Carregant ...

Que es flagel·lin ells

Set consellers del Govern de Catalunya, a més del vicepresident, continuen a la presó, tres setmanes després de declarar davant l’Audiència Nacional. Foto: Público.

El mes de gener del 2016, arran del pacte per investir Carles Puigdemont com a President, un servidor va escriure al FET a TARRRAGONA el següent:

“Tot amb tot, la pregunta és: el pacte in extremis serà suficient per tal de fer avançar el procés en la forma i els terminis com estava configurat? Crec honestament que no, i que caldrà alentir la marxa per eixamplar les adhesions (concretant, des de les matemàtiques i la filosofia, què representa la independència d’una nació en el segle XXI, i com quedarà la nostra relació amb la resta de pobles de l’estat espanyol un cop assolida). Caldrà també recuperar forces socials massa desgastades des del 27-S ençà, incorporar-ne de noves, i, sobretot, fer renéixer -des de la pedagogia-  l’atenció internacional sobre el procés. Li espera molta feina al Raül Romeva i … a l’Artur Mas en l’escenari internacional, el qual, arribada l’hora, ha d’esdevenir del tot decisiu. Sense reconeixements externs no hi haurà independència.  Com no n’hi haurà sense una immensa cohesió social i empenta ciutadana en el que, segurament, serà el moment determinant del procés: aquell en que caldrà plantar cara des del carrer a les envestides d’un Estat que no ens deixarà marxar sota cap concepte. És clar que, com sempre, ho farem amb un somriure.”

És a dir: la meva autocrítica … ja la vaig fer per avançat.

Dit això: quan la pilota és al terreny de joc i el partit no ha acabat, de res serveix mirar-se el melic; ni dir… jo ja ho deia …; ni aturar-se a debatre si hem anat amb massa presses; ni si podíem haver-ho fet d’una altra manera; això, ara no toca. Almenys no toca fora de l’estratègia de defensa dels advocats, dels qui són injustament a la presó o a l’exili.

“ARA NO TOCA DISCUTIR SI HEM ANAT AMB MASSA PRESSES. EL PARTIT NO HA ACABAT”

Ens flagel•larem per haver fet exactament allò que deia el programa electoral, per a major glòria d’aquells que no l’han complert mai?

Els pacífics ciutadans que vam participar a l’1-O, ens flagel•larem davant dels qui van emprar la violència de manera indiscriminada, injustificada i al marge de tot context democràtic?

Hem de donar peixet als corruptes, mentre la nostra gent, pacífica, ha d’aguantar investigacions judicials a dojo, entrar a presó sense cap mena de base jurídica, i veure com li tanquen el seu Parlament, al marge d’aquella Constitució que pregonen defensar?

Jo em responc que NO. Que ja parlarem dels errors quan acabi la partida. I la partida pot acabar, almenys per un temps, si el 21-D les forces contràries a l’exercici del dret d’autodeterminació guanyen les “eleccions autonòmiques sense autonomia”.

“GUANYAR LES ELECCIONS DEL 21-D CONFIRMARÀ QUE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA HA ESTAT ÚTIL”

Per als partidaris d’assolir el ple autogovern de Catalunya, en canvi, guanyar aquelles eleccions, serà la confirmació que els actes que s’han fet fins ara, tots, Declaració del 27-O inclosa, han estat útils als objectius perseguits.

Per fer avançar les idees cal fer actes, i si aquests (com és el cas) no comporten violència, ni tenen conseqüències jurídiques irreversibles, són tots lícits. No ens els desmereixem nosaltres mateixos! No hi tenen cap dret!

Gent a la presó; mestres amenaçats; intents d’anorrear el dret de manifestació; afectacions a la llibertat d’expressió; mentides i més mentides… i, a més ens hem de flagel·lar? Que es flagel·lin ells, que bona falta els hi fa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *