Carregant ...

La ciutat imaginada per Pujol de Barberà

Plànol de l’Eixample de Tarragona dissenyat per Pujol de Barberà. Imatge: Arxiu Històric Municipal de Tarragona

Us proposem un exercici: compareu la imatge del pla de Tarragona plantejat per Josep Maria Pujol de Barberà l’any 1922 amb qualsevol mapa actual de la ciutat. Veureu com l’arquitecte va imaginar la fesomia de bona part de l’urbs que coneixem ara. Gràcies a ell, la Tarragona moderna és com és.

Mentre passegem per qualsevol ciutat, quasi mai ens parem a pensar que hi va haver un moment en què aquells carrers i places no existien. Sembla com si l’entramat urbà només pugui ser d’aquella manera, com si hagués estat creat del no-res, d’una manera orgànica. Les ciutats, però, no surten com un bolet. I menys a partir del segle XIX, en què els corrents higienistes, davant de l’augment exponencial de la població, molta de la qual acaba emigrant a les ciutats, aposten per la creació de plans urbanístics que millorin la vida de les persones que hi viuen, amb clavegueram, carrers prou amples, zones verdes… L’exemple més paradigmàtic és el pla d’eixample de Barcelona, d’Ildefons Cerdà, amb la seva trama reticular i les seves cantonades amb xamfrà.

EL PLA DISSENYAT FA UN SEGLE APOSTA PER UNA TRAMA RADIAL AL VOLTANT DE LA PLAÇA IMPERIAL TARRACO

Així doncs, quan rodegem amb el cotxe la plaça Imperial Tàrraco o baixem per l’avinguda Catalunya, hem de tenir present que hi va haver una persona que, en algun moment, va imaginar com volia que fos bona part de la Tarragona on vivim ara. I la va dibuixar. Aquesta persona és Josep Maria Pujol de Barberà, arquitecte municipal entre el 1897 i el 1939 i creador del pla urbanístic del 1922.

Nascut a Tarragona el 18 d’abril del 1871, Pujol de Barberà cursa estudis superiors a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obté el títol amb només vint-i-un anys. La seva primera feina com a arquitecte titulat va ser al taller del barceloní Enric Sagnier i Villavecchia, autor d’edificis com el Palau de Justícia o la Duana de Barcelona, però aquesta etapa d’aprenentatge no dura gaire, ja que l’any següent obté una plaça del Ministeri de Finances, que el porta a exercir a les ciutats de Múrcia i Granada.

Retrat de Josep M. Pujol de Barberà. Imatge cedida per Agustí Pujol i Niubó.

El 1897 retorna a Tarragona després de guanyar la plaça d’arquitecte municipal, càrrec que mantindrà durant més de quaranta anys, fins a la jubilació el 1939, amb només un parèntesi de tres anys, entre el 1898 i el 1901, quan es trasllada a Còrdova després de ser apartat temporalment del càrrec en esfondrar-se un habitatge al carrer de Trafalgar.

(…)

Així comença l’article que publiquem íntegrament al número 26 del FET a TARRAGONA en homenatge a la figura de Pujol de Barberà, una peça clau per entendre urbanísticament la ciutat actual.

La revista la podeu trobar a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

El reportatge és una de les iniciatives endegades a Tarragona per donar a conèixer l’obra i la trajectòria de l’arquitecte tarragoní. En aquest context, aquest dijous 30 es presentarà el llibre  Josep M. Pujol de Barberà a Tarragona. L’arquitecte i l’espai, editat per Editorial Silva dins de la col·lecció Quaderns de L’Arxiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *