Unes passes diminutes pugen les escales amb saltironets. Al cantó del passadís, el xivarri d’un grup de pares comentant la darrera reunió es confon amb la música que s’escapa d’una de les aules del pis de dalt. Més endavant, uns nens amagats darrere uns vestuaris colorits i detallats que pràcticament els tapen tot el camp de visió s’encreuen a les escales, amb aire nerviós i inquiet. Tot això queda impregnat d’una intensa olor de laca ja integrada i normalitzada en aquell espai, tant recorrent que de ben segur que els qui el freqüenten ja no deuen ni percebre.
Així desperta cada tarda l’Estudi Dansa Montserrat. Al voltant de les cinc, una petita entrada situada al Bloc Coll de Lilla del Barri de Sant Pere i Sant Pau i que passa prou desapercebuda als ulls dels vianants, queda saturada d’una munió de nens i nenes que surten de l’escola i s’apleguen a l’Estudi a l’espera del moment més esperat i preuat del seu dia: la classe de dansa. Amb cares d’il·lusió i uns ulls grans que amaguen els seus somnis més profunds, els petits ballarins s’agafen amb força als seus desitjos i cultiven amb esforç i dedicació una disciplina que, en molts casos, ja està molt lluny de ser considerada un mer hobby.
L’ESTUDI DANSA MONTSERRAT VA FUNDAR-SE L’ANY 1990 OFERINT UN NOU TIPUS DE MODEL PEDAGÒGIC A TARRAGONA
Aquesta mateixa empenta passional és la que va impulsar Montserrat Carles Garau fa prop de trenta anys a obrir una escola de dansa al Barri de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona. Mestra de primària i ballarina professional, la Montserrat va decidir llençar-se a una piscina sense cap tipus de protecció, oferint un model fins llavors inexistent a la ciutat: el sistema d’exàmens de dansa clàssica de la Royal Academy of Dance. “Vaig decidir impulsar-lo perquè és un sistema pedagògic molt ben estructurat i beneficiós pels alumnes, i tot i que al principi les altres escoles ho van rebre amb escepticisme, ara totes el fan”, comenta la directora de l’Estudi.
I és que d’una manera o d’altra, l’Estudi Dansa Montserrat va representar un pal de paller per l’ensenyament de la dansa a Tarragona. L’empenta i dedicació de la Montserrat, juntament amb les de la seva sòcia que l’acompanya des de fa 18 anys, van col·laborar en la creació de l’Associació per al Foment de la Dansa de Tarragona, una agrupació de cinc escoles de la ciutat per promoure aquesta disciplina artística al territori amb activitats col·laboratives entre elles. “És una dinàmica molt bonica, respectuosa i sense rivalitats que ens ha permès arribar molt més lluny que de manera individual”, reconeix la Montserrat.
Precisament gràcies a l’Associació, la ciutat de Tarragona s’omple de dansa durant aquests dies per celebrar el 29 d’abril el Dia Internacional de la Dansa. El col·lectiu prepara diverses activitats, com la Mostra del Francolí del passat diumenge o la multitudinària Barra del Mediterrani del dia 27, que compta amb la col·laboració de totes les escoles tarragonines.
ELS ESTUDIS DE PRE-COMÈDIA MUSICAL INTRODUEIXEN LA DANSA, EL CANT I EL TEATRE A JOVES QUE MÉS TARD VOLEN PROFESSIONALITZAR-SE EN EL SECTOR
Passejant-me per l’Estudi, fixo la meva atenció en una porta entreoberta de la qual se n’escapen veus cantant. Darrere d’aquesta, sis noies caracteritzades amb vestuaris diferents ultimen els darrers detalls d’una representació musical sobre Sant Jordi. Durant els darrers mesos, les joves s’han dedicat a pensar, redactar i preparar la producció que més tard oferiran als infants d’una escola del barri.
“Ballar m’emplena la vida i interpretar un personatge i poder fer-lo meu és una sensació inexplicable”, reconeix la jove ballarina de 14 anys, Judit Martínez. “Tenir l’oportunitat de venir cada dia aquí és màgic: et fa gaudir i oblidar tots els teus problemes”, comenta la Naiara Arjona, una de les altres integrants del grup. “Per mi això és la meva segona casa”, afegeix l’Ariadna Cantons, de 17 anys.
Des de dansa clàssica fins a hip hop o dansa contemporània. L’Estudi Dansa Montserrat ofereix un ampli ventall de propostes d’estudis per formar-se a l’acadèmia. Això sí, la modalitat que més identifica l’escola és la comèdia musical. “Amb el nostre programa Pre-comèdia Musical preparem adolescents fins a segon de batxillerat perquè més tard puguin anar a Madrid o Barcelona a acabar els seus estudis interpretatius”, destaca la Montserrat.
Tot i que no tots els matriculats acaben formant-se professionalment en aquest sector, aquests estudis previs els serveixen per “veure amb més claredat a què es volen dedicar en un futur”. Una de les alumnes que segueix aquesta formació és Ainhoa Arango, que hi dedica set hores i mitja setmanals, tot i que reconeix que no li és difícil compaginar-ho amb els estudis a l’institut: “Anar a dansa m’ajuda molt a eliminar l’estrès i a organitzar-me millor”.
I és que ja no només estem parlant d’una activitat extraescolar perquè els més petits facin exercici. La dansa suposa una finestra cap a un món passional del moviment, combinat amb una immersió íntima en els mateixos sentiments del ballarí o ballarina. “La dansa aporta equilibri emocional i permet obrir totes les portes de la creativitat”, comenta la directora.
I és que per la ballarina, moure el cos al ritme de la música no ha d’excloure’s a ser una activitat únicament juvenil. “Tothom hauria de poder ballar i dedicar un temps a l’art: la dansa et permet descobrir espais interns, i tothom hauria de poder tenir la sort de gaudir d’aquesta sensació”, afegeix.
Diuen que la dansa és la llengua oculta de l’ànima, i per si algun dels seus alumnes ho oblida, l’Estudi de la Montserrat té gravada aquesta frase als primers esglaons de l’entrada a l’escola. El que sí que sembla que s’oblidi, i més sovint del que caldria, és la dansa a Tarragona. “A aquesta ciutat li costa molt portar dansa. Cada cop està més retallada econòmicament, fins al punt que a hores d’ara només gaudim d’una producció anual”, lamenta la ballarina.
“TARRAGONA APORTA MOLT POC EN DANSA I A HORES D’ARA NOMÉS GAUDIM D’UNA PRODUCCIÓ ANUAL”
Tot i la perdurabilitat a través del temps d’aquesta consideració de “germaneta pobre de les arts”, la dansa sembla que segueixi lluitant per obrir-se camí entre la resta de disciplines. Un camí que, segons la Montserrat Carles, està molt ben enfocat: “Cada cop hi ha més portes obertes que cal aprofitar, i jo em mantinc molt positiva. En termes institucionals, és anar contra una paret, però cal buscar alternatives i nous formats per tirar-ho endavant”, comenta la ballarina.
I és que tot i la situació, la Montserrat Carles reconeix que confia plenament en les noves generacions, ja que vénen plenament preparades pels canvis. Només falta que algun d’aquests joves aspirants a ballarí trobi l’empenta necessària per fer un pas endavant i atrevir-se a apostar per la dansa, seguint els passos de la Montserrat. “La meva escola va sortir de les meves ganes i la meva passió per la dansa. Tinc molt clar que jo vaig venir a aquest món per a això. I com jo, molts altres dels petits ballarins que formem i algun dia es convertiran en grans artistes”, reconeix amb un somriure la ballarina.
