Vagi per endavant que la intenció d’aquest article era descobrir com es prepara una editorial gairebé dos mesos abans de la diada de Sant Jordi. Manuel Rivera, l’editor, al capdavant de Silva Editorial, la defineix com “una festa molt maca que fins i tot la volen copiar, però se’n fa un gra massa!”. Personalment, se’m fa estrany sentir que treu importància al 23 d’abril. “Els llibres bons continuen venent-se i els que són una flor de primavera, són flor però de Sant Jordi”, ironitza.
Mentre intento treure’n suc, de sobte em pregunta: “D’on són els teus pares?”. Ha detectat que no tinc cognoms catalans. Li resolc l’interrogant i, per més que m’hi esforço, m’és impossible retornar cap a la conversa dels preparatius de Sant Jordi. Parlem del cantautor americà Pete Seegar, de les ràdios que ha impulsat (Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Constantí Ràdio). És un armari sense fons. Al final desisteixo de parlar de Sant Jordi per descobrir quina és la feina d’un editor i què té de particular Silva Editorial.
Manuel Rivera, al capdavant de Silva Editorial, publica una vintena de novetats al voltant de Sant Jordi
L’editorial està ubicada en una planta baixa del carrer Nou de Santa Tecla, a la placeta on assajaven els Xiquets del Serrallo fa uns anys. Només entrar-hi ja trobes caixes amuntegades amb llibres. En unes quantes hi posa “Pep Macaya”. L’autor reusenc enguany publica la novel·la ‘Mirolina’, relacionada amb la coneguda marca Vermuts Miró de la capital del Baix Camp.
També em crida l’atenció la portada de ‘Pájaros de niebla’ del tarragoní Jaume Palau. És una obra de l’artista Josep Maria Roselló, amb un estil propi i molt fàcil de reconèixer. El Manuel em confessa que no té quantificat els llibres que distribueix l’editorial al voltant de Sant Jordi, però sí que me’n dona dues xifres: cada any acostuma a publicar una vintena de novetats i de cada primera edició en fa 200 i 500 exemplars, “però es pot arribar a milers”, diu mirant al fons de la sala.
L’editorial la van fundar l’any 2000 diversos periodistes, principalment l’Agustí Gutiérrez i ell, en Manuel Rivera. “Tinc una visió holística o panteística del món, tot està relacionat, el llibre és un objecte de comunicació i de coneixement”, es justifica al preguntar-li com acaba un periodista fent d’editor.
Ofereixen serveis editorials i de comunicació, a més de publicar discos. Van començar especialitzant-se en poesia, però ara abracen tots els gèneres i s’han decantat cap a la divulgació. “Les editorials més comercials aposten pel segur, pels autors mediatitzats”, reflexiona. El perfil dels escriptors de Silva Editorial són “autors que tenen vàlua divulgativa, però que no tenen el seu lloc al mercat”, m’assegura. Autors km 0, de proximitat. “Si Arola Editors o nosaltres no haguéssim estat aquí, desenes d’autors no haurien publicat”, apunta. De fet, al Camp de Tarragona a més d’Arola i Silva, només funciona Cossetània Edicions a Valls.
“La tasca de l’editor és acompanyar l’autor, des de la correcció del text fins a la distribució”
“La paraula editar ve del llatí ‘edere’, donar llum”, m’explica mentre mira al fons de la paret blanca del seu despatx. “Tu acompanyes a la persona que ha creat el relat o la poesia perquè es publiqui”, detalla el responsable de Silva Editorial. Després hi ha qüestions més tècniques: correcció, disseny, maquetació, presentació o legalització del llibre a través de l’ISBN i el dipòsit legal. I la tasca posterior, “ajudes a fer que el llibre no mori mai”, diu més pausadament.
Tinc curiositat. Com sap que el text que té a les mans és un bon llibre? “És el meu camp, acostumo a tenir gust”, respon. Hi ha dues possibilitats, o bé que sigui l’autor qui porti el seu llibre o bé que l’editor, el Manuel, “provoqui el llibre”.
“Tenim un límit de tolerància bastant ampli perquè creiem amb la cultura popular, no tothom és Jaume Cabré!”, exclama allargant el coll. “És com la música, n’hi ha de culta i de popular, tota té el seu públic, només s’ha d’intentar que estigui ben resolt”, valora. És un ofici, “el que no detectaràs és si es vendrà o no, has de tenir més olfacte i això és una cosa que ho saben més les llibreries”, sentencia.
Silva no ha publicat mai un llibre només de forma electrònica. El paper segueix prevalent
El primer llibre que van publicar va ser un de relats del professor de filosofia Enrique Gómez, es titulava ‘No solo de pan vive el hambre’. Quan parles amb un editor o un llibreter és difícil no acabar fent-ho de tòpics. Com ha afectat l’aparició del llibre electrònic? “Tothom diagnostica una salut precària al llibre i no és veritat, en format electrònic o en paper se seguiran fent llibres”, manifesta. S’atura un segons i segueix: “Un problema per les editorials en els llibres electrònics és la pirateria, en paper pots protegir més els drets de l’autor, el traductor, l’il·lustrador…”.
Mai han publicat un llibre només en electrònic: d’entrada el fan en paper i sota demanda es passa a digital. “La gent vol el paper, són hàbits i fins i tot és més sensual”, acaba mentre fulleja ‘Daniela’ de Ramón Serrano.
Personalment fa molts anys que em pregunto què hi fan els partits polítics a La Rambla el dia de Sant Jordi. Ens haurien de deixar en pau i posar les seves paradetes a la TAP.
[…] Article publicat a: https://www.fetatarragona.cat/2018/03/06/leditor-que-diu-de-sant-jordi-que-sen-fa-un-gra-massa/ […]