Quan t’acabes de treure el carnet de conduir, és relativament habitual no controlar el joc de pedals i combinar sonores accelerades amb frens incòmodes. Vindria a ser el que li passa al Nàstic, que intenta trobar el punt, però no acaba de sortir-se’n. Una primera part d’accelerador, i una segona de fre. Al final, empat a zero i a seguir patint. El Numància no ha necessitat gaire per seguir viu.
El partit d’aquest dissabte al Nou Estadi es pot llegir en tres preguntes i una pregària.
L’empat és positiu, o és negatiu?
Per primera vegada en tota la temporada —i mira que hem analitzat exemples de tots els colors—, no em sento capacitat per valorar si l’empat del Nàstic és una bona o una mala notícia. Ni jo, ni crec que ningú. No ho sabrem fins que, per comparació, tinguem a la mà el resultat de tots i cadascun dels rivals per la salvació. El partit del Nàstic encara no ha acabat, i també es juga a altres estadis de la geografia espanyola.
EL PARTIT DEL NÀSTIC TAMBÉ ES JUGA EN ALTRES ESTADIS DE SEGONA
S’ha frenat la bona ratxa a casa?
No, no. Ja us vaig dir fa no gaire que em preocupen molt més les dinàmiques que els resultats a l’hora de fer aquestes lectures. El Nàstic ha fet un partit molt acceptable —de notable alt en defensa—, i només la manca d’encert de cara a gol ha evitat la victòria. El Nàstic ja no pateix a casa, i el pànic escènic a Tarragona es va esvair setmanes enrere.
Els grana han jugat de tu a tu davant un candidat a l’ascens, diguem-ho tot. Però és cert que la sensació és molt agredolça: no s’ha perdut i es suma un punt, però l’equip ha pogut guanyar, per ocasions i actitud, abans del descans. Àlvaro Vázquez n’ha tingut tres de clares. Però no ha estat el dia, i a la segona part han fallat les forces. L’empat no és un desastre, però tampoc és una alegria. Seran els altres resultats els qui el faran bo o dolent, sense cap dubte.
Els grana tenen un greu problema en atac?
El Nàstic té un problema de davanters, perquè totes les fitxes són tan diferents que canviar-ne una vol dir canviar l’esquema. Si la carta és Àlvaro Vázquez, transicions ràpides i passades en profunditat. Si és Barreiro, joc aeri i bombejar pilotes a l’àrea. Si fos Uche, plantejament físic i a lluitar. El problema del Nàstic és que, si falla el ‘pla A’, costa molt redibuixar l’equip i canviar radicalment de proposta.
Que Àlvaro no hagi estat encertat no vol dir que hagi estat una errada posar-lo. Té qualitat i esforç suficient com per marcar diferències, tot i que no ha estat el dia. El Nàstic no és incapaç de fer gols, sinó d’adaptar les característiques dels seus jugadors a un esquema comú. Això evitaria bloquejos com els d’aquest dissabte a la tarda.
EL NÀSTIC NO HA SABUT PREVEURE ALTERNATIVES DE JOC SI FALLAVA EL ‘PLA A’
Pregària: que, si el Barça B i/o la Cultural Leonesa guanyen aquest diumenge, regni la calma. Els tarragonins saben que seguiran fora del descens una setmana més, i ja només queden sis partits per al final. El següent serà a casa d’un Lorca que ja pot arribar com a matemàticament descendit. O pot sortir d’aquell partit com a equip de Segona B, una de dos.
L’empat davant el Numància serà un punt positiu si els homes de Nano no perdonen la setmana que ve i es fan amb els tres en joc. Recordeu el camí: serrar les dents fins al darrer alè. És el millor aval de l’equip, i està a les seves mans.
