Carregant ...

Orgull propi

Maikel Mesa felicita i abraça Uche després d’un dels seus dos gols davant el Granada. Foto: LaLiga123

La frustració en veure com no surten les coses pot generar dos escenaris: abaixar els braços i el cap o serrar les dents i aixecar la mirada. El Nàstic arribava frustrat al partit d’aquest dimecres davant el Granada, i s’ha presentat al Nou Estadi amb el segon cas entre cella i cella. Amb força i ganes, l’equip agrada i s’agrada: qualsevol altra fórmula fa aigües. El partit era una final on, més enllà dels punts, es posava en joc la confiança en un equip a qui els resultats li comencen a fer muntanya, i en un projecte, el de Rodri, que ja suma set dels darrers dotze punts disputats.

La victòria balsàmica dels grana es pot llegir en quatre claus.

ORGULL PROPI. Pocs dies després del despropòsit a Tenerife, el Nàstic ha tirat d’ell per donar un cop contundent sobre la taula contra un equip candidat a l’ascens. A base de ganes, intensitat, lluita i una pressió asfixiant, els tarragonins s’han semblat en moltes fases del partit a l’equip que aspiren a ser. El Nàstic no només ha demostrat al Granada que és capaç de plantar-li casa a qualsevol rival. S’ho ha demostrat a sí mateix.

EL NÀSTIC S’HA DEMOSTRAT A SÍ MATEIX QUE POT PLANTAR CARA A QUALSEVOL RIVAL

EL NOU ESTADI, UN FORTÍ. Els números per evitar una temporada com l’anterior només surten si els grana fan del seu estadi un botí de punts. El Nàstic ja acumula dues victòries consecutives a casa, les dues úniques que suma —davant Albacete i Granada—. Però equiparar-les seria una errada, i el salt qualitatiu és notori: els manxecs vénen de Segona B, i els andalusos de Primera. Si els grana es fan forts a casa, la millora en la confiança i la classificació serà la conseqüència directa.

UCHE. Sense embuts. El Nàstic necessita un desembussador per a partits equilibrats, un futbolista que assumeixi el rol de líder, marqui diferències i acumuli gols i punts. L’ombra d’Achille Emaná és més que allargada, però un davanter veterà com Uche té totes les qualitats per jugar aquest paper. Aquest dimecres ho ha tornat a demostrar amb dos gols, la temporada passada també ho va fer a les darreres jornades. El rendiment irregular del nigerià és una de les grans incògnites a Can Nàstic.

Amb dues dianes similars a la primera part, Ikechukwu Uche ha estat l’home del partit. Foto: LaLiga123

La trajectòria del davanter —amb un paper molt destacat fa pocs anys a Primera Divisió— l’avala com un dels futbolistes de més renom de la categoria. Si l’Uche més decisiu deixa de limitar-se a partits puntuals i esdevé un actor habitual, el Nàstic pot estar d’enhorabona perquè haurà trobat un tresor de valor incalculable. I l’afició és conscient d’aquesta carta. Ho ha tornat a demostrar, i només el temps determinarà si el d’ahir ha estat un miratge o un punt d’inflexió.

CAL UN FUTBOLISTA QUE ASSUMEIXI EL ROL DE LÍDER, I UCHE ESTÀ CAPACITAT PER FER-HO

CLASSIFICACIÓ AMB PINCES. La tendència a treure la calculadora després de cada partit és tan sana com inevitable. Sí, el Nàstic segueix en descens amb vuit punts en vuit partits. Però la lectura va més enllà: ha jugat un partit menys que la resta de rivals: el que resta pendent contra el Barça B a Tarragona (que s’havia de disputar l’1 d’octubre i s’ha ajornat a l’1 de novembre). A més, l’equip mostra una nova cara amb Rodri a la banqueta, i agafar oxigen amb victòries com aquesta suposa un canvi d’actitud, de confiança, d’ambició i d’autoestima. Sap mossegar quan toca, sap patir quan cal i les virtuts grana poc a poc van aflorant per sobre dels complexes i les inseguretats.

Ha quedat palès davant tot un Granada: el Nàstic ha après a llegir els partits amb més maduresa i paciència que a principis de temporada, i comencen a veure’s resultats en forma de punts. És un projecte encara en construcció, però en el qual paga la pena confiar a mig termini. Aquests tres punts calmaran els més alarmistes i impacients, i deixen el partit de Tenerife com una relliscada sense més conseqüències. Cal mirar la classificació en pinces, perquè és cert que el Nàstic encara es troba en descens, però sap que la cursa és molt llarga, i no és dels quatre pitjors equips de la categoria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *