Carregant ...

Una resta més

Javi Jiménez lamenta el mal resultat després de caure a Oviedo. Foto: LaLiga123

El Nàstic no ha aconseguit encadenar tres victòries seguides en tota la temporada, i aquest diumenge hem entès per què. Ens enganyaríem si plantegem que els de Tarragona han merescut cap premi, perquè l’equip ha estat realment gris. En un partit que no passarà a la història del futbol, els grana s’han tornat a fer petits. I no, aquesta setmana tampoc s’allunyen de la zona de perill.

La derrota dels nastiquers a l’estadi de l’Oviedo ens deixa quatre aspectes suspesos:

MALA LECTURA. No ha estat un bon dia per a l’entrenador del Nàstic. L’equip s’ha conformat amb un partit de mínims —com altres vegades on s’ha guanyat—, amb la bona fe de tornar a Tarragona amb un 0-1. Però quan ja es perdia 1-0, semblava que els grana encara buscaven el mateix.

UN NÀSTIC GRIS S’HA FET PETIT EN UN PARTIT MOLT FLUIX A OVIEDO

El Nàstic ha llegit molt malament els tempos del partit. No ha dominat ni ha proposat res en cap moment, i s’ha limitat a jugar a remolc d’un Oviedo realment desafortunat. No ha volgut la iniciativa, i no ha creat perill excepte en dos xuts en els darrers cinc minuts. No és suficient.

UN EQUIP A RAMPELLS. El joc del Nàstic no es pot limitar a pilotades sense sentit, cal tenir un guió a seguir. Els grana no es troben quan Maikel i Tejera no s’associen, i només han funcionat a rampells. L’equip no es pot acontentar amb rifes i provar sort a cada pilota dividida. L’Oviedo ha vist que no hi havia pla B, i els tarragonins no han sabut sortir d’aquí.

Futbolísticament, l’aportació del Nàstic ha estat nul·la aquest diumenge. Ni joc, ni ocasions trenades, ni cap ment pensant que aportés lucidesa i alternatives al cervell de l’equip. L’Oviedo ha necessitat massa poc per derrotar els tarragonins. Cal exigir més als rivals.

Berjón ha rematat tot sol per fer el gol dels asturians. Foto: LaLiga123

EL MIG DEL CAMP, UN FORAT. Reconec que no m’ha agradat gens l’actuació dels grana al centre del camp. La zona del camp destinada a la creació de joc, la ‘sala de màquines’ i la fàbrica d’idees ha estat tancada. El Nàstic només l’ha utilitzat per fer pressió a l’hora de defensar, però no ha construït res.

És imperdonable renunciar a això tenint un Maikel, un Muñiz o un Tejera que són de les botes amb més personalitat de Segona. No han ajudat en res, semblaven gairebé obstacles en un món de pilotades. No pot ser. Si es perd, que sigui perquè el rival demostra superioritat i és millor. Esportivament, les derrotes s’accepten. Però mai es pot perdre sense jugar les cartes! El Nàstic s’ha volgut alimentar de renda, i ha passat gana.

EL NÀSTIC HA RENUNCIAT AL JOC DE CREACIÓ, I HA QUEDAT BUIT

UN 120%. Sempre en la meva humil visió, aquesta derrota obre les portes a una nova etapa aquesta temporada: la de la recta final. Ja no val amb anar al cent per cent, cal un valor afegit. Serà raríssim trobar-se algun rival que no es jugui res. Alguns intenten pujar a Primera, d’altres tancar la permanència i els altres suar-la fins al final. Un 100% ja no és suficient. Cal oferir més. Si aquest cap de setmana el Nàstic hagués empatat, també em donaria per profundament insatisfet.

No ens farem mala sang, perquè això no canvia res. La salvació del Nàstic depèn dels partits de casa, i es podia caure al Tartiere d’Oviedo. Numèricament, no canvia res. Però no és admissible perdre per conformista. Per prudent, per poruc o per calculador. No, no, no. Cada batalla s’ha de lluitar com si fos la darrera, que d’això en sabem. I, si la d’aquest diumenge hagués estat la darrera, l’escabetxina hagués estat inevitable. Cada cop queden menys cartutxos per cremar. Resteu-ne un altre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *