‘Hem aportat dotze milions d’euros als Jocs Mediterranis i encara en farem alguna cosa més. Hi hem posat tants o més diners que l’Estat i sempre complint amb el calendari previst”. Les paraules de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, revelen fins a quin punt la institució supracomarcal està salvant econòmicament la cita esportiva del proper estiu.
Després de més d’una dècada al capdavant de la Diputació, Poblet reivindica el seu llegat. Els Jocs són una de les principals mostres d’una institució “generosa” amb la ciutat de Tarragona i el conjunt de la demarcació. “Pagarem els serrells que calgui, resoldrem els problemes puntuals d’última hora”, afirma sense complexos en relació a les millores que encara necessita el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània.
REIVINDICA EL SEU LLEGAT I RECORDA LA “GENEROSITAT” DE L’ENS INTERCOMARCAL AMB ELS JOCS MEDITERRANIS
Però la generositat de la Diputació amb la ciutat va molt més enllà de Tarragona 2018. Poblet treu pit de la TAP, la Tarraco Arena Plaça, i de l’impacte econòmic que ha generat l’equipament; de la compra d’un immoble al carrer Cavallers que permetrà ampliar el Conservatori de Música; de les millores en els centres d’ensenyament que són de la seva competència –Escola Sant Rafael, Escola d’Art i Disseny i el propi Conservatori- i de la configuració de l’anomenat ‘Edifici Síntesi’, la base d’operacions de la institució a la confluència dels carrers Pere Martell i Higini Anglès.
En aquesta seu, per cert, es troba a faltar la sala d’exposicions -que va desaparèixer per donar cabuda a oficines i treballadors de la Diputació- i un ús més intensiu de l’Auditori que és “el local de Tarragona amb millor sonoritat” i el més adient per acollir concerts, segons els entesos. Ara, acull els concerts de Joventuts Musicals, les sessions de cinema de diumenge a la tarda i algunes conferències i activitats més esporàdiques. Massa poc, crec, per a un equipament molt ben condicionat i amb capacitat per a 300 localitats.
L’AUDITORI DE LA DIPUTACIÓ PODRIA TENIR UN ÚS MÉS ELEVAT I ES TROBA A FALTAR A LA SALA D’EXPOSICIONS
Però el president Poblet exposa una bateria de raons per reclamar el seu paper al capdavant de la Diputació en una dècada de crisi.
El 2017 hi havia més de 100 milions de deute i a finals de 2018 en tindran només 27.
S’han reduït de 6 a 2 els organismes autònoms.
S’han tancat locals en lloguer i s’han rebaixat costos.
Les escoles i conservatoris s’han dotat de més personal i material i ja “no són centres impropis”.
La qualificació de la institució pels propis treballadors ha passat de 4’7 a 7’4.
S’ha revertit la tendència del pressupost i ara el 60% dels diners “van cap enfora i no es queden dins la institució”.
I s’ha aconseguit de ser “referent” a Espanya en els àmbits de l’excel·lència i la transparència.
Vaja, que segons Poblet, sembla que la Diputació de Tarragona hagi començat una nova etapa històrica gràcies a la seva presidència i hagi fet un salt endavant sense precedents en relació a èpoques anteriors. “Fer-ho millor amb menys recursos” és un dels seus lemes. I no li falta part de raó. En una dècada de més dificultats i més necessitats, amb ajuntaments i Generalitat ofegats econòmicament, l’ens intercomarcal ha salvat la cara de molts en moltes ocasions.
POBLET IMPULSA UNA “ALIANÇA ESTRATÈGICA” AMB LA URV PER DESENVOLUPAR LA REGIÓ DEL CONEIXEMENT
I amb la confortabilitat que dóna el pacte de la sociovergència al govern de la Diputació i defugint el conflicte polític sobiranista, Poblet tira del carro en una aliança estratègica amb la URV per configurar la ‘regió del coneixement’. En sintonia -diu- amb les ciutats més grans del territori i amb el lideratge acadèmic de l’exrector Francesc Xavier Grau, aposten per la innovació i la competitivitat com a bases del model econòmic de la Catalunya sud del segle XXI.
En un context de política mediocre i de mirada curta, està bé que alguns gestors de l’esfera pública pensin a mig i llarg termini. Però no oblidem que l’any que ve hi haurà eleccions municipals i renovació al plenari de la Diputació.
