Carregant ...

Tarraco, reinterpretada

Joaquin Ruiz de Arbulo, amb Hereus de Tarraco a les mans, durant la presentació de les novetats d’Arola

“Ui, aquest llibre és el resultat de més de trenta anys de recerca”, explica el catedràtic i arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo, amb la seva habitual bonhomia. A la mà té un volum, pesant i il·lustrat a tot color que posa al dia els monuments de la Tarraco romana i la seva interpretació. Es titula Hereus de Tàrraco i és una de les novetats d’aquest Sant Jordi, inclosa en el catàleg d’Arola Editors.

Pels lectors del FET a TARRAGONA, els continguts del llibre resultaran familiars. En essència són els mateixos del col·leccionable Tarragona Patrimoni Mundial, una nova visió que durant prop de dos anys hem ofert amb la revista. Aquest volum, però, s’ha editat amb voluntat de trencar barreres i vendre’s arreu de Catalunya.

Per aquest motiu, s’hi ha inclòs un capítol introductori, que resumeix la història de la ciutat i la posa en context. També s’ha aprofitat la nova edició, per revisar els continguts i actualitzar-los amb noves dades i teories. La recerca és un work in progress i sempre hi ha coses noves a explicar.

Hereus de Tarraco és el resultat de trenta anys de recerca

Arbulo, que és un dels autors del llibre, detalla que han pogut, per exemple, formular una nova hipòtesi sobre a qui estava dedicada la Torre dels Escipions. “Creiem que podria ser el fundador de Mataró, perquè aquest personatge va morir a Frígia, a l’Àsia Menor. Això explicaria perquè en aquest monument funerari hi ha una estàtua d’Atis, que era una divinitat d’aquesta regió del món.”

Portada d’Hereus de Tàrraco, una de les novetats d’aquest Sant Jordi

Hereus de Tarraco és fruit d’un treball multidisciplinar en què han participat arqueòlegs, historiadors de l’art i arquitectes implicats en el grup de recerca Setopant (Seminari de Topografia Antiga) de la URV. A més d’Arbulo, el llibre el signen Ricardo Mar, Ferran Gris i José Alejandro Beltran-Caballero.  La seva feina, a base d’anys de recollida de dades en excavacions i estudis comparatius, els ha permès posar al dia la interpretació dels monuments que van ser reconeguts Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000. “Pensa que els monuments, tal com avui els coneixem, no són com eren a l’antiguitat”, assenyala Arbulo.

D’alguns, com el teatre, en resta tan poca cosa que cal que te’ls expliquin per entendre’ls. D’altres, com l’arc de Berà, van ser restaurants sense tenir en compte la seva estructura original. “Ara sabem que l’arc estava dedicat a una divinitat imperial i això ens fa pressuposar que estava rematat per un seguit d’estàtues de la família imperial, que no es conserven”, relata el catedràtic.

L’obra COORDINADA PER JOAQUIN RUIZ DE ARBULO inclou reconstruccions de com serien els monuments

Més enllà de les explicacions, el que fa atractiu aquest llibre és que està acuradament il·lustrat amb propostes de reconstrucció dels monuments de Tàrraco. “Avui en dia la tecnologia informàtica et permet fer il·lustracions en 3D espectaculars”, assenyala Arbulo. “Però la veritable gràcia d’aquest treball és que les il·lustracions estan fetes a partir de les dades recollides a les excavacions i estudis comparatius que ens permeten formular una proposta molt aproximada de com eren aquests monuments en realitat.

Segons Arbulo, Hereus de Tàrraco no suposa un trencament radical amb el que sabíem d’aquests espais. Més aviat aporta noves claus i detalls per poder-ne fer una interpretació més acurada.

Una de les reconstruccions de l’obra coordinada per Ruiz de Arbulo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *