Carregant ...

La química de Tarragona perd una peça clau a Madrid

Anton Valero es mira el monument als castells en una imatge del 2014. Foto: David Oliete.

La pròxima primavera, probablement, serà més fàcil trobar-se amb l’Anton Valero un diumenge al migdia caminant per Tarragona a la vora del mar, gaudint del sol i les temperatures suaus. El fins ara director general de Dow per a Espanya i Portugal m’havia reconegut més d’una vegada que li encantava fer vida a Madrid i aprofitar la seva espectacular oferta cultural, i que només trobava a faltar de tant en tant l’ambient tranquil d’una ciutat com Tarragona.

Valero, fill de Riudecols, ha estat l’home de la química tarragonina a Madrid, un interlocutor essencial amb els poders de l’Estat, allà on es prenen les decisions més rellevants. Ara, després de 37 anys vinculat a Dow, deixa la companyia. I en els propers mesos deixarà la presidència de FEIQUE, la patronal del sector químic a Espanya. Tarragona perd, doncs, una peça clau del món empresarial al Gran Madrid del poder polític i econòmic.

ANTON VALERO DEIXA LA DIRECCIÓ GENERAL DE DOW IBÈRICA I LA INTERLOCUCIÓ DIRECTA AMB L’ESTAT

El 2014, quan feia poc més de dos anys que vivia a la capital espanyola, l’Anton Valero va acceptar la invitació del FET a TARRAGONA a compartir una estona de conversa periodística i va demanar fer les fotos d’aquella entrevista al monument als castells de la Rambla Nova, “un lloc emblemàtic” de la ciutat. Deia que els castells li “fan patir molt”, potser perquè l’obsessiona la seguretat, a la seva feina i en qualsevol àmbit de la vida.

Aquella entrevista -publicada al número 6 de la revista (juliol 2014)- la vaig titular “La URV promou la cultura de l’excel·lència”, perquè el directiu de Dow sempre ha valorat molt positivament el paper de la universitat de Tarragona en la seva relació amb el territori. “Ha sabut desenvolupar tecnologia i coneixement de nivell internacional -deia- i té molt de mèrit, perquè la nostra universitat és molt jove i ja es pot comparar sense complexos amb d’altres carregades d’història i tradició”.

ASSIGNATURES PENDENTS: POLÍTICA INDUSTRIAL, COSTOS ENERGÈTICS I INFRASTRUCTURES A TARRAGONA

D’aquella conversa en temps de crisi en trec també aquesta declaració: “Al polígon químic de Tarragona hem d’augmentar la nostra competitivitat davant d’altres centres de producció emplaçats en altres continents com Nord-amèrica i l’Orient Mitjà. La creació i posada en marxa del ChemMed, el clúster de Tarragona, suposa reaccionar a aquesta situació. És un element imprescindible per afrontar el futur amb garanties. De moment, les empreses ja instal·lades estem apostant per la diversificació de productes, més especialitzats, i anem en la línia correcta”.

Ara, Valero deixarà Dow amb assignatures pendents importants per part del govern espanyol, que segur que hauria volgut deixar encarrilades: una veritable aposta per la indústria com a motor de l’economia, una reducció dels costos energètics i una solució a les mancances d’infraestructures viàries i ferroviàries a l’entorn de Tarragona. En res de tot això s’ha avançat. Gens ni mica. Sense Anton Valero a Madrid encara ho tindrem més difícil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *