La tornada de Begoña Floría al departament de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona és una decisió lògica, coherent i encertada. Lògica, perquè Floría ja havia ocupat aquest càrrec amb anterioritat i coneix prou bé l’equip tècnic. Coherent, perquè tornen a estar juntes les àrees de Cultura, Festes i Patrimoni. I encertada, perquè és la persona més preparada de l’equip de govern per tirar endavant aquesta regidoria.
El nou cartipàs municipal s’ha anunciat quinze dies després de la renúncia de Josep Maria Prats a continuar al capdavant de Cultura després dels fets de l’1 d’Octubre. Sorprèn la demora en la presa de decisions per part de l’alcalde, potser deguda al context polític general del país, però finalment s’ha optat per la via més correcta, això sí, retirant a Floría i redistribuint algunes de les seves moltes competències.
Floría té molts detractors entre els seus i en els partits de l’oposició, provoca no poques polèmiques, però acostuma a tenir les coses clares i a gestionar els departaments municipals que li corresponen amb criteri. Encertat o no, però té criteri. Per això, de totes les opcions possibles, la seva és la millor per tirar endavant de nou la regidoria de Cultura, una àrea estratègica en qualsevol govern progressista (ho és ara?) i que no ha rebut gaire bon tracte en l’etapa de Ballesteros a l’alcaldia pels canvis freqüents de titular.
Afirmava el febrer de 2016 en un article al FET després del pacte de govern del PSC amb PP i Unió: “Ballesteros ‘regala’ a Josep Maria Prats un departament teòricament clau en qualsevol govern de progrés com és el de Cultura. L’únic representant d’Unió al consistori i nou quart tinent d’alcalde obté un botí excessiu pel pes polític inexistent dels democristians a la ciutat i al país. Deixar la cultura en mans d’Unió avala el poc interès dels socialistes per aquesta àrea estratègica”.
En aquests divuit mesos, Prats ha fet molta més feina que molts dels seus companys de govern. Però, constatada la seva dimissió, era lògic que Cultura tornés a unes mans sòlides dins les files del PSC. Ara, però, Floría, haurà de decidir si recupera el seu vell full de ruta i trenca amb l’etapa – parèntesi de Prats, o bé n’assumeix algunes (o moltes) de les seves noves directrius.
