTES QUE M’ATRAPIN”

L’Agus va anar més lluny per estrenar-se. A Guadalajara. Fa vint-i-cinc anys. Hi feien una marató de contes de 24 hores. Ell, fascinat per les històries i la fantasia, no s’hi va pensar gaire. Va escriure “La balena Tula” i va fer les maletes. “Era un conte infantil, el relat d’un nen que es perdia i es feia amic d’una balena. Recordo que era molt llarg”.

 

No, ell no el conserva. Però se’n recorda bé. Potser perquè amb aquella història va mig enamorar la que és la seva dona, la Judit. Anaven junts a classe, a la Facultat de Ciències de l’Educació, i explicant-li aquell conte i la seva anada a Guadalajara la va anar captivant. O ella el va captivar a ell, qui sap. La qüestió és que des de llavors no ha parat d’explicar contes i la Judit s’ha convertit en la seva millor crítica.

FARRÉ: “ALS CONTES HI RECULLO LES MEVES NEURES I ALEGRIES”

La Rat també ha enamorat amb els seus relats. Entre divertida i horroritzada, recorda com la seva parella actual l’havia vist explicant el conte més escatològic de la seva vida; el de “La talpeta que volia saber qui li havia fet «allò» en el cap”. “Allò” era ni més ni menys que una caca. I durant tot el conte ella anava repassant tots el tipus de caques per descobrir qui era el responsable d’aquella empastifada. “Quan em va dir que m’havia vist em volia fondre!”. Escatologia, i també erotisme. I és que el món dels contes dona molt de si.

(…)

Aquest és un fragment de l’article que publiquem íntegrament al número 25 del FET a TARRAGONA, especial i diferent per commemorar els primer quatre anys de trajectòria.

 

La revista la podeu trobar a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

 

Fes-te ara i aquí subscriptor del FET i emporta’t de regal el llibre ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’, coordinat per Joaquin Ruiz de Arbulo. Una obra magnífica de 250 pàgines amb fotografies i infografies espectaculars.

Coberta del llibre ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’. Foto: Pepo Segura.
Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here