Carregant ...

‘El Cortijo’ i altres cuines que fan xup xup de veritat

Els germans Masegosa a la barra d’El Cortijo. Foto: David Oliete

Sobre la barra, com si fos una exposició, un reguitzell de cassoles: cap i pota, peus de porc, sardines de la costa,romesco de morro amb gambes, escalivada de bacallà o estofat de cua de bou. Per sucar-hi pa. La flaire excita una legió desendreçada i heterogènia de clients. Si el que us van són les dietes, els productes lights, el peix bullit i el pollastre a la panxa, el Cortijo no és el vostre lloc.  “No ho expliquis massa que ja no hi cabem”, adverteix un dels clients.

Aquest és una mena de santuari gastronòmic discretament ubicat en un dels carrers estrets i foscos de la Part Baixa, a tocar de la plaça dels Carros. La família Masegosa va convertir fa 39 anys un antic prostíbul (Los Toreros) en una “casa de menjars de les de tota la vida”, explica el Santi (44 anys) mentre marina una panxeta a dins la cuina. “Passa, passa”, convida.

DE LA PART ALTA AL SERRALLO HI HA LOCALS QUE CUIDEN EL PRODUCTE DE PROXIMITAT

A la planta baixa del restaurant, que no ha perdut l’esperit de taverna, recull comandes i serveix plats el Lluís (53 anys), el germà gran del Santi, qui va aprendre a cuinar amb la seva mare als fogons del bar. A l’establiment s’hi respira veritat. Cap pretensió però la màxima exigència per satisfer a cada un dels clients que entra per la porta, sigui un esmorzar de forquilla, un dinar de platets compartits o un simple entrepà amb vi i gasosa.

Sempre que és possible ho fan amb productes d’aquí, amb més carn que peix, “sempre fresc”, però sense radicalismes. “Busquem l’autenticitat i l’autenticitat te la dona el producte de proximitat, ens agrada el producte del dia a dia”, exemplifica. El porc arriba cada setmana de Vic (Osona) o les verdures del Camp de Tarragona, però si cal van a buscar un vi natural a França o un xoriço a Lleó.

AL CORTIJO ES  FA UNA “CUINA NOBLE, QUE VA DE CARA, SENSE EMBUTS I CONTUNDENT DE SABOR”

El Cortijo té un curiós poder d’atracció capaç de reunir al voltant d’una mateixa taula un fotògraf especialitzat en retratar menjar, un influent blogger tarragoní (El Cocinero fiel), un reputat forner reusenc, un periodista apàtrida i un restaurador salvatge. “És una cuina de veritat, noble, sense embuts, contundent de sabor, una cuina que va de cara, que mai falla”, reivindica Juan Diego, copropietari de la tasca Xivarri, un dels temples gastronòmics de Reus.

Sobre la barra i les taules taverneres del Cortijo segueixen desfilant plats. El temps passa, el matí ja és migdia i aviat arribarà la tarda. El concepte slow food aquí és molt més que una etiqueta, amb l’esmorzar de forquilla com a gran cap de cartell.

Així arrenca aquest viatge per la cuina de proximitat de Tarragona. De la Part Alta al Serrallo, de la plaça del Rei a la plaça dels Carros. De l’arròs amb sardines al cap i pota. Dels vins naturals al barat, el popet, el romesco o l’escalivada. Cuines sense falses pretensions, de mercat i temporada, venerant el producte de la terra i el mar fins fer embogir el paladar. De la taula a la taberna. Mar i muntanya. De la tradició a la innovació, sense artificis. Cuines de quilòmetre zero amb poc espai i molta autenticitat.

(…)

Podeu llegir el reportatge sencer al número 26 del FET a TARRAGONA, una revista que dedica les 20 pàgines del dossier a parlar de cuines i aliments de proximitat (peix, verdures, pa, vi, cervesa, melmelades…)

La revista, que porta de regal el llibre Retrats de vi, la podeu trobar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *