Carregant ...

Siata, el cotxe de Tarragona

Tres models de cotxes Siata a la gran plaça de l’antiga Universitat Laboral. Foto: David Oliete.

Als anys 50, l’economia autàrquica del franquisme donava poques opcions a aquells que volien, i podien, comprar-se un cotxe. Els d’importació, a més de tenir uns preus prohibitius, es trobaven amb comptagotes i només hi podien accedir aquells que tenien més influències. L’arribada del famós Seat 600, a mitjans dels anys 50, va canviar aquesta dinàmica i va permetre que cada vegada més gent pogués adquirir un vehicle, sobretot a partir de principis dels 60. No obstant això, durant un bon grapat d’anys el 600 va ser gairebé l’única alternativa mitjanament assequible per motoritzar-se, i de seguida hi va haver qui reclamava automòbils amb una mica més de prestacions a un preu raonable.

El restaurador barceloní Esteve Sala Soler, gran aficionat al motor, era conscient d’aquest nínxol de mercat quan, l’any 1954, visitant el Saló de l’Automòbil de Torí, va conèixer la marca italiana Siata, sigles de la Società Italiana Applicazioni Trasformazioni Automobilistiche. Aquesta empresa, fundada per la família Ambrosini, es dedicava a l’adaptació i transformació d’automòbils, canviant-ne les carrosseries per d’altres d’artesanals i potenciant-ne els motors, i convertint així bastidors de models utilitaris de Fiat en cotxes esportius i també en furgonetes.

EL POLÍGON ENTREVIES VA ACOLLIR EL 1959 LA FÀBRICA D’AQUEST VEHICLE D’ORIGEN ITALIÀ

Al llarg de diverses visites a Itàlia, Sala va convèncer els germans Ambrosini de l’oportunitat de negoci que hi podia haver si implantaven una filial de Siata a l’Estat espanyol, aprofitant la imminent irrupció de la factoria Seat a la Zona Franca, que els podia subministrar els bastidors i els motors del nou 600 per modificar-ne la carrosseria i crear així nous models d’automòbil a un preu competitiu. Naixia així Siata Española.

Anunci promocional dels Siata a la Universitat Laboral, els anys 60. Foto cedida.

La primera opció de Sala i Ambrosini per ubicar la fàbrica de Siata Española va ser la mateixa Zona Franca, per la proximitat amb la factoria Seat. Finalment, però, van optar pel polígon Entrevies de Tarragona, que en aquells moments estava desenvolupant l’Ajuntament de Tarragona, ja que oferia terrenys industrials a molt bon preu (comprats prèviament pel consistori a petits propietaris agrícoles a canvi de quantitats irrisòries). La fàbrica Siata Española, doncs, es va instal·lar l’any 1959 a l’antiga finca del Mas de l’Oliva, prop de la Universitat Laboral, i l’any següent ja en va sortir el primer prototip de Siata: l’Ampurias 750, una versió esportiva del 600.

El Siata Ampurias és precisament un dels tres models que hem aplegat per fer el reportatge fotogràfic que il·lustra aquest article. N’és l’amo Jaume Cabot, autor del llibre SIATA Española: Historia de la factoría SIATA de Tarragona, publicat el 2017 per Arola Editors, amb qui ens trobem davant del menjador de l’antiga Laboral.

(…)

Així comença l’ampli reportatge que publiquem íntegrament al número 27 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *