15 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Cristians que clamen contra el “silenci ensordidor”

Violència policial l’1 d’octubre que denuncien els cristians de Tarragona en un manifest. Foto: Eduard Boada.

Un grup de més de 200 cristians de base de Tarragona preocupats per la situació que es viu a Catalunya ha decidit fer públic un manifest adreçat a l’opinió pública. Aquest col·lectiu sent la necessitat de fer sentir la seva veu justament ara, “després de la violència policial del dia 1 d’octubre; després de la desobediència al Tribunal Constitucional de la majoria dels diputats del Parlament amb una declaració d’independència sense efectes jurídics però que pretenia portar a terme un programa electoral votat pels electors; després del cessament del Govern i de la dissolució del Parlament per part de l’Estat; amb les nostres institucions intervingudes; i davant l’empresonament de representants d’entitats independentistes i d’autoritats polítiques catalanes”.

 

El manifest indica que opcions polítiques concretes, com l’independentisme i l’unionisme referits a la relació entre Catalunya i Estat espanyol, “són compatibles amb l’Evangeli, i l’Església no ha d’identificar-se amb cap d’elles”. Aquests cristians consideren que “no es pot defensar l’independentisme però tampoc l’aplicació de l’article 155 com ha fet el president de la Conferència Episcopal Espanyola”. I afegeixen: “Totes dues opcions són polítiques. Però abans i en el fons d’aquestes hi ha els drets fonamentals individuals i col·lectius que tota política ha de respectar. I, en això, els cristians tenim l’obligació d’implicar-nos-hi, com fan la Doctrina Social de l’Església i molts documents pontificis i episcopals”.

“NO ES POT DEFENSAR L’APLICACIÓ DEL 155 COM HA FET EL PRESIDENT DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA”

Diuen que cal diferenciar entre allò que és legal i allò que és legítim i just. “La llei hauria de ser un instrument al servei de la legitimitat, és a dir, d’allò que és vàlid perquè es basa en el dret (o facultat de demanar el que ens és degut), i de la justícia, és a dir, d’allò que cal fer segons els drets fonamentals. Si la llei és injusta, cal canviar-la, i, si no es pot, hi ha èticament i en consciència el dret a desobeir-la, en tant que sigui injusta. Si no fos així, estaríem en un règim autoritari o totalitari i no en un Estat democràtic”.

 

Aquest col·lectiu de cristians tarragonins -que havia demanat trobar-se aquest dilluns amb l’arquebisbe Jaume Pujol per presentar-li el manifest-  recorda que “el dret a decidir el futur de la nostra Nació” el reclama el 80 % de la població amb un moviment transversal, molt actiu des del 2010, “dialogant i desitjós de pactar, sempre pacífic i mai violent, nascut enmig del poble, emergent des de les bases i recollit per entitats, institucions i govern”. Igualment recorden que “el poder de l’Estat ha actuat moltes vegades contra la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions; i aquests darrers mesos l’Estat intenta per tots els mitjans ofegar aquell moviment”.

“TENIM L’OBLIGACIÓ D’ACTUAR A FAVOR DE LA JUSTÍCIA, ELS DRETS FONAMENTALS I ELS VALORS DEMOCRÀTICS”

A través del manifest es critica durament l’aplicació de l’article 155,  “la precipitació del fiscal i de la jutgessa” vulnerant les garanties de defensa i els drets fonamentals dels investigats i la presó preventiva incondicional, perquè “no té fonament justificat quan són possibles altres mesures cautelars”. En aquest context, els promotors de la declaració afirmen que tenen  “l’obligació d’actuar a favor dels valors cristians i humans com la justícia, la pau, la solidaritat i la veritat”, i afegeixen: “L’unionisme és legítim i es pot defensar amb arguments. Però no es pot imposar, com no pot fer-ho l’independentisme. Un fi no justifica qualsevol mitjà”.

 

En un to cada cop més dur, el manifest afirma: “En cap cas no són lícits ni l’odi, ni la incitació a l’odi, ni les mentides, ni la falsedat, ni les mitges veritats, ni les declaracions esbiaixades, ni les calúmnies (com dir que la nostra escola practica l’adoctrinament, quan en realitat és un model d’integració i de respecte), ni les ofenses, ni el menyspreu, ni les humiliacions, ni la tergiversació. Molts mitjans de comunicació sovint fan una utilització d’aquests procediments al servei d’altres interessos al marge de l’honestedat periodística”.

“EN CAP CAS NO SÓN LÍCITES LES MENTIDES, CALÚMNIES, FALSEDATS, OFENSES, MENYSPREU I HUMILIACIONS”

I davant aquesta situació, el grup de cristians s’adreça a la cúpula de l’Església catalana i tarragonina davant del que qualifica de “silenci ensordidor”, un silenci que “mai no és neutre”. El manifest conclou així:  “Que la por que ens confonguin com a cristians amb una opció concreta no ens impedeixi defensar la justícia, els valors democràtics i els drets fonamentals. En aquest sentit, fem una crida a tots els cristians de Catalunya i de tots els pobles d’Espanya a recordar que l’únic precepte per damunt de tots que tenim és estimar els altres, i que no ho fem quan no respectem els seus drets i la seva dignitat”.
Entre els més de 200 signants hi ha Miquel BARBARÀ, Santiago CAMÓS, Montserrat COLL, Àngel CONESA, Joan M. FERNÁNDEZ Solé, Josep GIL, Maria MAGAROLAS, Francesc MANRESA i Francesc XAMMAR.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Un protonotari apostòlic és cristià de base? Una persona que ha sigut vicari general 20 anys?

    El que s’ha de llegir.

    Després els altres fan una olor de neftalina que parla molt de com està aquest bisbat que han de venir capellans de Polònia i de vés a saber on més.

  2. Todo mi respeto a quien habiendo ostentado cargos relevantes dentro de una organización, sigue considerándose tan importante como cualquier militante de base. Por otro lado, hay quien cree oler naftalina en los demás y no se da cuenta que es la que lleva en el bolsillo. Excelente artículo.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here