Crits d’eufòria, llàgrimes i ovacions. Així rebien els membres d’Aerodance el veredicte del jurat que els coronava amb el primer premi de la Disfressa d’Or 2018 per la seva representació “Rei d’un bosc hivernal”. I és que qui dels presents aquest dijous a la nit a la Tarraco Arena Plaça no va endinsar-se en la màgia d’un bosc tenyit de plata, amb arbres dansaires i un rei hivernal amagat darrere unes cornes de més d’un metre. Una aposta creativa i original que va aconseguir destacar per sobre les altres disset propostes tarragonines.
Un màxim de sis persones dalt de l’escenari i dos minuts i mig per comparsa que, en alguns casos, es feien curts. Mentre alguns apostaven per la coreografia, com és el cas del món submarí de Som i Serem, d’altres ho feien més per la posada en escena o el muntatge musical. L’evident tret comú: unes disfresses molt elaborades, mimades i cuidades fins a l’últim detall, que dificultaven als espectadors pestanyejar per no perdre-se’n cap detall.
AERODANCE GUANYA LA DISFRESSA D’OR EN UNA EDICIÓ QUE ESGOTA LES ENTRADES I OMPLE LA TAP DE GOM A GOM
Les apostes corrien pel recinte, i tot i que cadascú donava suport a la seva comparsa, Aerodance era una de les més valorades entre els assistents un cop vistes les divuit actuacions. L’altre gran triomfador de la gala va ser La Ballaruga, que es va alçar amb el segon premi de 500 euros gràcies a la seva versió del “Regne de Cleopatra”. Una recreació de l’Antic Egipte tintada de purpurina i plomes que va aconseguir guanyar-se la distinció del jurat.
Des de sirenes, fins a bombers, imperis antics o una innovadora recreació carnavalera de l’exitosa sèrie Joc de Trons que s’atrevia a fer la comparsa Fotem-li canya. L’originalitat va jugar un paper clau en el concurs, i la qualitat, l’esforç i el talent es van poder veure en cadascuna de les divuit actuacions. La mare de totes elles i que va portar la batuta de la nit va ser la dels sèquits del Rei i la Concubina d’enguany (SinhusSport i ColoursFantasy), que van convertir l’escenari en una autèntica festa multitudinària amb unes actuacions de lluïment completes i radiants.
UNA NIT FAMILIAR I POPULAR, PERÒ AMB UN PÚBLIC QUE SEGUEIX REDUINT-SE A L’ENTORN DE LES COMPARSES
Un certamen ja convertit en show imprescindible de l’agenda tarragonina que, com cada any, va aplegar al voltant de 3.000 persones de totes les edats a les grades de la TAP. L’encertada idea fa tres anys de traslladar la Disfressa d’Or del Recinte Firal Palau de Congressos a la plaça de toros segueix donant els seus fruits: des de dimecres, totes les entrades estaven exhaurides i les prestacions logístiques de l’espai de ben segur són envejables per molts altres festivals. Això sí, les prop de tres hores d’actuacions en una de les nits més fredes del que portem d’hivern es van acabar notant, menys pels afortunats fidels d’altres anys, que ja venien equipats amb manta, guants i bufandes.
La gala va brillar per la seva agilitat, sense entrebancs ni imprevistos. Conduïda pel cantant de Pepet i Marieta, Josep Bordas, els entreteniments entre canvis de comparsa van ser correctes i mesurats. Gags combinats amb la projecció d’uns vídeos-reacció al Carnaval de Tarragona arreu del món cobrien la feina d’un equip que s’encarregava d’anar canviant les carrosses amb una rapidesa prou exemplar. El públic, entregat amb les actuacions, era un encarregat més d’amenitzar el festival. Tot i ser dijous nit, famílies senceres s’havien desplaçat fins a la TAP i les grades estaven farcides de canalla fins al final del certamen. Això sí, la major part dels seients seguien estant ocupats per participants i membres dels grups de les comparses. Un públic que, com cada edició, segueix focalitzat en els cercles dels ballarins.
I és que la Disfressa d’Or està ja tan consolidada que uneix, fidelitza i fins i tot forma famílies. Una inesperada petició de matrimoni dalt de l’escenari a una de les ballarines d’una comparsa tancava les actuacions de la nit i feia aixecar amb crits i aplaudiments la graderia i els ballarins. Perquè tot i tractar-se d’un concurs que amaga molt d’esforç i que tots els participants somien amb guanyar, acaba sent una festa col·lectiva d’exhibició on la rivalitat va de la mà de la companyonia. Un clar exemple de per què el Carnaval de Tarragona és un dels millors del país.
