Carregant ...

Josep M. Prats: política cultural amb mirada llarga

Josep M. Prats, al Tinglado 2 del Moll de Costa, seu del Centre d’Art de Tarragona, que s’inaugurarà aviat. Foto: Ricard Lahoz.

“Falta públic, falta indústria cultural i falten uns equipaments dignes”. Josep Maria Prats diagnostica tres mancances en la cultura de Tarragona després d’haver estat durant 20 mesos el màxim responsable polític d’aquesta àrea. Revertir la situació és un repte que no ha pogut culminar per dues raons: fa un mes va deixar el càrrec “per coherència i dignitat” després dels fets de l’1 d’Octubre, i la política cultural que s’ha de fer a la ciutat -considera-  és “a mig i llarg termini”.

No marxa frustrat del govern. Se’l nota convençut i satisfet de les apostes que havia endegat al departament de Cultura: “Tarragona s’ha de centrar en 3-4 projectes sòlids, amb projecció de país. I al voltant d’aquests projectes ha de pivotar la indústria, perquè ara tenim un panorama d’activitats i entitats molt dispers, massa amateur i poc professional”.

“TARRAGONA S’HA DE CENTRAR EN 3-4 PROJECTES CULTURALS AMB VOCACIÓ DE PAÍS”

Les apostes de Prats han girat al voltant del Centre d’Art al Tinglado 2, la creació literària i el festival de fotografia SCAN. El Centre d’Art, que l’exregidor ha deixat a punt per inaugurar, “permetrà a Tarragona estar lligada a la resta d’equipaments de Catalunya, projectar enfora artistes locals i portar aquí exposicions de nivell internacional”.

En literatura, s’ha creat el servei municipal de biblioteques i s’ha presentat un pla per dotar la ciutat d’aquest tipus d’equipaments (un dèficit històric que ningú fins ara havia abordat). Però cal transformar els premis literaris. “No pot ser que tinguem el premi de narrativa millor dotat de país i, en canvi, organitzem una cerimònia de lliurament com si fos un acte escolar de final de curs”, afirma un Prats contundent. “Cal que sigui la festa literària de la ciutat i que s’hi impliquin tots els agents del sector”. Pel que fa a l’SCAN, l’exregidor de Cultura creu que Tarragona l’ha de difondre molt més perquè arribi a ser un referent de fotografia a tot el país.

“EL CAMP DE MART NECESSITA UNES OBRES DE REFORMA, PERÒ TAMBÉ UN RELAT, UN PROJECTE COHERENT”

Què hauria fet millor ens aquests 20 mesos? “No hem sabut comunicar bé”, replica d’entrada. “Sobretot quan anunciem el tancament del Camp de Mart“, afegeix. “Es tanca per crear consciència del seu estat lamentable. La carpa havia de passar una inspecció cada 10 anys, i en 22 no se n’ha fet res. No té accessibilitat ni sortides d’emergències, i ofereix uns camerinos i serveis destrossats”, descriu. “A més del projecte de millora de les instal·lacions, el Camp de Mart -diu- necessita un projecte cultural, un relat. Hauria d’acollir espectacles de març a octubre gràcies al nostre clima benigne i iniciatives culturals concretes per crear indústria. Una idea era crear una escola de circ, per donar-li vida cultural a l’espai i posicionar-nos com a ciutat a nivell de país”.

Teatre Auditori del Camp de Mart, aquest passat estiu. Foto: David Oliete.

Pel que fa al Metropol, també tancat per unes obres més que necessàries, l’exregidor de Cultura reivindica haver fet passos fonamentals perquè esdevingui el centre d’interpretació del Modernisme a Tarragona i de l’obra de Josep Maria Jujol. “Ens hem guanyat la confiança de la família, que estava molt dolguda amb l’ajuntament. Hem tret de la subhasta pública els pisos superiors, una operació molt difícil perquè l’ajuntament els volia vendre per obtenir uns diners per altres àmbits. I havíem començat a fer projectes per aconseguir ajuts europeus i convertir el vestíbul del teatre en un punt d’informació i accés al modernisme”. De manera paral·lela, i tal com explicàvem aquest dijous al FET, la caixa escènica del Metropol serà la seu de la sala Trono.

Josep Maria Prats, reubicat a les files de l’oposició, ho té clar. La política cultural d’una ciutat no pot anar al ritme dels mandats municipals ni de la mirada curta. Crear públic, fomentar indústria i arranjar equipaments són reptes que van més enllà dels 4 anys, especialment els dos primers. Ras i curt: cal tenir paciència i planificar amb coherència. Els resultats acabaran arribant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *