No hi ha manera d’encadenar dues alegries seguides. Semblava que aquest diumenge el vent bufava a favor, i ni per aquestes s’ha puntuat. Una nova oportunitat perduda, i el Nàstic no és capaç d’allunyar-se de la zona de descens. Els tarragonins s’estan acostumant a esgarrapar punts a domicili i deixar-los escapar a casa.
La cruel derrota davant l’Oviedo es pot llegir en quatre claus:
CONFORMISTES. El Nàstic ha plantejat una segona part apàtica que ha fet saltar pels aires la bona feina de la primera. Amb 1-0 a favor, s’ha tancat a defensar el resultat i ha acceptat un bombardeig de l’Oviedo que ha li ha acabat costant el botí. Un plantejament covard i conformista per un equip que ha pagat la manca de sang i ho ha perdut tot.
UN NÀSTIC CONFORMISTA HA PAGAT LA MANCA DE VALENTIA
Després de guanyar 0-3 a Valladolid i amb el resultat a favor, no és acceptable que l’equip es conformi amb una proposta de mínims. Ha permès a l’Oviedo crear una dinàmica dominant a l’ofensiva que els grana no han sabut revertir. El gerro d’aigua més freda de la temporada ha glaçat cada seient del Nou Estadi.
DEFENSA DE VIDRE. El nivell de futbolistes bàsics com Suzuki o Perone ha estat més que alarmant, i el Nàstic s’ha sabut feble endarrere. Amb la baixa de Kakabadze, les imprecisions d’Abraham o la suplència de Javi Jiménez, la defensa ha estat un quadre i s’ha trencat amb excessiva facilitat.
L’Oviedo ha disposat de dos penals a favor —el primer, molt clar, l’ha enviat a fora; el segon, molt dubtós, ha servit per remuntar—, ha marcat un gol sense marca i ha gaudit de diverses ocasions més. Massa concessions per salvar els punts en un mateix partit.
EL NOU ESTADI CREMA. O això sembla al vestidor local. El Nàstic trenca una lògica del futbol i treu més punts fora que a casa —vuit per set—. Si només comptessin els punts com a visitant, els grana estarien entre els deu primers. Però si només comptessin els de casa, estaria en descens. Set punts de vint-i-un són números realment pobres com a local. Serà la pressió, els rivals o la casualitat, però el Nàstic no acaba de carburar al seu estadi.
AL NOU ESTADI, EL NÀSTIC FA NÚMEROS DE DESCENS
VERTIGEN. Amb la remuntada de l’Oviedo al minut 94, se’n va un altre tren de Tarragona. El Nàstic no acaba d’allunyar-se de les places vermelles, i ara és l’equip que marca el tall amb quinze punts. Al Nàstic li entra una espècie de vertigen que el tenaça quan té alguna cosa a perdre, i això li ha costat tres punts d’or.
En una categoria tan igualada com la Segona Divisió, cada oportunitat perduda es paga doble, i perdre un partit que es guanyava al minut 70 n’és un exemple. La diferència entre guanyar i caure aquest diumenge era ocupar el 12è o el 18è lloc, i no hi ha manera d’agafar oxigen. El Nàstic sap que no es pot permetre gaire més concessions si no vol fer-se un fart de patir aquesta temporada.
