Carregant ...

“Tarragona necessita prendre decisions col·lectives”

Francesc Xavier Grau al Balcó del Mediterrani, mirant els vaixells i l’horitzó. Foto: David Oliete.

Parla de regió i de Catalunya Sud quan tothom s’omple la boca amb paraules com ara nació, territori i Camp de Tarragona. Proposa recerca i innovació quan la majoria encara creu en la producció i venda a preus baixos. Després de vuit anys com a rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau lidera un projecte que té per objectiu potenciar la competitivitat de les comarques tarragonines, aprofitant el coneixement en els sectors econòmics que ja són referents.

El Balcó, punt d’arribada de tants tarragonins que hi van a tocar ferro, és el lloc de trobada ideal per, mirant a l’horitzó, pensar com serà el futur de Tarragona i la seva regió, habitada per unes 800.000 persones i amb uns 20.000 milions d’euros anuals de producte interior brut. Un doctor en Ciències Químiques i catedràtic de Mecànica de Fluids a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química és qui més té al cap com hauria de ser el nostre recorregut col·lectiu. Grau és, des de finals del 2014, director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la URV.

ENTREVISTA A FRANCESC XAVIER GRAU, DIRECTOR DE LA CÀTEDRA UNIVERSITAT I REGIÓ DEL CONEIXEMENT

Parlem d’una regió amb diverses denominacions: Tarragona, Camp de Tarragona, les comarques del sud de Catalunya… Quina és la bona?

Hem de partir de la premissa de repensar la distribució de Catalunya en regions perquè tinguin una funció i unes feines determinades. Aquesta funció és la que ens dona l’abast. Podria ser la província de Tarragona, però en aquest moment de repensar no ha de ser necessàriament així. Per això, jo crec que la millor opció és dir-li Catalunya Sud.

¿Els límits geogràfics de la regió són els de la província actual?

També cal repensar-los. Jo tinc una opinió sobre el criteri de dimensió que ha de tenir una regió per a la funció que ha de complir. Al segle xxi les regions han de ser motors de desenvolupament, i per aconseguir-ho han de tenir capacitat de gestionar la seva política per atreure inversions i talent. En definitiva, tot allò que signifiqui crear riquesa a partir del coneixement. I per fer això has de tenir una mida suficient per pagar-te una universitat.

“HEM D’ASSUMIR COMPETÈNCIES REGIONALS EN PLANIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT”

De quina mida parlem?

No és una recepta tancada, però has de tenir almenys uns deu mil milions d’euros de PIB (producte interior brut) i un mínim de població, no per sota dels 500.000 habitants. La província de Tarragona supera aquestes xifres de sobres, però hi ha parts que per si soles no hi arriben. Per tant, no ens podem desconnectar de zones de la demarcació que no siguin suficients. Per això parlo de Catalunya Sud i no de la vegueria del Camp de Tarragona (que seria suficient), perquè deixaríem fora la vegueria de les Terres de l’Ebre, que no té prou dimensió ni en població ni en PIB. Generaríem un conflicte on no existeix.

Per què hem d’apostar per la innovació i la recerca?

Formem part del Primer Món i hem de seguir sent competitius en un escenari global. Això, avui en dia, vol dir: produir sobre la base del coneixement i vendre allò que produïm pel seu valor real. El valor serà més econòmic si la força laboral és barata o serà més bo si incorpora coneixement. La primera opció és negativa per a l’evolució de la nostra societat i, en canvi, la segona és positiva. Per això, inequívocament, només podem competir basant-nos en el coneixement.

Vostè ha visitat també Cantàbria. Per quina raó?

Cantàbria és més petita que Tarragona, però amb les capacitats de presa de decisions d’una comunitat autònoma. Aviat visitaré Màlaga, que és una província més gran que la nostra, però amb les mateixes limitacions.

Què pot aprendre la regió Catalunya Sud d’una autonomia?

Una evidència: amb menys recursos que Tarragona, Cantàbria –obligada per llei– és capaç de construir una política d’innovació. Compten amb una societat pública per al desenvolupament de la comunitat, que té un nivell de recursos i inversions molt alt. Aquí no hi ha res semblant, tot i que Tarragona té una economia molt més desenvolupada i més dimensió demogràfica.

¿Reclama que Tarragona tingui el nivell de competències d’una comunitat autònoma?

No en totes les competències, però sí en aquest àmbit. Si Cantàbria o Tampere ho fan, per què no Tarragona? Només no ho fem per una decisió política, perquè la llei que regeix les diputacions no els proporciona aquestes competències i perquè la llei de les vegueries –no desenvolupada– tampoc ho recull.

(…)

Aquest és un extracte de l’entrevista que publiquem íntegrament al número 29 del FET a TARRAGONA. La revista, amb molts altres continguts d’interès, la podeu trobar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

Vols fer-te amic del FET? Per només 30 € l’any rebràs còmodament les revistes a casa, podràs participar en activitats culturals exclusives i en invitacions per a espectacles de música i teatre. Fes-te’n ara i aquí subscriptor del FET i celebra amb nosaltres, ben aviat, el cinquè aniversari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *