Carregant ...

Els Jocs a la història

L’emperador Adirà i el seu seguici prenen posicions abans d’inaugurar els Jocs. L’autor de totes les fotos del reportatge és Ricard Lahoz. 

A les 10 del matí, l’emperador Adrià, la seva esposa Víbia Sabina i tot el seguici ja eren a l’amfiteatre. Dues hores abans de l’obertura solemne dels Jocs de Nemea de 124 dC. Per fer aquest viatge en el temps, aquest diumenge, la gent de Thaleia ha hagut de matinar molt. A les 6 del matí, la Marta Antolin, ja era al local per transformar-se en l’emperadriu i, poc a poc, l’espai situat al costat del Museu Nacional Arqueològic, s’aniria omplint com un formiguer, fins que a les 9 la directora del grup, la Merche Tubilla, començaria a cridar: “Els que estigueu llestos aneu baixant a l’amfiteatre! Aquí ja no hi cap més gent!”.

Els jutges vestits de negre i els atletes desfilant abans de començar els Jocs

Thaleia ha mobilitzat enguany més d’un centenar de persones, per fer possible l’espectacle inaugural de Tarraco Viva, el primer que s’ha fet en aquests vint anys de festival. Tot un repte per un grup acostumat a moure molta gent, però també a la intimitat de les voltes del Circ. Enguany no es tractava d’explicar històries particulars al llarg d’un recorregut, sinó d’omplir i donar vida a un dels espais més grans i emblemàtics de la Tarraco romana: l’Amfiteatre.

MÉS D’UN CENTENAR DE PERSONES PARTICIPEN A L’ESPECTACLE INAUGURAL DE TARRACO VIVA DIRIGIT PEL GRUP THALEIA

El procés ha estat llarg. Primer, decidir el tema. Només hi havia una premissa: l’espectacle s’havia de centrar en els jocs a l’antiguitat. Segon: documentar-se. A l’antiga Grècia hi ha testimoni de quatre jocs de referència, els més coneguts, els d’Olímpia, i tres més. Entre aquests hi havia els de Nemea, organitzats en honor al déu Zeus Nemeu. Aquests tenien una peculiaritat que els feien únics: a partir del segle I aC també hi podien participar dones. A més, està documentat que el 124 dC, els va presidir l’insigne emperador Adrià, protagonista de la passada edició de Tarraco Viva. Ja no calia buscar més. Aquest seria el tema.

Els atletes entrenen mentre el narrador explica la dinàmica dels jocs

Tercer pas: escriure el guió. Un espai tan gran com l’amfiteatre dificulta la interacció. El més senzill hauria estat fer una simple narració, mentre els figurants porten a escena les accions i exemplifiquen com eren els jocs a l’antiguitat. Però aquest no és l’estil de Thaleia, un grup al que li agrada treballar amb personatges i creant històries.

Per aquest motiu es va decidir donar veu a l’emperador, al sacerdot que beneïa els jocs, als entrenadors dels atletes i a l’herald que anunciava les proves i proclamava els guanyadors. Relligant-los a tots plegats, un narrador que porta la seva filla als jocs i li explica les interioritats de l’esdeveniment. I finalment el poble i els venedors ambulants que, infiltrats entre el públic, serien els encarregats d’animar el cotarro.

Entre el públic, infiltrats gent del poble de Nemea i venedors ambulants

Quart. Aconseguir la implicació del màxim de gent possible. No només de Thaleia, sinó també dels altres grups de reconstrucció. La gent de Projecte Phoenix i els gladiadors d’Ars dimicandi van pujar al carro de seguida. També ho van fer els esportistes de la secció d’atletisme del Nàstic. Ells han fet possible que aquests jocs fossin uns jocs de veritat. Convençut tothom, coordina-ho. Una feina que han assumit Marta Antolín i Sergi Baches. Primer, assajos en petit comitè amb els que tenien text. Després, posada en comú amb tota la gent mobilitzada.

Aquesta segona fase era la fomuda, perquè calia treballar directament a l’Amfiteatre. Dilluns passat el van obrir expressament per fer l’assaig. L’”assaig”, perquè en principi no n’hi podia haver cap altre. Finalment dissabte se’n va poder fer un segon, que va servir per provar megafonia i també el funcionament de l’hysplex, la barrera de sortida de les curses que s’ha reconstruït basant-se en restes arqueològiques. “Poseu oli a les frontisses”, deien els observadors en veure que un dels costats baixava més ràpid que l’altre. I entretant, gent cosint i planxant roba per a la gran cita. Només una setmana abans, Tubilla enviava un missatge a tot el grup: “Algú pot ajudar a cosir i planxar? Ens falten mans!”.

PROJECTE PHOENIX, ELS GLADIADORS D’ARS DIMICANDI I LA SECCIÓ D’ATLETISME DEL NÀSTIC S’IMPLIQUEN EN L’ACTE

Arriba al dia. A les 6, s’hi posen els primers i, de manera esglaonada, tota la resta. Mentre uns es pentinen i maquillen a dalt, els altres es canvien a baix, enmig de rialles. No és per menys. El repte és que els dotze jutges que vetllaran pels jocs portin les togues amb dignitat. Són una simple tela llarga i rectangular de lli negre, que s’ha d’aconseguir que s’aguanti i tapi el que s’ha de tapar. Ni una sola costura. Només agulles imperdibles. “Merche, ja n’hi havia a l’antiguitat d’agulles imperdibles?”. “És clar, les fíbules”. Arqueologia experimental. Les togues s’aguanten i els jutges bromegen sobre com els queda de bé l’escot paraula d’honor.

L’amfiteatre es va omplir amb 800 espectadors

I així és com a les 10 tothom ja era a l’Amfiteatre, per enllestir els darrers retocs i rebre els últims consells abans de donar per inagurats els 348 jocs de Nemea i la vintena edició de Tarraco Viva. Que Zeus-Nemeu ens protegeixi. Valete!

Altres consideracions de Ricard Lahoz:

L’espectacle inaugural ha resultat un encert perquè assoleix els objectius que buscava: donar un tret de sortida potent al festival, amb un acte de gran format i en un espai emblemàtic. A més, hi va ajudar la climatologia amb un diumenge esplèndid de primavera.

L’ESPECTACLE INAUGURAL HA RESULTAT UN ÈXIT I HA SERVIT PER CELEBRAR EL VINTÈ ANIVERSARI

La recreació històrica del grup tarragoní Thaleia va funcionar molt bé i la resposta del públic també va ser molt positiva. A remarcar, la presència a l’arena de l’Amfiteatre d’atletes de la secció d’atletisme del Gimnàstic: una magnífica col·laboració entre dos móns aparentment oposats.

Imatge de l’acte institucional previ a la inauguració de Tàrraco Viva

L’acte institucional previ a l’espectacle és un altre encert perquè celebra els vint anys de Tarraco Viva i serveix per reunir representants polítics, patrocinadors i col·laboradors. Estranya, per tant, l’absència de l’alcalde, justificada -això sí- per raons personals que el portaven a estar fora de la ciutat.

En definitiva, l’experiència del diumenge inaugural de Tarraco Viva -proposada des del FET ara fa un any- ha estat un èxit indiscutible i suposa un al·licient i millora al format del festival que s’hauria de repetir en properes edicions. Ara, però, toca gaudir de la d’aquest any. Felicitats als organitzadors!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *