Per molts avisos i crits al cel que portem a les esquenes, el Nàstic sembla sord. Fa mesos que les alertes s’engeguen amb volum moderat en veure com l’equip no acaba de carburar, i només els resultats favorables a domicili eviten el naufragi. Però cap miracle dura eternament, i això pot arrossegar el Nàstic a les profunditats. Per moltes vegades que ho repetim, els grana no reaccionen. I aquest cap de setmana les alertes ja són vermelles, i el volum, ensordidor.
La greu derrota dels tarragonins a Alcorcón agrava la situació. Des del FET, això ens porta a dues reflexions i dues preguntes clares.
PEUS A TERRA. La dosi de realitat és forta: un fluix Alcorcón ha tombat un nefast Nàstic. Fluix en defensa, trist al mig del camp —de la creació de joc i les idees, ni rastre— i dèbil en atac. Un partit perdut, un zero a l’esquerra. En altres dies, sumar punts a domicili ho justifica. Però en algun moment havia de fallar el mecanisme. Nano no ha demostrat tenir cap Pla B, un cop més.
EL NÀSTIC NO TÉ CAP ‘PLA B’, I HA TORNAT A PATINAR A ALCORCÓN
El Nàstic és millor en individualitats que en joc col·lectiu, i això és una pèssima notícia per a un equip de futbol. No funciona. I, quan es posa nerviós, fracassa. La pressió de casa es menja als grana, i, aquest cap de setmana, la pressió d’un rival directe l’ha atropellat. El Nàstic només s’ha mogut tard i a remolc.
ALERTA, ALERTA. El Nàstic ha perdut el matalàs de punts que l’allunyava del descens després d’acumular resultats més que negatius. Actualment, és l’equip en pitjor dinàmica dels que lluiten per no baixar, i això és gran motiu d’alerta. Cal fixar un punt d’inflexió i tornar a partir de zero, si l’equip no vol agenollar-se de manera definitiva.
El Còrdova suma una ratxa imponent, i la Cultural també té la salvació a només tres punts. Són els dos que baixarien si la lliga acabés avui. I, creieu-me, al Nàstic se li farà llarguíssim tot el que resta. Com —per desgràcia— encara no acaba la temporada, cal començar a fer números. I el Nàstic està de baixada, a diferència dels principals rivals. Cal serrar, i molt, les dents.
QUANTES JORNADES QUEDEN? Deu partits, que suposen un total de 30 punts per disputar. I els grana només li treuen tres punts als de Lleó i quatre als andalusos, que és un marge absolutament mínim. Amb tot el que suma a la motxilla, el Nàstic no té suficient per salvar-se. Cal tornar a apretar i sumar la meitat dels punts que resten. Ja us dic, serrar les dents més que mai.
AMB TOT EL QUE SUMA A LA MOTXILLA, EL NÀSTIC NO EN TÉ PROU PER SALVAR-SE
EL NÀSTIC HO TÉ PITJOR QUE LA RESTA? Si ens atenem a les sensacions i la dinàmica actual, sí. Ho té pitjor que els que té per sota, per la raó de tendències que acabo d’apuntar. I ho té pitjor que els rivals en situació similar —Alcorcón, Almeria, Barça B, Reus…—, perquè no està sumant punts i seguint el mateix camí. S’està encallant en una terra de ningú perillosa que l’apropa al penya-segat, i ja no disposa de xarxa de seguretat.
Creieu-me que no tinc cap ànim de ser catastrofista, i que cal conjugar això amb una obvietat com una casa de pagès: el Nàstic depèn de si mateix per salvar-se, i té potencial per aconseguir-ho. Però tinguem clara una cosa: l’equip no està fora del descens per mèrits propis. L’equip segueix fora del descens perquè Còrdova i Cultural tampoc han aprofitat les oportunitats. Però, dels tres, és molt probable que en caiguin dos. I el Nàstic és el que presenta pitjor cara, ara mateix.
