La cara més visible de l’aplicació de l’article 155 ha sigut la dissolució del Parlament i el cessament del Govern de Catalunya, amb greus conseqüències per als seus membres. També sabem que el Gobierno de Espanya ha intervingut la Generalitat, és de domini públic. Ho és menys, però, l’abast d’aquesta intervenció. Si en voleu tenir una informació completa visiteu aquest web: www.servidorscat.cat, on es llisten ben ordenades les conseqüències de l’aplicació del 155.
Només una mostra: persones cessades, 196; organismes suprimits o dissolts, 24; organismes intervinguts, 16; afectacions a la contractació: 92; iniciatives normatives decaigudes, 108 (entre altres: sobre la igualtat de tracte i no discriminació, la supressió dels mòduls prefabricats a l’ensenyament, la creació i el finançament de les escoles bressol, la incentivació del lloguer d’habitatges socials, mesures urgents per millorar la qualitat en la prestació dels serveis sanitaris i sociosanitaris; també sobre la conciliació de la vida familiar i laboral, la lluita contra la violència de gènere i l’assetjament laboral o l’avantprojecte de llei sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle); a banda de la paralització de projectes de recerca, la intervenció econòmica i la paralització d’inversions i subvencions.
“EL PP IMPOSA UN MODEL RECENTRALITZADOR DE MATRIU FRANQUISTA AMB LA COMPLICITAT DE PSC-PSOE I CIUTADANS”
És evident que l’aplicació del 155 ha anat i està anant molt més enllà del “restabliment de la legalitat” i que s’està utilitzant per aprimar la Generalitat i l’autogovern. El PP imposa un model recentralitzador de matriu franquista amb la complicitat del PSC-PSOE i Cs, i la indefinició dels comuns. Anem a pams.
El 21 D votarem i ens agradi o no, la votació va de blocs. I guanyi qui guanyi, el bloc independentista tindrà feina: revisar els seus errors i imprescindiblement eixamplar la seva base social; el bloc del 155, també: prosseguir amb el buidatge de la Generalitat, folcloritzar la televisió pública catalana i intervenir l’escola i fer retrocedir el català per intentar un cop més (Olivares, Felip V, Dictadura de Primo de Rivera, Franco…) el vell somni d’espanyolitzar Catalunya.
“LA VICEPRESIDENTA RECONEIX QUE UTILITZEN EL 155 PER VOLER ARRASAR L’INDEPENDENTISME”
I no ho dic jo, ho diuen els del 155. Així, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va deixar clares tres coses a Girona. Primera, que el que estan fent és “escapçar” el moviment independentista i “aniquilar” l’independentisme. Segona, que n’està molt orgullosa. I tercera que és el PP qui escapça i aniquila, i no la justícia com diuen quan convé quedar bé. També el socialista Josep Borrell es va apuntar a la sinceritat per parlar de “desinfectar” el país, començant per la televisió pública (ben oportú quan TV3 fa la marató contra les malalties infeccioses).
Per simple rigor intel·lectual convé postil·lar. L’exhibició de plomes de la vicepresidenta té el sentit de reivindicar el PP com el mascle alfa de l’espanyolisme davant les pretensions del mascle jove de Cs de disputar-li el lloc (exclusivament en clau espanyola, que a Catalunya ho tenen ja ben perdut). En segon lloc, el reconeixement d’estar utilitzant el 155 per arrasar (escapçar i aniquilar són verbs d’acció violenta).
“POPULARS I SOCIALISTES MOSTREN LA INCAPACITAT D’ENTENDRE UN PROJECTE NACIONAL DIFERENT AL DE MATRIU CASTELLANA”
Per la seva part, els excessos de Borrell, el desinfectant, evidencien la voluntat de rascar vots també de Cs (al capdavall els inspiradors del partit d’Arrimadas eren de l’òrbita socialista); en tot cas, arruïnen l’estratègia de bon minyó d’Iceta, i situen els socialistes on en realitat estan, això és, en el paper de col·laboradors necessaris de la recentralització.
I per acabar, tant Sáenz de Santamaría com Borrell tornen a mostrar la incapacitat de l’Espanya de matriu castellana i en particular la del règim monàrquic del 78 d’entendre la realitat i de mostrar un mínim respecte per milions de ciutadans catalans amb un projecte nacional diferent. Perquè l’independentisme, en tant que moviment popular massiu (discutir això és perdre el temps) no es pot escapçar ja que té i tindrà més caps que una hidra i ha demostrat sobradament la seva capacitat de resistència i mobilització. En realitat, doncs, el que vol dir la vicepresidenta és que aniquilaran l’autogovern. I això sí que ho estan fent.
Però qui ha traçat la línia entre els blocs amb absoluta claredat és el senyor Manuel Valls, que en un pim-pam saluda Iceta i participa en actes de Societat Civil Catalana , PP i Cs. Bé, gràcies per dibuixar amb tanta nitidesa l’àmbit del 155.
“NO TINC CAP DUBTE DE L’HOSTILITAT DEL PSOE A LA PLURINACIONALITAT DE L’ESTAT”
El naufragi del PSC dels darrers anys ha deixat al castell de popa el sector més acomodatici del partit, satisfet de viure a l’ombra del paraigua del PSOE. Així que en pocs anys ha passat de defensar el dret a decidir a conformar-se amb una reforma constitucional federal que ningú no defineix ni preveu, i a renunciar al talismà del referèndum acordat (el president Montilla ja l’ha qualificat d’impossible).
Jo no tinc cap dubte de la catalanitat històrica del PSC, des del llunyà Moviment Socialista de Catalunya, passant per Convergència Socialista de Catalunya, el PSC-Congrés i la unificació amb el PSC-Reagrupament i la federació catalana del PSOE. Però tampoc no tinc cap dubte del jacobinisme del PSOE i la seva hostilitat a la plurinacionalitat de l’estat, més enllà de les paraules. Els fets, només els més recents: És el partit que sota la presidència de Felipe González va intentar escapçar l’autonomia recent inaugurada amb la LOAPA; és el que va passar del “apoyaré lo que decida el Parlament de Catalunya” de Zapatero a desfigurar la proposta d’Estatut a cops de ribot, de la qual cosa presumia Alfonso Guerra igual que avui presumeix Sáenz de Santamaría; el mateix, en fi, que ha exhibit un anticatalanisme malaltís per boca dels seus dirigents: Rodríguez Ibarra, Bono, Guerra, Borrell, Leguina… I ara, donant suport al 155 per, atenció que no és poc: dissoldre el Parlament, cessar el govern de la Generalitat, intervindre-la i empresonar els seus membres amb acusacions gravíssimes. A canvi de res? Només d’unes parauletes sobre la reforma de la Constitució? No. A canvi de recentralitzar l’estat.
“SENTIR DECLARACIONS D’IGLESIAS I ECHENIQUE PROVOQUEN DECEPCIÓ I INDIGNACIÓ”
En aquest escenari, la voluntat dels comuns de situar-se fora dels blocs és il·lusòria i se sosté en els tòpics d’esquerra, sempre reactiva als drets nacionals, quan es posa a prova, sota la sospita de ser cortines per amagar la corrupció sota la direcció de la burgesia. Sentir dir a Iglesias que hem despertat el fantasma del feixisme és més que decebedor; i indignant llegir Echenique:
Los paralelismos entre la dirección del procés y la banda de M punto Rajoy son cada vez más grandes: La Gürtel y el 3%. Tapar la corrupción y los recortes con la bandera. Las cloacas de Interior y ahora la utilización de los mossos.
El nyap intel·lectual que exhibeix només té explicació en el sectarisme partidista. Vaja, així que Gurtel i 3% són equivalents i afecta a la “dirección del procés”. A tots? Caram! Pitjor encara és equiparar l’ús de les cloaques d’Interior amb un ús dels mossos que ells han negat immediatament i que ni tan sols el govern espanyol s’ha atrevit a avalar. Només García Albiol i… Echenique.
Com amb Sáenz de Santamaría i Borrell, Echenique té la virtut de dir-nos obertament on estan, més enllà d’indefinicions, apel·lacions a les retallades i a l’agenda social.
Sí, el 3% afectava CiU, però no pas a ERC, ni a la CUP, ni a Òmnium Cultural ni a la ANC. D’altra banda les retallades també afectaven a CiU, però no només; en realitat van començar amb el tripartit ERC-PSC-ICV (o sigui, amb els comuns, també) amb la retallada del sou dels funcionaris. Però és que Echenique i els comuns encara no s’han assabentat que CiU no existeix? No saben que CiU s’ha fet miques en una constel·lació de grups que van des del PDeCat (Mas) i Convergents (Germà Gordó) a Demòcrates.cat (Antoni Castellà), Units per avançar (Montserrat Surroca) o Lliures (Roger Montañola)?
“LA BURGESIA CATALANA NO ÉS INDEPENDENTISTA. ABRAÇA OBERTAMENT L’APLICACIÓ DEL 155”
L’altra afirmació sorprenent és que la burgesia tapa les seves vergonyes amb la bandera. El fet, però, és que la gran burgesia no ha estat mai independentista i, en tot cas, i molt moderadament catalanista. I ara abraça obertament el 155. Que no ho ha dit ben clarament Gay de Montellà i Foment del Treball, rebent amb la catifa vermella el tripartit 155? I amb Foment, el Círculo de Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Círculo Ecuestre o el Cercle del Liceu. Què més ha de fer el senyor Bonet (Freixenet) perquè s’entengui amb qui està l’empresariat català? Si els comuns confonen treballadors, estudiants, autònoms, botiguers i petits i mitjans industrials amb “la burgesia” vol dir que fa anys que dormen.
Per últim, invocar l’agenda social és just i necessari, però res no justifica que ignorin que el Parlament dissolt ha aprovat lleis com la d’horaris comercials per protegir el petit comerç, la d’impostos als bancs, la llei contra la pobresa energètica, l’impost als habitatges buits, la llei sobre la igualtat efectiva entre homes i dones, la de la prohibició del fràking i la prohibició de grans superfícies fora ciutats o l’impost a les centrals nuclears (totes, totes, suspeses pel Tribunal Constitucional a petició del Gobierno de España). O la Renda Garantida de Ciutadania. Si els comuns ho ignoren, simplement fan trampa. Perquè ells hi eren, en aquest Parlament.
Bé, que cadascú pensi en quin cantó vol estar i voti el que vulgui, però l’aigua clara i la xocolata, espessa.
Clar i català. Lúcid i il.lustrat. La repassada al paper de l’esquerra clàssca, molt bona.
Muy interesante viniendo de un cultísimo hombre que en la juventud militó en el Partido del Trabajo de “España”, cuyo lema, como el de todos los comunistas, era “PROLETARIOS DEL MUNDO, UNÍOS”
absolutament d’acord.