Carregant ...

“Els carrers seran sempre nostres”

Rambla Lluís Companys a mig matí. Foto: Ricard Lahoz.

La jornada acaba amb amenaces. Felip VI, cap de l’Estat espanyol, obre la porta a una imminent suspensió de l’autogovern de Catalunya i la detenció dels seus responsables polítics. Ni una paraula pels ferits, ni una menció a la brutal actuació de la policia, ni un mínim gest a favor del diàleg. En resum, el rei avala l'”a por ellos, oé’ que ja vam patir diumenge passat. Mà dura, cops de porra, violència, repressió… El monarca dona via lliure al govern del PP.

Clavells a la porta de l’IES Tarragona. Foto: Ricard Lahoz

Molt allunyats del discurs prepotent  del rei espanyol, desenes de milers de tarragonins culminen a la plaça Imperial Tarraco una manifestació de pell de gallina. Cívica, pacífica, tranquil·la, amb imatges entranyables…Un silenci estremidor que només es trenca de tant en tant amb uns aplaudiments que encara ressonen amb més força. I unes mans que s’enlairen i s’agiten acompassadament. Dignitat, llibertat, democràcia enfront la barbàrie i la intolerància.

Dos joves amb els seus respectius mòbils al final de la manifestació de la tarda a la plaça Imperial Tarraco. Foto: Pineda Vaquer.

Èxit espectacular. Sense matisos. Una de les manifestacions més grans de la història recent de la ciutat de Tarragona. La gent no abandona el carrer. Els cops de porra, les puntades de peu i l’agressivitat dels policies espanyols i guàrdies civils durant la jornada del referèndum no s’obliden.

Punt de partida de la manifestació de la tarda. Foto: Ricard Lahoz.

A la tarda, el centre comercial de Tarragona ha tancat completament. El seguiment de l’aturada general ha estat irregular al matí, però massiu amb el pas de les hores. L’ambient silenciós de la mani de la tarda es contraposa amb el to festiu, alegre i reivindicatiu de la mani del matí, protagonitzada sobretot per joves.  “Els carrers seran sempre nostres”, canten.

Multitudinària resposta ciutadana a la convocatòria de la Taula per la Democràcia. Magnífica demostració de civismeconvivència dels manifestants. La mobilització social no s’acaba aquí. Venen dies encara més intensos. I els carrers en seran una peça clau.

Banderes que conviuen

Defensant la gent gran

Símbol de pau

Vots sí, armes no.

La gent no vol callar.

Interpel·lant l’amo de Mercadona.

No poden votar, però tenen opinió. Foto: Ricard Lahoz.

Avui no és dia d’anar a comprar.

Els estudiants prenen el protagonisme.

Una resposta a ““Els carrers seran sempre nostres””

  1. Sergi Xirinacs ha dit:

    Crec que hauríem de començar a ser un mica dolentots. El problema és que n’hem d’aprendre, a ser-ho. Ens foten el pèl i se’n riuen. Diuen que la millor defensa és un atac, sorpresa , i ràpid. Esmolem les eines…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *