14.7 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

L’enciclopèdia castellera i la memòria de Bladé

L’enciclopèdia castellera és una de les novetats de Cossetània

En un extrem de la taula criden l’atenció dos volums gruixuts i curosament precintats. Són els dos primers llibres de l’Enciclopèdia castellera, una obra antològica dirigida pel filòleg i periodista vilanoví Xavier Brotons. Van veure la llum tot just a principis d’any i constitueixen una de les principals novetats de Cossetània de cara aquest Sant Jordi. L’Enciclopèdia, de la qual se n’han editat 1.500 exemplars, és un projecte ambiciós i inclourà un total de sis títols.

 

Els dos primers fan un exhaustiu repàs a la història del fet casteller. Inclouen fotografies emblemàtiques i també documents inèdits. El primer volum en repassa des dels orígens fins al 1939 i el segon des del final de la guerra fins a l’actualitat. La resta de llibres de la col·lecció aniran apareixent al llarg d’enguany i l’any que ve i s’estructuraran per àmbits temàtics.

Cossetània publica els dos primers volums de l’Enciclopèdia Castellera

Tot i la seva magnitud, els dos volums, situats a l’extrem de la taula, passen relativament desapercebuts en la presentació oficial de les novetats de Cossetània. Potser perquè el seu autor no hi ha pogut assistir. El responsable de l’editorial vallenca, Jordi Ferré, en subratlla, però, la seva importància, en tant que l’Enciclopèdia està pensada per ser una obra de referència per un món, el casteller, que desperta passions.

El fill de Bladé i Desumvila ha transcrit la lletra pulcra dels dietaris del seu pare a l’exili

Al voltant dels dos volums s’arrengleren una vintena més de títols, tots ells de temàtiques relacionades amb el territori o d’autors d’aquí. En destaca un de molt gruixut, amb coberta blanca, que constitueix una nova fita en la recuperació del llegat d’Artur Bladé i Desumvila. Cossetània va emprendre l’edició de les seves obres completes el 2007, coincidint amb el centenari del naixement del periodista i escriptor ebrenc. N’havien sortit ja dotze exemplars i ara se’n presentà un tretzè que recull una part dels dietaris que Bladé va escriure durant el seu exili a Mèxic.

L’editorial vallenca està recuperant l’obra completa de Bladé i Desumvila

En la presentació, el seu fill, Artur Bladé i Font, en parla gairebé amb reverència, mentre subjecta una llibreta amb els manuscrits del seu pare que ell ha transcrit meticulosament per tal de fer-los públics. La lletra és petita, allargassada i pulcra. “Hi ha una vintena de llibretes com aquesta”, explica Bladé i Font. “Constitueixen un document únic perquè cap altre dels escriptors catalans que van acompanyar el meu pare en l’exili, com Carner i Tísner, no van fer un dietari detallat de la seva experiència”.

 

Bladé, nascut a Benissanet i un referent cultural a les Terres de l’Ebre, és força desconegut pel gran públic, però són molts qui reivindiquen la vàlua del seu llegat literari i el situen com un dels principals cronistes de la Catalunya del segle XX. La seva obra, però, havia quedat dispersa i molts títols estaven ja descatalogats. D’aquí l’esforç de Cossetània per recopilar-la i posar-la en valor. Podeu llegir més sobre Bladé en aquest article de Pineda Vaquer

Cossetània presenta enguany una vintena de novetats del Camp de Tarragona

A més de Bladé, l’editorial vallenca també recupera enguany una obra de Maria Aurèlia Campany, en una nova col·laboració amb el col·lectiu literari La Gent del Llamp. Es tracta de “Cartes impertinets de dona a dona”, un seguit d’escrits de l’escriptora que constaten la vigència del seu pensament i ideari feminista, de la qual fou pionera.

Entre les obres de ficció en destaquen diverses amb rerefons històric

El catàleg de novetats de l’editorial vallenca també inclou un reguitzell d’obres de ficció, moltes d’elles amb rerefons històric. En destaca “El somriure del víking”, del recentment traspassat i ja enyorat Jordi Tiñena, que tracta sobre les incursions vikingues a la costa catalana. També hi figura una altra de les habituals dels Sant Jordis tarragonins, la novel·lista reusenca Marta Magrinyà que a “On ets Anastàsia” explora la possibilitat que l’hereva dels tsars russos no morís a mans dels bolxevics, sinó que fes cap a Barcelona. “Deslliureu-nos de qualsevol mal”, el darrer Premi Literari Joan Arbó, és un altre dels títols de ficció amb rerefons històric que enguany publica Cossetània. En ell, Josep Pitarch recrea la història d’un reconegut anarquista que va atemorir Barcelona en l’època del pistolerisme i que va fer cap a la Ràpita, on es va acabar afiliant a la Falange.

Lo cançoner dels Quicos celebra els vint-i cinc anys als escenaris del grup ebrenc

El catàleg de novetats de Cossetània també presenta alguns títols mediàtics. Entre ells, “Els 14 vuitmils d’Oscar Cadiach i Puig”, escrit pel periodista Francesc Joan. “És una obra que ha costat molt d’elaborar”, en destaca Joan. “La teníem congelada des de 2014 a l’espera que Cadiach aconseguís el cim del Broad Pick”. El llibre inclou unes 300 fotografies, moltes realitzades pel mateix Cadiach que mostren l’espectacularitat dels paisatges a vuit mil metres d’altitud.

 

Més enllà de les grans fites de l’alpinista tarragoní, n’hi ha una altra que sobresurt entre les novetats de l’editorial vallenca. És els vint-i-cinc anys dels Quicos als escenaris. Per commemorar l’efemèride el grup ebrenc ha publicat “Lo cançoner” que, a més de la lletra i partitura  d’un centenar de cançons, inclou un repàs a la seva trajectòria i un còmic amb la història dels seus personatges, el Quico, el Noi i el Mut de Ferreries, que lluiten per fer avinent la tradició amb la modernitat que els abassega. El líder del grup, l’Artur Gaya, en ressalta: “És un llibre de motxilla. Ens agradaria que es pogués fer vell de tant usar-lo”.

Imatge de grup dels autors que presenten llibre amb Cossetània aquest Sant Jordi

 

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here