Carregant ...

Cinc d’anys d’òpera a Tarragona

La tarragonina Marta Mathéu a ‘Le nozze di Figaro’ el 2015

Els aficionats de Tarragona a la música en general i a l’òpera en particular podem estar contents; la Temporada d’òpera al Teatre Tarragona està més que consolidada, després de cinc anys. Els Amics de l’òpera de Sabadell ja tenen Tarragona com una plaça fixa en la seva temporada d’òpera a Catalunya.

Fou al maig del 2013 que el Teatre Tarragona adquirí la categoria de teatre d’òpera; l’obra triada, La traviata, de Giuseppe Verdi; el solista triat, Àngel Òdena. Sens dubte, un triomf col·lectiu. Triomf per a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, perquè la seva aposta per l’òpera va reeixir. Triomf per a les entitats tarragonines, com Joventuts musicals o els Amics de l’òpera, perquè llur insistència havia donat fruit. Triomf per als Amics de l’òpera de Sabadell, perquè la producció de La traviata va ser bellíssima. Triomf personal, finalment, per a Àngel Òdena, en la seva magistral interpretació de Germont.

Tot plegat, s’ha pogut dur a terme gràcies al suport econòmic de la Fundació Privada Mútua Catalana. Durant les temporades 2013-14 i 2014-15, es van representar dues òperes per temporada: Die Zauberflöte, de Wolfgang Mozart, La bohème, de Giacomo Puccini, Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, i Turandot, altre cop de Giacomo Puccini. Es van quedar fora de l’escenari tarragoní Norma, de Vincenzo Bellini, i L’italiana in Algeri, de Gioacchino Rossini.

“LES TEMPORADES AL TEATRE TARRAGONA ESTAN CONSOLIDADES I SÓN UN TRIOMF COL·LECTIU”

No fou fins a la temporada 2015-16, que el públic de Tarragona va poder gaudir dels tres títols que posa en escena la companyia dels Amics de l’òpera de Sabadell cada any: Le nozze di Figaro, de Wolfgang Mozart, Otello, de Giuseppe Verdi, i Madama Butterfly, de Giacomo Puccini.

Després, a la temporada 2016-17, van venir Don Giovanni, de Wolfgang Mozart, Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, i Carmen, de Georges Bizet.

Per a la temporada actual, de 2017-18, els Amics de l’òpera de Sabadell han programat Così fan tutte, de Wolfgang Mozart, Don Carlo, de Giuseppe Verdi, i, en la mateixa funció, la combinació clàssica de Cavalleria Rusticana i Pagliacci, de Pietro Mascagni i Ruggiero Leoncavallo, respectivament. A més de la ja citada presència del tarragoní Àngel Òdena en La traviata, cal citar l’aparició de la també tarragonina Marta Mathéu i la darmosenca Sara Blanch en Le nozze di Figaro al novembre del 2015.

“ELS AMICS DE L’ÒPERA DE SABADELL JA TENEN TARRAGONA COM UNA PLAÇA FIXA”

Sorprèn en el programa d’enguany el Don Carlo, una obra que ultrapassa les dimensions habituals dels Amics de l’òpera de Sabadell. I no ho dic només per la durada, car altres obres que semblen més lleugeres també són llargues (Carmen, Così fan tutte). La dificultat rau primer en les veus: calen una soprano lírica, un tenor spinto, un mezzo dramàtica i un baríton “Verdi”. Finalment, un baix per al veritable protagonista de l’obra, el rei Filippo II. Un baix de protagonista és un fet excepcional en l’òpera italiana.

La seva ària “Ella giammai m’amò” compta entre les més exigents per a la corda de baix. Però al Don Carlo en calen encara dos més, de baixos; un per a encarnar al Grande Inquisitore, i encara un altra per a Un frate, disfressa que oculta l’Emperador Carles. La segona dificultat rau en l’orquestra, la més wagneriana que Verdi va escriure mai. Segurament, l’òpera més ambiciosa de Giuseppe Verdi. Sens dubte, tot un repte per a celebrar com cal el trentè aniversari dels Amics de l’òpera de Sabadell.

“UN DEUTE PENDENT: REPRESENTAR WAGNER. ENCARA QUEDA FEINA PER FER”

Malauradament, avui en dia encara porta l’etiqueta d’espectacle elitista. L’òpera és un espectacle car. Costa de fer entendre que l’òpera va ser l’espectacle més popular des del 1600 al 1918. Ni la música de cambra ni els recitals van ser mai espectacles populars. L’òpera, sí. Per fer-nos-en una idea, l’òpera va ser el que ha estat després el cinema. I va ser precisament el cinema el que va acabar amb l’òpera com a espectacle popular de masses.

Josep M. Rota en una xerrada explicant l’òpera ‘Carmen’ al Teatre Tarragona. Foto: cedida.

Avui, el cinema ja està amenaçat per les sèries que es veuen a la televisió i, sobre tot, a l’ordinador o al mòbil. Són els temps. L’òpera forma part de la nostra cultura i de la nostra civilització. Tants compositors que van crear tanta bellesa! Rossini en va fer gairebé quaranta, d’òperes. Donizetti, vuitanta! Lamentablement, només estan en repertori uns pocs títols, que es repeteixen ad nauseam. La por a programar novetats és viciosa: si el títol no és conegut, el públic no vindrà i no hi haurà taquilla. I jo dic: si l’obra no es representa, com la coneixerà el públic? Temporades com la d’òpera al Tarragona no tenen només un valor lúdic i artístic, sinó també educatiu i cultural.

Per a acabar, un deute pendent: representar Wagner. En aquests trenta anys, ni un. Ni tan sols al 2013, bicentenari del naixement de Richard Wagner. Aquell any, la commemoració es va despatxar amb un concert de fragments orquestrals wagnerians. Concert que, per cert, no va arribar a Tarragona. Se n’ha fet molta, de feina, però encara en queda molta més per fer!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *